Macron adverteix que l’OTAN està en estat de “mort cerebral”
El president francès retreu l’actitud dels EUA i Turquia a Síria
L’acció unilateral dels EUA i Turquia a Síria, sense consultar els seus aliats de l’OTAN, ha deixat aquesta organització en estat de “mort cerebral”, va advertir ahir el president francès, Emmanuel Macron.
L’actual situació a l’OTAN és un sisme geopolític que alarma els seus membres europeus. El president de França, Emmanuel Macron, ho ha expressat en termes molt crus en una entrevista amb el setmanari britànic The Economist. “El que estem vivint és la mort cerebral de l’OTAN”, ha denunciat el titular de l’Elisi, en referència explícita a l’actitud de l’Administració Trump i de Turquia en l’escena siriana.
Macron no podia haver escollit un mitjà més simbòlic per manifestar els seus temors. The Economist ha estat, durant decennis, un dels vaixells insígnia del pensament liberal occidental, tant en termes polítics com econòmics, i de la defensa del vincle de seguretat indestructible entre Europa i els Estats Units com una garantia gairebé de civilització.
Segons el cap d’Estat francès, els Estats Units “ens estan girant l’esquena” i, per tant, es fa necessari “aclarir ara quines són les finalitats estratègiques de l’OTAN” i, alhora, enfortir el component europeu de la defensa. Els durs comentaris de Macron arriben quan falten només quatre setmanes per a la cimera de l’OTAN que se celebrarà a Londres. L’Aliança Atlàntica, que va complir setanta anys, passa una crisi profunda. “No hi ha cap coordinació en la decisió estratègica dels Estats Units i dels socis de l’OTAN”, es queixa el president francès. “Assistim a una agressió perpetrada per un altre soci de l’OTAN, Turquia, en una zona on els nostres interessos estan en joc, sense coordinació”. Macron al·ludia a la recent ofensiva militar turca al Kurdistan sirià, justament contra les forces aliades dels països occidentals contra l’Estat Islàmic (EI).
“El que passa és un enorme problema per a l’OTAN”, insisteix el president francès, que s’arriba a interrogar sobre la validesa, o la dificultat d’aplicació, del cèlebre article 5 del tractat de Washington –document fundacional de l’Aliança–, segons el qual l’atac contra un dels membres es considera un atac contra tots, per la qual cosa existeix un deure d’ajuda. “Què se’n farà demà de l’article 5? –es pregunta Macron–. Si el règim de Baixar al-Assad decideix replicar a Turquia, ens hi implicarem? És una veritable pregunta. Ens hem implicat a lluitar contra l’Estat Islàmic. La paradoxa és que la decisió dels Estats Units i l’ofensiva turca tenen el mateix resultat en els dos casos: el sacrifici dels nostres socis sobre el terreny que van derrotar l’EI, les Forces Democràtiques Sirianes (FDS)”.
Segons Macron, el que ha passat fa encara més essencial que els europeus reforcin la defensa pròpia, es dotin d’autonomia estratègica i obrin un diàleg “sense cap ingenuïtat” amb Rússia. És a dir, que tractin d’assegurar-se l’estabilitat i la seguretat pel flanc oriental sense recórrer als Estats Units.
Això suposa un canvi fonamental de doctrina. En aquesta qüestió, Macron critica el plantejament de Trump de veure l’OTAN com “un projecte comercial”, de protecció militar dels Estats Units a canvi d’avantatges comercials (de comprar productes i armes nord-americanes). “França no ha subscrit això”, adverteix Macron.
A més de l’ombrívol diagnòstic sobre l’OTAN, el president francès admet la seva inquietud per “la fragilitat extraordinària d’Europa”, que “desapareixerà” si no té voluntat de ser i d’actuar com una potència. “No crec que dramatitzi les coses, intento ser lúcid”, es justifica el líder francès.
La preocupació per les conseqüències a llarg termini de l’estratègia de Trump i de la crisi de l’OTAN ja fa temps que està pre
LA SOLIDARITAT, EN QÜESTIÓ
“Què se’n farà demà de l’article 5?”, pregunta el mandatari sobre la defensa comuna
FALTA DE VOLUNTAT
El líder francès alerta de la desaparició d’Europa si no accepta ser una potència
sent en el debat francès, en cercles polítics i intel·lectuals. En l’últim número de la revista bimestral de pensament Le Débat, Zaki Laïdi, director d’investigacions de la prestigiosa escola Sciences Po i exconseller del primer ministre Manuel Valls, signa un article en el qual afirma que Europa viu un “moment gaullista”. Segons l’autor, el general Charles de Gaulle, amb la seva obsessió per l’autonomia francesa, es va avançar al seu temps. Ell creia en la solitud última dels estats i temia la fragilitat de les aliances. Per això va construir la force de frappe, la força nuclear dissuasiva pròpia. Això no li va impedir ser atlantista, encara que a la seva manera. Solia dir que l’URSS estava a només “dues etapes del Tour de França”, manera gràfica de recordar que eren amb prou feines a diversos centenars de quilòmetres de les fronteres txecoslovaca o de l’Alemanya comunista. Per això va donar suport sense fissures a Kennedy durant la crisi dels míssils de Cuba, el 1962, i també el socialista Mitterrand va fer costat a la instal·lació de míssils dels Estats Units d’abast intermedi a l’Alemanya occidental, als anys vuitanta del segle passat, per fer front a l’amenaça soviètica.
Laïdi sosté que Alemanya és el país al qual avui li costa més d’acceptar que el paraigua de protecció dels Estats Units ja no és una garantia ferma. La va donar sempre per descomptada, a diferència de França. S’hi uneix la vulnerabilitat molt més gran de la indústria germànica, abocada a l’exportació, a les guerres comercials desencadenades per Trump.
És interessant, en aquest nou context “gaullista”, que Alemanya hagi decidit fabricar junt amb França el futur caçabombarder, en lloc d’adquirir l’F-35 nord-americà. Fa uns anys aqeusta decisió hauria estat més difícil o impensable.
Altres analistes, com l’exministre d’Afers Exteriors Hubert Védrine, fan autocrítica i creuen que l’ampliació de l’OTAN a l’Est es va fer massa ràpid i que no es va tenir en compte la sensibilitat russa i els seus interessos de seguretat. En una recent entrevista amb Le Figaro, Védrine va subratllar que “el futur del món és massa incert com per prescindir de l’OTAN”.
Per l’exconseller de Mitterrand i exministre de Chirac, els Estats Units no recuperaran la seva hegemonia global d’altres temps, la Xina “no aconseguirà ficar el nas en tot”, la influència russa es mantindrà limitada i “els gihadistes no dominaran el món”.
Segons el seu parer, “el món serà caòtic durant molt de temps” i, davant aquesta realitat, Europa ha de ser més forta i autònoma, i França, per descomptat, no ha de renunciar a la dissuasió nuclear.