Bosco Ntaganda
‘Senyor de la guerra’ congolès
Aquest senyor de la guerra ha estat condemnat pel Tribunal Penal Internacional a 30 anys de presó per 18 càrrecs de crims de guerra i contra la humanitat com ara matances, violacions de menors, esclavitud sexual o reclutament de menors.
La seva crueltat era llegendària, com indica el sobrenom: el Terminator del Congo. Bosco Ntaganda, senyor de la guerra, que durant anys va gaudir d’impunitat va ser ahir condemnat pel Tribunal Penal Internacional a 30 anys de presó. Ntaganda, de 46 anys i nascut a Ruanda, ja va ser declarat culpable el juliol de 18 càrrecs de crims de guerra i contra la humanitat. Se’l considera responsable de matances, violacions (incloses a menors d’edat), esclavitud sexual, reclutament de nens soldat i trasllat forçós de població civil a la República Democràtica del Congo a començaments dels anys 2000. Es tracta de la condemna més alta imposada per aquest tribunal internacional des de la seva posada en funcionament, el 2002.
El jutge president de la sala,
Robert Fremr, va fer èmfasi en la gravetat dels crims i en les conseqüències físiques i psicològiques patides per les víctimes de Ntaganda i les seves tropes per justificar la condemna, si bé no van considerar que mereixés cadena perpètua. Els tres magistrats han escoltat el relat de més de 2.100 víctimes.
Les atrocitats van ser comeses a la regió d’Ituri en els anys 2002-2003, quan Ntaganda era la mà dreta del general Thomas Lubanga, llavors líder rebel del grup Unió de Patriotes Congolesos, i qui va ser condemnat a 14 anys pel TPI el 2012.
És la primera vegada que el tribunal de la Haia ha reconegut l’existència del crim d’esclavitud sexual durant el conflicte del Congo. Ida Sawyer, vicedirectora d’Human Rights Watch a l’Àfrica, va aplaudir la condemna, al considerar que “envia un fort missatge que fins i tot la gent considerada intocable un dia potser haurà de retre comptes”.
Bosco Ntaganda va gaudir durant anys d’impunitat malgrat que estava sota cerca i captura del TPI per crims de guerra. Durant anys va viure tranquil·lament a la República Democràtica del Congo i fins i tot es va integrar com a general de l’exèrcit en el 2009 durant un temps.
Després d’un acord a la desesperada i molt criticada amb el govern congolesa, va tornar després a la selva per liderar un altre moviment rebel perquè pensava que la seva enorme influència li protegiria per sempre.
En els al·legats finals del judici a la Haia el juliol passat Ntaganda es va mantenir ferm en la seva decisió de declarar-se innocent de tots els càrrecs i es va justificar dient “soc un revolucionari, no un criminal”.