Peus i cap
Resulta descoratjador escoltar els estudiants mobilitzats quan expliquen els motius per fer vaga. Els entendria si confessessin que fer un botellot al mig de la Gran Via o veure els Mossos iniciant una càrrega els posa a mil. Però com que admetre les pujades d’adrenalina els sembla una frivolitat, esgrimeixen arguments suposadament seriosos que posen de manifest fins a quin punt aquesta és una revolució sense cap ni peus.
Sense peus, perquè no caminen cap a la independència sinó que roden a gran velocitat per estimbar-se contra no se sap què (entre ells, n’hi ha que han detectat la Gran Estafa i diuen allò d’“A mi la independència m’és igual, jo el que vull és acabar amb el sistema”).
Sense cap, perquè la majoria dels que parlen d’independència ni s’han plantejat l’abast del concepte (independència per dependre de quines altres castes, de quins altres déus, reis o tribuns?). Pel que fa als que volen “acabar amb el sistema”, no semblen considerar que les alternatives són tan costoses i complexes que només les veuran si s’arriben a reencarnar en altres vides (el sistema és com l’Estat espanyol, si li toques les pilotes, arrasa tot el que troba al seu pas).
Si l’absència de peus és fotuda, la falta de cap és pitjor. Ja ningú no discuteix l’escassa substància intel·lectual que sustenta aquesta revolució. Les criatures no tenen pensadors que els emparin (el més semblant a un filòsof que tenen és Guardiola). Sí que en tenien, en canvi, altres revolucions d’estudiants en el passat, potser perquè es mobilitzaven contra tragèdies reals, com ara la guerra del Vietnam o la repressió franquista (l’autèntica i genuïna, la que aquests joves no han conegut ni de bon tros).
Total, ni pensadors de base ni polítics amb nivell. Aquests últims no perden ocasió d’exhibir-ho. Perla argumentativa de la setmana, la resposta d’un d’ells a la pregunta de per què es negava a saludar el Rei: “Perquè jo no l’he votat!”. Com? Que potser hi ha algú que l’ha votat? Que potser no és cert que hi ha institucions que compleixen una funció determinada per a molts ciutadans encara que no es votin? (Exemple: Torra no ha votat el Papa i va a missa). D’altra banda, el fet de no haver votat algú és motiu per no saludar-lo?
En fi, fa temps que els promotors del procés han substituït la política pel llançament de consignes. I ara tenen al davant el monstre que van engendrar: una massa d’activistes sense brúixola que les repeteix mecànicament un cop i un altre. Això fins que se’n cansin i es revoltin contra els seus criadors (cosa que ja comença a passar...).