La RAE admet ‘casteller’, ‘casoplón’ i ‘zasca’

Les 22 acadèmies de la llengua espanyola han decidit incorporar 1.100 paraules noves al diccionari.

En castellà ja es pot clavar un zasca ,ija es pot escriure casteller sense recórrer a la cursiva. Així ho han aprovat les 22 acadèmies de la llengua espanyola que formen l’Asale al seu XVI congrés que celebren a Sevilla. I amb aquestes paraules, 1.100 veus han estat incorporades (229), ampliades o modificades en aquesta assemblea que es clausura avui amb una sessió plenària presidida pels Reis.

Les acadèmies han posat l’accent panhispànic en aquestes esmenes en la vint-i-tresena edició del Diccionario de la lengua española (DLE), com van detallar en roda de premsa el director de la RAE i president de l’Associació d’Acadèmies de la Llengua Espanyola, Santiago Muñoz Machado; l’acadèmica de la RAE i directora del diccionari, Paz Battaner, i la directora de l’Acadèmia Guatemalenca de la Llengua Espanyola, Raquel Montenegro. Això significa que Espanya ja no és el centre de la llengua, sinó un més dels 22 estats en què es parla espanyol. Per això, algunes incorporacions també porten la marca Esp. ,en el sentit que només es fan servir en “l’espanyol peninsular”, una denominació que s’oposa a “espanyol americà” per situar les dues principals àrees geogràfiques de la llengua d’Isabel Allende. És el cas de

bordería (“hecho o dicho propio de una persona borde”), casoplón, localización (“escenario de un rodaje fuera de un estudio”), pastelón (“excesivamente romántico o ñoño”), sieso o zasca (“respuesta cortante, chasco, escarmiento”).

A l’Argentina, el Paraguai i l’Uruguai, un aguantadero és el “lugar donde se esconde o refugia un delincuente”. A Cuba, un almendrón és un “automóvil fabricado antes de los años sesenta, generalmente estadounidense, de uso muy común en Cuba”. I, en general, en l’espanyol americà es fa servir aplicación i el verb aplicar amb el sentit de

“presentar una solicitud oficial para algo, como un puesto de trabajo, una beca o una plaza en la universidad”. És un anglicisme hispanitzat i assentat a Amèrica. Dues novetats curioses són amá i

apá, les formes que es fan servir al

País Basc per referir-se col·loquialment a la mare i al pare. El cas d’amá és d’ús estès a Guatemala, Hondures, Mèxic i Veneçuela. I

apá, a més, a Xile, Colòmbia, Costa Rica i els Estats Units.

Paz Battaner va il·lustrar l’entrada d’algunes paraules en cursiva, les que els acadèmics anomenen “estrangerismes crus”, perquè la seva grafia està estesa en la llengua general i així han entrat al diccionari: “Avui la gent viatja molt”, va dir la directora del diccionari. És el cas de bebop (també be-bop i be bop),

brioche, penthouse i router (al costat de la hispanització rúter). La cursiva del diccionari indica que aquestes paraules no es pronuncien segons l’ortografia de l’espanyol.

En canvi, el catalanisme casteller (“Cada una de las personas que forman una torre humana encaramadas unas a los hombros de otras, siguiendo una tradición folclórica de Cataluña”) no ha necessitat cursiva perquè la grafia es correspon amb la pronunciació que se li dona en castellà. Un periodista va preguntar si la inclusió d’aquest lema era un gest envers els catalans, i Battaner va respondre: “No és el cas. Al diccionari hi ha moltes paraules que provenen del català des de l’edat mitjana. Però és veritat que hem de fer molts gestos envers els catalans”. Així com la crep (del francès crêpe) ja té la seva hispanització, resulta que a Colòmbia, Costa Rica, Equador, El Salvador, Guatemala, Mèxic, Nicaragua i Puerto Rico no

* CASTELLER: Cada una de las personas que forman una torre humana.

la necessiten perquè en aquests països en diuen crepa, un altre dels nous lemes del diccionari.

El treball lèxic és precís en alguns punts per donar cobertura a les paraules que es fan servir a cada país. Així, per exemple, s’entra bicicletada (marxa popular amb bicicleta), que és d’ús general, i s’esmena bicicleteada, amb el mateix sentit però circumscrita a l’Argentina, Mèxic, el Perú i l’Uruguai.

Els parlants han facilitat la feina dels acadèmics adaptant pel seu compte altres estrangerismes, com ara textear (de l’anglès texting, enviar missatges); troca, troque i dobletroque (a partir de l’anglès truck, camió), que es diuen a Amèrica del Nord i bona part d’Amèrica Central; i també dona (de l’anglès doughnut o donut, pasta glacejada). Un últim exemple d’esmena és el de la paraula holocausto, que en la segona accepció (“exterminio sistemático de judíos y de otros grupos humanos llevado a cabo por el régimen de la Alemania nazi”) es considera nom propi i s’indica que s’escrigui amb majúscula inicial. Totes aquestes novetats es van incorporar ahir mateix a la versió digital del DLE i ja són consultables en línia.

Al migdia també es va presentar, en el marc del congrés de l’Asale, la versió digital del Diccionario panhispánico del español jurídico per part de l’actual director de la RAE, Muñoz Machado, que va ser qui va dirigir aquest vocabulari especialitzat.

En els temps del rúter, l’Asale té clar que l’Acadèmia serà digital o no serà.