La desigualtat regional a Espanya és menor que la mitjana de l’OCDE
En plena campanya electoral, quan es debat l’eficiència econòmica de l’Estat de les autonomies, el Fons Monetari Internacional (FMI) va tornar ahir a difondre un estudi d’aquest any en què premia Espanya al situar-la, entre els països rics, en aquells que presenten menys desigualtats econòmiques entre les seves regions. La institució alerta de les enormes disparitats en termes de renda que presenten països com el Brasil, Alemanya, Irlanda o l’Índia.
En canvi, els països més homogenis en PIB per càpita entre les regions, en una llista total de vint, serien, segons les esmentades fonts, el Regne Unit, França, República Txeca, Suècia, Estats Units i Espanya. En pitjor situació es troben Itàlia (on entre el nord i Sicília les diferències són abismals) o Grècia (encara recuperant-se de la cura d’austeritat després de la crisi del deute sobirà).
Espanya fins i tot té menys desigualtat en renda entre autonomies que la mitjana dels països de l’ OCDE.
El Fons reconeix que les desigualtats a Espanya, si bé són menors comparades amb altres països del seu entorn, han augmentat amb la crisi i són molt altes a l’hora de considerar l’atur. “Es pot pensar que les persones simplement poden moure’s a la recerca de millors feines en àrees de rendes altes. Tot i això, l’ingrés mitjà més elevat a les regions més pròsperes sovint es veu compensat per l’alt cost de la vida. A les persones els resulta més difícil mudar-se perquè els costos de l’habitatge són
En una llista de vint països encapçalada pel Brasil, Espanya és més homogènia que Itàlia o Dinamarca
més alts i els llocs de treball ben remunerats estan menys disponibles per als treballadors poc qualificats a les regions més riques. Per exemple, durant l’última dècada, les nostres estimacions suggereixen que els beneficis nets per trasneixen
lladar-se a les regions de més ingressos han disminuït entre un 25% i un 35% a Espanya”, apunta l’organisme que té a Kristalina Gueorguieva al capdavant.
L’FMI considera que, en termes generals, els guanys econòmics no s’han repartit bé. Les diferències entre àrees geogràfiques d’un mateix país persisteixen i han augmentat en els últims quinze anys. “Les regions que s’han quedat enrere, amb elevades taxes d’atur, tenen un 70% de possibilitats de quedar-se enrere”, alerta la institució. L’FMI proposa d’actuar amb polítiques fiscals redistributives, que permetin garantir una millor educació, sanitat i subsidis d’atur, així com la creació de noves infraestructures.
No obstant això, la institució defensa la descentralització administrativa com la millor manera de dur a terme aquestes polítiques. “En països federals o altament descentralitzats, com els EUA, els governs locals tenen una autonomia més gran per determinar els impostos sobre la renda i la propietat i la despesa en educació i atenció mèdica”. L’Estat autonòmic és part del problema, però també part de la solució.