Casado avisa l’independentisme que la Constitució és l’únic marc
L’exlíder d’UPyD Rosa Díez demana a Barcelona el vot per Casado el 10-N
El pacte constitucional del 1978. Fora d’aquest marc comú no hi ha res a negociar. El missatge del president del Partit Popular, Pablo Casado, en la seva visita d’ahir a Barcelona no va deixar als independentistes (però tampoc als “terceristes”) més sortides que acceptar l’ordre legal vigent i “la pluralitat” de la societat catalana.
El líder conservador va triar el Museu d’Història de Barcelona, l’antic palau reial al cor de la ciutat gòtica –concretament la sala adjacent al saló del Tinell, on el PSC, ERC i ICV van firmar l’acord del primer govern tripartit el 14 de desembre del 2003 en què s’excloïa, a més, qualsevol mena de pacte amb el PP–, per receptar menys “apaivagament”
amb l’independentisme –amb referència a l’estratègia de Pedro Sánchez– i més respecte a la Constitució i l’ordre legal.
“Amb el PP al govern, l’independentisme ha de perdre tota esperança. Fora de la llei no hi ha res, només hi ha un pacte a complir, el del 1978; fora de la Constitució no hi ha vida política possible”, va assegurar el president del PP, acompanyat per la candidata Cayetana Álvarez de Toledo i l’exlíder d’UPyD Rosa Díez.
“L’apaivagament no porta enlloc; hem de garantir el paraigua constitucional”, va afirmar Casado. Un discurs de fermesa davant un independentisme institucional que, va considerar, continua la seva rebel·lió contra l’Estat, tant des dels despatxos de la Generalitat com des del carrer amb els CDR.
Per Casado, som en una nova fase del procés independentista, “una obra d’enginyeria social” iniciada en l’etapa de Jordi Pujol que va tenir en el pacte tripartit d’esquerres un dels moments determinants.
El candidat popular va assegurar que el pacte del Tinell va ser la primera vegada que els socialistes es van posar al costat dels nacionalistes contra el PP i d’aquesta manera van reforçar el full de ruta independentista. Va parlar concretament de la “traïció” de José Luis Rodríguez Zapatero, Pasqual Maragall i José Montilla pels seus acords amb CiU i ERC.
Davant aquell “cordó sanitari” al PP dissenyat per PSOE i PSC, Casado va revindicar el recurs contra l’Estatut que la seva formació va presentar davant el Tribunal Constitucional perquè, al final, va evitar –va dir– que es formés un poder judicial català que hauria estat de “gran utilitat” el 2017 al govern de Carles Puigdemont en el seu intent de trencar amb Espanya.
“El Tinell va ser un punt d’inflexió. Ens vam rebel·lar en aquell moment i vam avisar que aquell Estatut era innecessari”, va dir Casado, per qui l’acord de l’esquerra tripartida es va actualitzar amb la reunió de Pedralbes de l’any passat entre els presidents Sánchez i Torra.
Una crítica frontal al PSC en què va aprofundir Álvarez de Toledo. “El PSC no és un partit d’esquerres amb simpatia al nacionalisme: són nacionalistes que militen a l’esquerra perquè el nacionalisme pugui emmascarar el seu profund caràcter igualitari; són, en definitiva, uns infiltrats”, va afirmar.
A més a més, Casado va recuperar tres preguntes que va fer a Sánchez al debat televisiu de dilluns i que el president del Govern central no va respondre: “Quantes nacions hi ha a Espanya? Catalunya és una nació? Pactarà amb Puigdemont i Junqueras després de les eleccions?”.
La presència de Rosa Díez va dotar d’una aurèola de nostàlgia l’acte pel projecte no nat d’Espanya Suma, que Casado va proposar sense sort a Albert Rivera abans de la campanya. Díez va fer una crida a “l’agrupació” dels constitucionalistes com als anys noranta es va fer al País Basc, però aquesta vegada continuar plegats fins a vèncer el nacionalisme. A més a més, va demanar el vot per Casado i va advertir que hi ha dos articles de la Carta Magna que “no es poden tocar”: els que garanteixen la llibertat i la igualtat de tots els espanyols.
El candidat insisteix a reclamar a Sánchez que aclareixi si pactarà amb ERC i JxCat després dels comicis