Copi i la beata Evita
La Confederació General del Treball (CGT) argentina ha adreçat una carta a l’arquebisbe de Buenos Aires demanant-li que iniciï el procés de beatificació d’Eva Perón. Pot sobtar que un sindicat es fiqui en qüestions religioses però l’Argentina té aquestes coses. És el moment: Evita va néixer fa cent anys i el papa Francesc és argentí. Abans de declarar-la beata –pas previ a declarar-la santa– hauran de demostrar que va fer almenys un miracle.
No sé si ho voldran considerar miracle, però la seva particular multiplicació dels pans i els peixos va ser la mongeta perona. Durant la nostra postguerra, les bones relacions entre Franco i Perón van fer que, en una època de fam a Espanya, l’argentí enviés carregaments de carn i mongeta tendra. La mongeta argentina que ens va arribar la coneixem des d’aleshores com a perona.
Per si amb aquesta perona (i la carn) no n’hi hagués prou, recordem que el mai prou reverenciat Copi va escriure als seixanta una obra de teatre titulada Eva Perón, que preveu que la seva santificació arribarà tard o d’hora. L’obra comença amb Evita buscant un vestit en un bagul i una frase memorable: “Merda. ¿On és el meu vestit presidencial?”. Perón té migranya crònica. La mare d’Evita vol que sa filla li doni el número de la caixa forta de Suïssa on té els calés. Evita explica que té càncer i que està a punt de morir-se. Sa mare mig s’ho creu, mig no, perquè la noia no s’acaba de morir mai. Evita no li vol dir el número de la caixa forta i l’amenaça que, quan es mori, es quedarà a la misèria i haurà de demanar caritat o tornar al seu antic ofici de puta. Perón canvia les ampolles de morfina d’Evita per ampolles d’aigua destil·lada. Amb el llapis de llavis, Evita pinta a les parets de la seva habitació frases com “A la horca con Perón” o “Evita boluda”. S’insinua que va tenir un fill i el va escanyar amb la cadena del vàter. Que Copi sabia de què parlava ho demostra que, quan Evita planifica el seu funeral, li diu a Perón que vol que tingui lloc a la seu del mateix sindicat que ara, el 2019, en demana la beatificació: “Escolta’m bé. La resta no em preocupa, però vull que sigui a la CGT i no a qualsevol banda: a l’amfiteatre gran! I vull quedar-m’hi per sempre. No vull anar a un mausoleu. ¿Entesos? Ho vaig dir ben claret al missatge que difondran abans de les eleccions. Si em fiquen en algun altre lloc et cago les eleccions!”. El seu secretari privat la consola: “Sortirem d’aquí amb el teu cadàver embalsamat i seràs per sempre la imatge mateixa de la santedat, Evita Verge Maria!”. Copi, el visionari.
Abans de declarar-la beata hauran de demostrar que va fer almenys un miracle