Assaonadors evoca el gremi
Una cantonada intensa i significativa on conflueixen els carrers Montcada i Assaonadors amb la placeta Marcús.
El nom d’Assaonadors és ben representatiu dels gremis medievals. La reglamentació d’aquest ofici ja va ser aprovada el 1311, malgrat que la seva tasca està documentada des del segle anterior. Era força més antiga que la vigent a París. La seva especialitat consistia a treballar la pell de l’animal fins que es posava a la venda, després del procés d’adobament.
El gremi va triar Sant Joan Baptista com a patró, que apareix representat tapat amb una pell de be. Crida l’atenció que per ser honrat fos triat el dia que evoca quan va ser degollat, i no pas el de la seva onomàstica. Aquesta cantonada la van triar per acollir la fornícula que havia d’exhibir la seva gran figura cisellada. Al peu es consigna la data del 1628, que no correspon a l’escultura, sinó a la construcció de la casa gremial.
El 1848 va tenir-hi lloc una actuació que ha de ser considerada com l’antecedent d’un estil que últimament ha escandalitzat per la manera pintoresca com es restauren obres patrimonials. Així doncs, se suposa que un espontani del carrer veí Blanqueria es va oferir per acolorir l’escultura, a fi que passés menys inadvertida. Hi va emprar mangra, calç i pols negra, sense encomanar-se a ningú. El resultat va ser un bunyol tan gran que immediatament es va castigar aquell temerari a netejar-ho.
A sota de la fornícula s’hi van cisellar un parell d’àngels que sostenen l’escut gremial. I mereix ser destacada l’eina que apareix representada just sobre la llinda de la porta: la pinta que evoca l’entitat.
Aquests balcons que realcen la cantonada tenen una rellevància històrica que mereix ser comentada. Són els primers que es van veure en aquella Barcelona, en comptes de les finestres llises i banals. Sospito que l’autoritat ho va permetre perquè es tractava d’un enclavament prou espaiós. En un carreró estret, com tants hi havia en aquella ciutat ofegada entre muralles, segurament hauria decidit mantenir la prohibició.
Un espontani acolorí la imatge tan malament que va ser obligat a netejar-la
Al número 38 hi va néixer Manolo Hugué, malgrat que no ho explica a un Josep Pla que, en aquest cas, no va lluir com a preguntaire; ho sabem gràcies a la investigació que va dur a terme Mercè Doñate amb motiu d’una gran exposició.
I dos apunts de temps recents: el Pla de la Garsa, dels “germans Dalton” (Solé Sugranyes), que es va donar a conèixer, segons Carandell, com a bar retromasclista, i la galeria Mec-Mec, batejada així per burlar-se de l’acabada d’inaugurar amb tota pompa per Aimé Maeght (marxant soleil, segons Brossa) al carrer veí Montcada.