Ma­cron ad­ver­teix que l’OTAN es­tà en es­tat de “mort ce­re­bral”

El pre­si­dent fran­cès re­treu l’ac­ti­tud dels EUA i Tur­quia a Sí­ria

La Vanguardia (Català) - - PORTADA - EUSEBIO VAL

L’ac­ció uni­la­te­ral dels EUA i Tur­quia a Sí­ria, sen­se con­sul­tar els seus ali­ats de l’OTAN, ha dei­xat aques­ta or­ga­nit­za­ció en es­tat de “mort ce­re­bral”, va ad­ver­tir ahir el pre­si­dent fran­cès, Em­ma­nu­el Ma­cron.

L’ac­tu­al si­tu­a­ció a l’OTAN és un sis­me ge­o­po­lí­tic que alar­ma els seus mem­bres eu­ro­peus. El pre­si­dent de Fran­ça, Em­ma­nu­el Ma­cron, ho ha ex­pres­sat en ter­mes molt crus en una entrevista amb el set­ma­na­ri bri­tà­nic The Eco­no­mist. “El que es­tem vi­vint és la mort ce­re­bral de l’OTAN”, ha de­nun­ci­at el ti­tu­lar de l’Eli­si, en re­fe­rèn­cia ex­plí­ci­ta a l’ac­ti­tud de l’Ad­mi­nis­tra­ció Trump i de Tur­quia en l’es­ce­na si­ri­a­na.

Ma­cron no po­dia ha­ver es­co­llit un mit­jà més sim­bò­lic per ma­ni­fes­tar els seus te­mors. The Eco­no­mist ha es­tat, du­rant de­cen­nis, un dels vai­xells in­síg­nia del pen­sa­ment li­be­ral oc­ci­den­tal, tant en ter­mes po­lí­tics com eco­nò­mics, i de la de­fen­sa del vin­cle de se­gu­re­tat in­des­truc­ti­ble en­tre Eu­ro­pa i els Es­tats Units com una ga­ran­tia gai­re­bé de ci­vi­lit­za­ció.

Se­gons el cap d’Es­tat fran­cès, els Es­tats Units “ens es­tan gi­rant l’es­que­na” i, per tant, es fa ne­ces­sa­ri “acla­rir ara qui­nes són les fi­na­li­tats es­tra­tè­gi­ques de l’OTAN” i, al­ho­ra, en­for­tir el com­po­nent eu­ro­peu de la de­fen­sa. Els durs co­men­ta­ris de Ma­cron ar­ri­ben quan fal­ten no­més qua­tre set­ma­nes per a la ci­me­ra de l’OTAN que se ce­le­bra­rà a Lon­dres. L’Ali­an­ça At­làn­ti­ca, que va com­plir se­tan­ta anys, pas­sa una cri­si pro­fun­da. “No hi ha cap co­or­di­na­ció en la de­ci­sió es­tra­tè­gi­ca dels Es­tats Units i dels so­cis de l’OTAN”, es quei­xa el pre­si­dent fran­cès. “As­sis­tim a una agres­sió per­pe­tra­da per un al­tre so­ci de l’OTAN, Tur­quia, en una zo­na on els nos­tres in­teres­sos es­tan en joc, sen­se co­or­di­na­ció”. Ma­cron al·lu­dia a la re­cent ofen­si­va mi­li­tar tur­ca al Kur­dis­tan si­rià, jus­ta­ment con­tra les for­ces ali­a­des dels pa­ï­sos oc­ci­den­tals con­tra l’Es­tat Is­là­mic (EI).

“El que pas­sa és un enor­me pro­ble­ma per a l’OTAN”, in­sis­teix el pre­si­dent fran­cès, que s’ar­ri­ba a in­ter­ro­gar so­bre la va­li­de­sa, o la di­fi­cul­tat d’apli­ca­ció, del cè­le­bre ar­ti­cle 5 del trac­tat de Was­hing­ton –do­cu­ment fun­da­ci­o­nal de l’Ali­an­ça–, se­gons el qual l’atac con­tra un dels mem­bres es con­si­de­ra un atac con­tra tots, per la qual co­sa exis­teix un deu­re d’aju­da. “Què se’n fa­rà de­mà de l’ar­ti­cle 5? –es pre­gun­ta Ma­cron–. Si el rè­gim de Bai­xar al-As­sad de­ci­deix re­pli­car a Tur­quia, ens hi im­pli­ca­rem? És una ve­ri­ta­ble pre­gun­ta. Ens hem im­pli­cat a llui­tar con­tra l’Es­tat Is­là­mic. La pa­ra­do­xa és que la de­ci­sió dels Es­tats Units i l’ofen­si­va tur­ca te­nen el ma­teix re­sul­tat en els dos ca­sos: el sa­cri­fi­ci dels nos­tres so­cis so­bre el ter­reny que van der­ro­tar l’EI, les For­ces De­mo­crà­ti­ques Si­ri­a­nes (FDS)”.

Se­gons Ma­cron, el que ha pas­sat fa en­ca­ra més es­sen­ci­al que els eu­ro­peus re­for­cin la de­fen­sa prò­pia, es do­tin d’au­to­no­mia es­tra­tè­gi­ca i obrin un di­à­leg “sen­se cap in­ge­nu­ï­tat” amb Rús­sia. És a dir, que trac­tin d’as­se­gu­rar-se l’es­ta­bi­li­tat i la se­gu­re­tat pel flanc ori­en­tal sen­se re­cór­rer als Es­tats Units.

Ai­xò su­po­sa un can­vi fo­na­men­tal de doc­tri­na. En aques­ta qües­tió, Ma­cron cri­ti­ca el plan­te­ja­ment de Trump de veu­re l’OTAN com “un pro­jec­te co­mer­ci­al”, de pro­tec­ció mi­li­tar dels Es­tats Units a can­vi d’avan­tat­ges co­mer­ci­als (de com­prar pro­duc­tes i ar­mes nord-ame­ri­ca­nes). “Fran­ça no ha subs­crit ai­xò”, ad­ver­teix Ma­cron.

A més de l’om­brí­vol di­agnòs­tic so­bre l’OTAN, el pre­si­dent fran­cès ad­met la se­va in­qui­e­tud per “la fra­gi­li­tat ex­tra­or­di­nà­ria d’Eu­ro­pa”, que “des­a­pa­rei­xe­rà” si no té voluntat de ser i d’ac­tu­ar com una po­tèn­cia. “No crec que dra­ma­tit­zi les co­ses, in­ten­to ser lú­cid”, es jus­ti­fi­ca el lí­der fran­cès.

La pre­o­cu­pa­ció per les con­se­qüèn­ci­es a llarg ter­mi­ni de l’es­tra­tè­gia de Trump i de la cri­si de l’OTAN ja fa temps que es­tà pre

LA SO­LI­DA­RI­TAT, EN QÜES­TIÓ

“Què se’n fa­rà de­mà de l’ar­ti­cle 5?”, pre­gun­ta el man­da­ta­ri so­bre la de­fen­sa co­mu­na

FALTA DE VOLUNTAT

El lí­der fran­cès aler­ta de la des­a­pa­ri­ció d’Eu­ro­pa si no ac­cep­ta ser una po­tèn­cia

sent en el de­bat fran­cès, en cer­cles po­lí­tics i in­tel·lec­tu­als. En l’úl­tim nú­me­ro de la revista bi­mes­tral de pen­sa­ment Le Dé­bat, Zaki La­ï­di, di­rec­tor d’in­ves­ti­ga­ci­ons de la pres­ti­gi­o­sa es­co­la Sci­en­ces Po i ex­con­se­ller del pri­mer mi­nis­tre Ma­nu­el Valls, sig­na un ar­ti­cle en el qual afir­ma que Eu­ro­pa viu un “mo­ment gau­llis­ta”. Se­gons l’au­tor, el ge­ne­ral Char­les de Gau­lle, amb la se­va ob­ses­sió per l’au­to­no­mia fran­ce­sa, es va avan­çar al seu temps. Ell cre­ia en la so­li­tud úl­ti­ma dels es­tats i te­mia la fra­gi­li­tat de les ali­an­ces. Per ai­xò va cons­truir la for­ce de frap­pe, la for­ça nu­cle­ar dis­su­a­si­va prò­pia. Ai­xò no li va im­pe­dir ser at­lan­tis­ta, en­ca­ra que a la se­va ma­ne­ra. So­lia dir que l’URSS es­ta­va a no­més “du­es eta­pes del Tour de Fran­ça”, ma­ne­ra grà­fi­ca de re­cor­dar que eren amb prou fei­nes a di­ver­sos cen­te­nars de qui­lò­me­tres de les fron­te­res txe­cos­lo­va­ca o de l’Ale­ma­nya co­mu­nis­ta. Per ai­xò va do­nar su­port sen­se fis­su­res a Ken­nedy du­rant la cri­si dels mís­sils de Cu­ba, el 1962, i tam­bé el so­ci­a­lis­ta Mit­ter­rand va fer cos­tat a la ins­tal·la­ció de mís­sils dels Es­tats Units d’abast in­ter­me­di a l’Ale­ma­nya oc­ci­den­tal, als anys vui­tan­ta del se­gle pas­sat, per fer front a l’ame­na­ça so­vi­è­ti­ca.

La­ï­di sos­té que Ale­ma­nya és el pa­ís al qual avui li cos­ta més d’ac­cep­tar que el pa­rai­gua de pro­tec­ció dels Es­tats Units ja no és una ga­ran­tia fer­ma. La va do­nar sem­pre per des­comp­ta­da, a di­fe­rèn­cia de Fran­ça. S’hi uneix la vul­ne­ra­bi­li­tat molt més gran de la in­dús­tria ger­mà­ni­ca, abo­ca­da a l’ex­por­ta­ció, a les guer­res co­mer­ci­als des­en­ca­de­na­des per Trump.

És in­teres­sant, en aquest nou con­text “gau­llis­ta”, que Ale­ma­nya ha­gi de­ci­dit fa­bri­car junt amb Fran­ça el fu­tur ca­ça­bom­bar­der, en lloc d’ad­qui­rir l’F-35 nord-ame­ri­cà. Fa uns anys aqeus­ta de­ci­sió hau­ria es­tat més di­fí­cil o im­pen­sa­ble.

Al­tres ana­lis­tes, com l’ex­mi­nis­tre d’Afers Ex­te­ri­ors Hu­bert Vé­dri­ne, fan au­to­crí­ti­ca i cre­uen que l’am­pli­a­ció de l’OTAN a l’Est es va fer mas­sa rà­pid i que no es va te­nir en comp­te la sen­si­bi­li­tat rus­sa i els seus in­teres­sos de se­gu­re­tat. En una re­cent entrevista amb Le Fi­ga­ro, Vé­dri­ne va subrat­llar que “el fu­tur del món és mas­sa in­cert com per pres­cin­dir de l’OTAN”.

Per l’ex­con­se­ller de Mit­ter­rand i ex­mi­nis­tre de Chi­rac, els Es­tats Units no re­cu­pe­ra­ran la se­va he­ge­mo­nia glo­bal d’al­tres temps, la Xi­na “no acon­se­gui­rà fi­car el nas en tot”, la in­flu­èn­cia rus­sa es man­tin­drà li­mi­ta­da i “els gi­ha­dis­tes no do­mi­na­ran el món”.

Se­gons el seu pa­rer, “el món se­rà ca­ò­tic du­rant molt de temps” i, da­vant aques­ta re­a­li­tat, Eu­ro­pa ha de ser més for­ta i au­tò­no­ma, i Fran­ça, per des­comp­tat, no ha de re­nun­ci­ar a la dis­su­a­sió nu­cle­ar.

POOL NEW / REUTERS

Ma­cron creu que l’OTAN, pi­lar de les de­mo­crà­ci­es li­be­rals eu­ro­pe­es des de la Se­go­na Guer­ra Mun­di­al, ha de rede­fi­nir l’es­tra­tè­gia

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.