John Collins
Jugador de l’Atlanta Hawks
L’aler pivot John Collins (22 anys) ha donat positiu per consum d’hormona de creixement. És el tercer jugador de l’NBA en els últims mesos que ha estat sancionat amb 25 partits de càstig per violar les regles antidopatge.
Bobby Marks sap de què parla. Qui és Marks? Un ex-executiu dels Brooklyn Nets que ara és periodista de l’ESPN. Ha qualificat de “sense precedents” la ratxa de casos positius per dopatge a l’NBA, fins a tres des de l’agost. L’últim, el que va transcendir dimarts i que afecta l’aler pivot d’Atlanta John Collins. Ha estat sancionat amb 25 partits per consum d’hormona del creixement.
Abans van ser caçats el número 1 del draft del 2018, el jugador dels Phoenix Suns DeAndre Ayton, i l’aler dels Brooklyn Nets Wilson Chandler. Ayton va admetre l’ús d’un diürètic, un producte que acostuma a emmascarar-ne d’altres que són els realment beneficiosos per al rendiment, mentre que Chandler també va donar positiu per hormona de creixement.
Tots tres han rebut el mateix càstig, el que estipulen les normes de l’NBA per l’ús de substàncies que ajuden a la millora del rendiment. Si reincideixen se’ls castigarà amb 55 partits, i a la tercera serien expulsats de la competició. Aquesta acumulació de casos ha obert el debat sobre si s’han endurit les normes antidopatge a l’NBA.
La millor lliga del món sempre ha estat acompanyada per la sensació que era molt permissiva amb l’ús de substàncies prohibides, més enllà de les drogues socials. En aquest sentit, les sancions per ingesta de marihuana són més suaus (una multa la primera vegada i partits si hi ha reincidència). En canvi, el consum d’amfetamines, opiacis, cocaïna o LSD està penat amb càstigs de fins a dos anys, tret de per als rookies, a qui s’aparta només un any.
A la seva biografia l’exjugador dels Lakers Lamar Odom confessa que va poder superar controls antidopatge als Jocs d’Atenes recorrent a orina falsa. També al seu llibre de memòries qui va ser tècnic de diversos equips i ex del Reial Madrid George Karl denunciava ara fa tres anys que l’NBA té un problema amb el dopatge. “És obvi que alguns jugadors es dopen. Com són capaços de fer-se vells i alhora estar més prims i més en forma? Com es recuperen d’algunes lesions tan de pressa? Per què carai se’n van a Alemanya a l’estiu? Dubto que sigui pel xucrut”, es va esplaiar Karl.
L’NBA va introduir els controls de sang, fonamentalment per poder detectar l’hormona de creixement, la temporada 2015-2016. La lliga, com les altres grans competicions dels Estats Units, no es regeix per les directrius del Codi Mundial Antidopatge, sinó que estableix les seves pautes partint d’un conveni entre la patronal i el sindicat de jugadors. En virtut d’aquest acord cada jugador podrà passar fins a sis controls d’orina, quatre durant la temporada i dos quan hagi passat. Pel que fa als de sang, són dos durant la campanya i un a l’estiu.
L’NBA, com les altres grans lligues dels EUA, no ha firmat el Codi Mundial Antidopatge