Eulogio Melgosa

Pare d’acollida

Eulogio Melgosa i la seva dona han acollit des de fa 28 anys cinc nens que necessitaven una llar. Els serveis socials de tot Espanya busquen 25.000 famílies que puguin, com aquest matrimoni, oferir tota aquesta solidaritat. /

A gairebé 50.000 nens i adolescents els tutela actualment l’administració, i la meitat viuen en centres residencials. Aquest sistema, tal com coincideixen tots els experts, no és el més apte per al desenvolupament dels menors, especialment per als més petits. Una llar, uns pares, germans, amor, compartir, xerrar, cuidar i preocupar-se per l’altre són algunes de les experiències –vitals per al desenvolupament personal– que no poden viure aquests menors. La llei del 2015 estableix que s’afavoreixi l’acolliment familiar i s’estableix com a objectiu prioritari que cap nen de menys de set anys no visqui en un centre. L’objectiu, però, està lluny de complir-se perquè, com reconeixen els experts, la ciutadania continua sense conèixer prou l’acolliment familiar. La majoria dels acolliments passen perquè algú llegeix alguna cosa o perquè ho ha fet un amic. El bocaorella. El subdirector general d’Infantesa del Ministeri de Sanitat, Benestar Social i Consum, José Luis Castellanos, reconeix que l’acolliment familiar ha crescut, i que el residencial per a nens de zero a sis anys s’ha reduït, per bé que en tots dos casos “molt a poc a poc”. Així ho va indicar durant l’esdeveniment que va organitzar la Creu Roja amb el lema #SerAcollidorA, en què famílies d’acollida de les diferents modalitats (d’urgència, temporal o permanent, entre d’altres) i fills d’acollida van explicar la seva experiència en un intent d’incrementar aquesta mena de convivència per l’interès d’uns nens que són responsabilitat de tothom. Les paraules que es van sentir més: amor, donar i orgull.