El patriotisme i els enemics
Es pot jutjar de moltes maneres la presidència de Donald Trump. Seguir les lluites mediàtiques i polítiques a Washington és tasca per a especialistes de l’especulació i dels corrents de fons que circulen pel subsòl del Districte Federal. On hi ha poder hi ha intriga, conspiracions i una infinitat de complicitats entre els polítics, els periodistes i els interessos creats. No hi ha amics a la capital. El president Truman va dir: si vols un amic a Washington, emporta’t el teu gos.
Trump és un trampós que ha mentit des de molt abans que aspirés a convertir-se en president. Però el que digui té repercussió als Estats Units i a tot el món. És la veu amb més poder global i local.
Al marge dels problemes interns de qualsevol president, m’interessa assenyalar dos conceptes que ha posat en circulació i que es van estenent per tot el món. Del seu discurs a l’ONU del mes de setembre es recordarà la seva afirmació de rebuig de la globalització i la defensa ferma del patriotisme.
Els interessos personals i nacionals passen per sobre dels compromisos internacionals adquirits en qüestions de defensa, comerç, justícia i les iniciatives comunes per lluitar, per exemple, contra el canvi climàtic o per mantenir el paper arbitral de l’ONU.
El que és propi és el més important i passa per sobre de polítiques compartides que també puguin beneficiar d’altres. Aquest patriotisme condueix als populismes locals que abunden en moltes democràcies liberals, que veuen com la política ha passat de les institucions als carrers i a la demagògia d’uns quants.
L’altra aportació de Trump és més antiga però té la mateixa rellevància o més. Es refereix a les seves afirmacions continuades que “la premsa és l’enemic del poble americà”. Ho va dir en campanya i ho repeteix quan els mitjans no domesticats informen sobre fets que no li agraden.
Aquesta afirmació xoca frontalment amb la tradició de la llibertat de premsa als Estats Units i remet a la idea que el poder és intocable encara que cometi errors o injustícies.
Atacar o amenaçar la premsa és un perill per a la salut pública de les societats democràtiques. Ho estem veient amb massa freqüència a Europa i també al nostre país. En els aldarulls recents de Barcelona els mitjans han hagut de superar l’assetjament directe dels qui no volien que es filmés el que estava passant. El periodisme, encara que ho digui Trump, no és enemic del poble.
Atacar o amenaçar la premsa és un perill per a la salut pública de les democràcies