La RAE ad­met ‘cas­te­ller’, ‘ca­so­plón’ i ‘zas­ca’

La Vanguardia (Català) - - PORTADA - MAGÍ CAMPS

Les 22 aca­dè­mi­es de la llen­gua es­pa­nyo­la han de­ci­dit in­cor­po­rar 1.100 pa­rau­les no­ves al dic­ci­o­na­ri.

En cas­te­llà ja es pot cla­var un zas­ca ,ija es pot es­criu­re cas­te­ller sen­se re­cór­rer a la cur­si­va. Ai­xí ho han apro­vat les 22 aca­dè­mi­es de la llen­gua es­pa­nyo­la que for­men l’Asa­le al seu XVI con­grés que ce­le­bren a Se­vi­lla. I amb aques­tes pa­rau­les, 1.100 veus han es­tat in­cor­po­ra­des (229), am­pli­a­des o mo­di­fi­ca­des en aques­ta as­sem­blea que es clau­su­ra avui amb una ses­sió ple­nà­ria pre­si­di­da pels Reis.

Les aca­dè­mi­es han po­sat l’ac­cent pan­his­pà­nic en aques­tes es­me­nes en la vint-i-tre­se­na edi­ció del Dic­ci­o­na­rio de la len­gua es­paño­la (DLE), com van de­ta­llar en ro­da de prem­sa el di­rec­tor de la RAE i pre­si­dent de l’As­so­ci­a­ció d’Aca­dè­mi­es de la Llen­gua Es­pa­nyo­la, San­ti­a­go Muñoz Mac­ha­do; l’aca­dè­mi­ca de la RAE i di­rec­to­ra del dic­ci­o­na­ri, Paz Bat­ta­ner, i la di­rec­to­ra de l’Aca­dè­mia Gu­a­te­ma­len­ca de la Llen­gua Es­pa­nyo­la, Ra­quel Mon­te­ne­gro. Ai­xò sig­ni­fi­ca que Es­pa­nya ja no és el cen­tre de la llen­gua, si­nó un més dels 22 es­tats en què es par­la es­pa­nyol. Per ai­xò, al­gu­nes in­cor­po­ra­ci­ons tam­bé por­ten la mar­ca Esp. ,en el sen­tit que no­més es fan ser­vir en “l’es­pa­nyol pe­nin­su­lar”, una de­no­mi­na­ció que s’opo­sa a “es­pa­nyol ame­ri­cà” per si­tu­ar les du­es prin­ci­pals àre­es ge­o­grà­fi­ques de la llen­gua d’Isa­bel Allen­de. És el cas de

bor­de­ría (“hec­ho o dic­ho pro­pio de una per­so­na bor­de”), ca­so­plón, lo­ca­li­za­ci­ón (“es­ce­na­rio de un ro­da­je fu­e­ra de un es­tu­dio”), pas­te­lón (“ex­ce­si­va­men­te román­ti­co o ñoño”), si­e­so o zas­ca (“res­pu­es­ta cor­tan­te, chas­co, es­car­mi­en­to”).

A l’Ar­gen­ti­na, el Pa­ra­guai i l’Uru­guai, un aguan­ta­de­ro és el “lu­gar don­de se es­con­de o re­fu­gia un de­lin­cu­en­te”. A Cu­ba, un al­men­drón és un “au­to­mó­vil fa­bri­ca­do an­tes de los años se­sen­ta, ge­ne­ral­men­te es­ta­dou­ni­den­se, de uso muy co­mún en Cu­ba”. I, en ge­ne­ral, en l’es­pa­nyol ame­ri­cà es fa ser­vir apli­ca­ci­ón i el verb apli­car amb el sen­tit de

“pre­sen­tar una so­li­ci­tud ofi­ci­al pa­ra al­go, co­mo un pu­es­to de tra­ba­jo, una be­ca o una pla­za en la uni­ver­si­dad”. És un an­gli­cis­me his­pa­nit­zat i as­sen­tat a Amè­ri­ca. Du­es no­ve­tats cu­ri­o­ses són amá i

apá, les for­mes que es fan ser­vir al

Pa­ís Basc per re­fe­rir-se col·lo­quial­ment a la ma­re i al pa­re. El cas d’amá és d’ús es­tès a Gu­a­te­ma­la, Hon­du­res, Mè­xic i Ve­ne­çu­e­la. I

apá, a més, a Xi­le, Co­lòm­bia, Cos­ta Ri­ca i els Es­tats Units.

Paz Bat­ta­ner va il·lus­trar l’en­tra­da d’al­gu­nes pa­rau­les en cur­si­va, les que els aca­dè­mics ano­me­nen “es­tran­ge­ris­mes crus”, per­què la se­va gra­fia es­tà es­te­sa en la llen­gua ge­ne­ral i ai­xí han en­trat al dic­ci­o­na­ri: “Avui la gent vi­at­ja molt”, va dir la di­rec­to­ra del dic­ci­o­na­ri. És el cas de be­bop (tam­bé be-bop i be bop),

bri­oc­he, pent­hou­se i rou­ter (al cos­tat de la his­pa­nit­za­ció rú­ter). La cur­si­va del dic­ci­o­na­ri in­di­ca que aques­tes pa­rau­les no es pro­nun­ci­en se­gons l’or­to­gra­fia de l’es­pa­nyol.

En can­vi, el ca­ta­la­nis­me cas­te­ller (“Ca­da una de las per­so­nas que for­man una tor­re hu­ma­na en­ca­ra­ma­das unas a los hom­bros de otras, si­guien­do una tra­di­ci­ón fol­cló­ri­ca de Ca­ta­luña”) no ha ne­ces­si­tat cur­si­va per­què la gra­fia es cor­res­pon amb la pro­nun­ci­a­ció que se li do­na en cas­te­llà. Un pe­ri­o­dis­ta va pre­gun­tar si la in­clu­sió d’aquest le­ma era un gest en­vers els ca­ta­lans, i Bat­ta­ner va res­pon­dre: “No és el cas. Al dic­ci­o­na­ri hi ha mol­tes pa­rau­les que pro­ve­nen del ca­ta­là des de l’edat mit­ja­na. Però és ve­ri­tat que hem de fer molts ges­tos en­vers els ca­ta­lans”. Ai­xí com la crep (del fran­cès crê­pe) ja té la se­va his­pa­nit­za­ció, re­sul­ta que a Co­lòm­bia, Cos­ta Ri­ca, Equa­dor, El Sal­va­dor, Gu­a­te­ma­la, Mè­xic, Ni­ca­ra­gua i Pu­er­to Ri­co no

* CAS­TE­LLER: Ca­da una de las per­so­nas que for­man una tor­re hu­ma­na.

la ne­ces­si­ten per­què en aquests pa­ï­sos en di­uen cre­pa, un al­tre dels nous le­mes del dic­ci­o­na­ri.

El tre­ball lè­xic és pre­cís en al­guns punts per do­nar co­ber­tu­ra a les pa­rau­les que es fan ser­vir a ca­da pa­ís. Ai­xí, per exem­ple, s’en­tra bi­ci­cle­ta­da (mar­xa po­pu­lar amb bi­ci­cle­ta), que és d’ús ge­ne­ral, i s’es­me­na bi­ci­cle­te­a­da, amb el ma­teix sen­tit però cir­cums­cri­ta a l’Ar­gen­ti­na, Mè­xic, el Pe­rú i l’Uru­guai.

Els par­lants han fa­ci­li­tat la fei­na dels aca­dè­mics adap­tant pel seu comp­te al­tres es­tran­ge­ris­mes, com ara tex­te­ar (de l’an­glès tex­ting, en­vi­ar mis­sat­ges); tro­ca, tro­que i do­ble­tro­que (a par­tir de l’an­glès truck, ca­mió), que es di­uen a Amè­ri­ca del Nord i bo­na part d’Amè­ri­ca Cen­tral; i tam­bé do­na (de l’an­glès dough­nut o do­nut, pas­ta gla­ce­ja­da). Un úl­tim exem­ple d’es­me­na és el de la pa­rau­la ho­lo­caus­to, que en la se­go­na ac­cep­ció (“ex­ter­mi­nio sis­temá­ti­co de ju­dí­os y de otros gru­pos hu­ma­nos lle­va­do a ca­bo por el ré­gi­men de la Ale­ma­nia na­zi”) es con­si­de­ra nom pro­pi i s’in­di­ca que s’es­cri­gui amb ma­jús­cu­la ini­ci­al. To­tes aques­tes no­ve­tats es van in­cor­po­rar ahir ma­teix a la ver­sió di­gi­tal del DLE i ja són con­sul­ta­bles en lí­nia.

Al mig­dia tam­bé es va pre­sen­tar, en el marc del con­grés de l’Asa­le, la ver­sió di­gi­tal del Dic­ci­o­na­rio pan­hispá­ni­co del es­pañol ju­rí­di­co per part de l’ac­tu­al di­rec­tor de la RAE, Muñoz Mac­ha­do, que va ser qui va di­ri­gir aquest vo­ca­bu­la­ri es­pe­ci­a­lit­zat.

En els temps del rú­ter, l’Asa­le té clar que l’Aca­dè­mia se­rà di­gi­tal o no se­rà.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.