Mor d’un virus el dofí femella de més edat del zoo de Barcelona
Els altres tres cetacis del centre, amb símptomes de la malaltia però amb bona evolució, tenen pendent el trasllat a un altre emplaçament
Jornada trista ahir al zoo de Barcelona. L’Anak, el dofí femella més vell d’aquest centre, va morir dimecres a la nit després de contreure un virus que no es va poder neutralitzar. L’animal, de 34 anys –l’esperança de vida en captivitat voreja els 40–, no va respondre als tractaments. Els altres tres cetacis del parc –Blau, Nuik i Tumay– han mostrat símptomes de la malaltia, però evolucionen favorablement. Tots tenen pendent el trasllat a un altre lloc que reuneixi les condicions adequades després que l’any passat la capital catalana decidís no tenir exemplars d’aquesta espècie, una situació que s’havia de complir aquest 2019. Des del novembre del 2015 no s’ofereixen espectacles, malgrat que els visitants poden veure els dofins des de la part superior del delfinari.
Els cuidadors de la secció de mamífers marins i el servei de veterinària del zoo van detectar que els quatre dofins estaven malalts fa una setmana. Les proves que els van fer van indicar que es tractava d’una malaltia digestiva. El tractament aplicat va semblar que funcionava, però no amb l’Anak, la matriarca del grup, a qui es va dedicar una atenció especial, que va resultar infructuosa. La necròpsia determinarà la causa de la defunció.
“Estem molt tristos; l’Anak feia 30 anys que era amb nosaltres, i ens l’estimàvem molt. Al zoo mantenim una relació de gran empatia amb els animals”, va explicar, emocionat, el director del parc, el biòleg
Antoni Alarcón. El cetaci va arribar a Barcelona el 1990 procedent de Cuba. Ha tingut quatre fills, dos mascles i dues femelles. El més jove, en Nuik, continua al delfinari de la Ciutadella. “Han estat uns dies molt intensos –va continuar–, i ara ens hem de centrar a estabilitzar els altres tres, que han perdut la matriarca, i a continuar preparant-los per al trasllat”.
Els dofins viuen en unes instal·lacions que es van estrenar el 1969 i que fa anys que tenen deficiències importants. En comptes d’adequar-les, com va preveure l’alcalde Xavier Trias, el govern d’Ada Colau va decidir prescindir-ne i traslladar els animals a un altre lloc, i per això es treballa amb l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA). Encara no s’ha decidit on. Portar-los a una reserva marina perquè visquin en semillibertat semblava la millor opció, però no n’hi ha cap d’activa; només dos projectes: un a Florida i un altre a Grècia. Alarcón va dir que aquest últim s’ha descartat. I el primer, promogut per l’Ajuntament de Baltimore, encara és embrionari. Així doncs, tot indica que s’haurà de triar un emplaçament temporal
–un altre parc zoològic o un aquari–, com ja es va fer amb la Leia i en Kuni, fills de l’Anak, que es van enviar a l’Ocenogràfic de València.
El trasllat dels tres dofins s’haurà de fer “com més aviat millor”, va manifestar Alarcón, però va precisar: “No ho farem sense saber si estan bé de salut”. El director del zoo va reconèixer que les instal·lacions de Barcelona, que “van ser pioneres als setanta, ara estan obsoletes”. Però, va subratllar, això se supleix “amb tot l’esforç que hi posen els cuidadors”. En aquest sentit, va discrepar de les crítiques fetes ahir mateix des del comitè d’empresa que la situació del delfinari és inadequada, fins al punt de considerar que hi ha maltractament animal perquè les condicions no són les adequades per al seu benestar, i encara menys si estan malalts.
En qualsevol cas, va subratllar Alarcón, la mort del dofí Anak no “ens frenarà respecte del nou model de zoo que tenim, que és el model de tots, de la ciutat”, aprovat pel ple de l’Ajuntament el maig passat per unanimitat. El projecte limita les espècies, i se centra en la fauna autòctona, l’amenaçada i en programes de conservació. Es tracta d’un esquema en què els cetacis no tenen cabuda. “Farem ciència, coneixement... –va recordar el director– en un zoo petit i entranyable”.
El cas no ha de condicionar la implantació del nou model del parc, apunta el director del zoo