La possibilitat que Vox es dispari centra el final de la campanya
La ultradreta marca els últims missatges: el PSOE alerta que pot pujar; PP i Cs assumeixen les seves tesis d’il·legalitzar partits independentistes
“Som en un laberint”. En un rampell de sinceritat, poc usual en una campanya electoral, ahir Pedro Sánchez va definir el moment d’Espanya amb aquestes paraules. Poques vegades es deu haver sentit el candidat que va al capdavant de la cursa definir com a laberíntica la situació del país quan falten menys de setanta-dues hores per al vot. Són les coses noves del segle XXI. Rerum novarum.
De totes maneres, ahir el candidat socialista no va pas pecar d’ingenu al programa Al rojo vivo, de La Sexta, on va ser entrevistat. El fet de reconèixer que Espanya és en un laberint al final d’una campanya electoral que es podia haver evitat comporta un prec als ciutadans: “Ajudeu-nos a sortir de l’embolic on ens hem ficat”. Sánchez va fer una crida a la responsabilitat dels electors davant l’ascens fulgurant de l’extrema dreta.
Després de l’aparició del foc als carrers de Barcelona, aviat farà un mes, Vox va fer un salt cap amunt (vegeu La Vanguardia del 28 d’octubre). La columna d’aire calent generat pels contenidors en flames va elevar el partit de Santiago Abascal cap als cinquanta diputats, i encara continua pujant després del debat de dilluns entre els principals candidats. Ara les esperances del PSOE estan dipositades en una mobilització més gran dels electors d’aquí a diumenge per equilibrar la balança. Els 140 diputats somiats per Sánchez a finals d’agost, quan va decidir embocar la repetició d’eleccions, queden lluny. La governació d’Espanya pot ser més complicada en la temporada tardor-hivern que en el cicle priSánchez mavera-estiu que acabem de deixar enrere sense investidura. Si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament, diu la primera llei de Murphy.
Sánchez es va disculpar per haver donat a entendre, el dia anterior, que els fiscals actuen a les ordres del Govern central. Gran escàndol. Tot el país sap que hi ha passadissos discrets que comuniquen el poder Executiu
amb la Fiscalia, però aquests passadissos no solen ser il·luminats per unes declaracions governamentals tan explícites. Paradoxalment, ara els socialistes tenen més dificultats per creuar aquests corredors que els populars quan aquests últims ocupaven el Govern. Ahir el president Sánchez va apagar els llums que s’havia deixat encesos dimecres a Radio Nacional.
també va rebaixar el to de les seves paraules al debat de dilluns respecte al lliurament de Carles Puigdemont a la justícia espanyola. En poques paraules, el president del Govern va venir a oferir el cap de Puigdemont als electors enfurismats pels fets de Catalunya. És possible que aquest gest no hagi restat cap vot a Vox i sí que hagi beneficiat la llista independentista tutelada per Puigdemont. Els nervis estan a flor de pell en tot el país. En aquests moments la toxicitat és molt alta en el debat públic. Molts votants es decidiran a última hora. En un míting celebrat ahir a la nit a Castelló, el candidat socialista va tornar a demanar ajuda als electors: “No donem per fet que les tres dretes no poden sumar. No donem per fet res”.
Al Partit Popular també hi ha nervis davant l’ascens de Vox, que pot frenar i, fins i tot, reduir
CRIDA AL VOT
Els socialistes confien en una mobilització d’última hora d’electors indecisos
la recuperació que estaven experimentant. A Ciutadans hi ha pànic. L’home de la llamborda s’enfronta a un veritable tràngol. D’acord amb aquest estat d’ànim, ahir PP i Ciutadans van donar suport a l’Assemblea de Madrid a una moció de Vox que insta a la il·legalització de les organitzacions independentistes que posin en risc la unitat d’Espanya.
Tots volen ser “partits d’ordre”, cosa que allibera espai per a Unides Podem al carril esquerre. La formació que dirigeix Pablo Iglesias orienta els últims dies de campanya a la captació dels electors socialistes desenganyats amb Sánchez.
Les enquestes que no es poden publicar corren com la pólvora. “Som en un laberint”.
L’ESTRATÈGIA D’IGLESIAS
Unides Podem surt a la recerca del vot dels socialistes decebuts