La cimentera francesa Lafarge està acusada de finançar el terrorisme
El grup multinacional va pagar 13 milions d’euros a grups gihadistes a Síria
Fer negocis en zones de guerra pot resultar rendible però comporta greus problemes ètics i jurídics. Aquest ha estat el cas de la cimentera francesa Lafarge, acusada de finançar els terroristes gihadistes, de violar un embargament internacional i de posar en perill el personal de la fàbrica a Síria.
El grup multinacional del ciment va acollir amb alleujament la decisió del Tribunal d’Apel·lacions de París, ahir, d’anul·lar la imputació de “complicitat amb crims contra la humanitat”. Hauria estat molt greu, un fet sense precedents. Però continuen sent molt seriosos els càrrecs que es mantenen, entre els quals el de finançar el terrorisme, a causa dels 13 milions d’euros que, en els anys 2013 i 2014, la filial Lafarge Cement Syria presumiblement va pagar a l’organització Estat Islàmic (EI) i al Front al-Nusra, franquícia d’Al-Qaida a Síria, per poder continuar operant al país àrab. Lafarge ha admès que havia lliurat diners a grups armats, però nega que hagi finançat el terrorisme. La prioritat absoluta, segons l’empresa, va ser sempre garantir la seguretat del seu personal. A la cimentera se l’acusa també d’haver venut ciment a l’EI i d’haver pagat intermediaris per subministrar productes a faccions gihadistes.
Com a conseqüència d’aquest escàndol, el Ministeri de Cultura francès va decidir, el juliol passat, tornar a Lafarge la quantitat de 200.000 euros que l’empresa havia donat per finançar les obres de modernització del Museu Nacional de l’Edat Mitjana de Cluny, a París. Ja el 2017, l’alcaldia de París va decidir posar final a una col·laboració amb el grup cimenter per al subministrament de sorra a una platja al Sena.
Diverses oenagés, com Sherpa, van anunciar que recorreran contra la decisió d’ahir davant el Tribunal de Cassació, ja que creuen que s’ha de mantenir la imputació de complicitat en crims contra la humanitat per raons ètiques i perquè serveixi de precedent per a altres empreses que operen en zones de guerra.
El cas de Lafarge no és l’únic que ha sortit a la llum a França sobre presència empresarial problemàtica en una àrea de conflicte. Ahir el diari Le Monde va publicar en portada una informació que afecta la petroliera Total al Iemen.
Segons el diari, unes instal·lacions de Total per produir gas liquat, que estan paralitzades des de la primavera del 2015, estan sent utilitzades, en part, com a presó secreta. Es tracta de la factoria de Balhaf, al golf d’Aden. És un immens complex, comunicat a un port i a un gasoducte que transcorre durant més de 300 quilòmetres de desert fins a un dels jaciments al nord del país.
Testimonis d’Amnistia Internacional, de diverses oenagés i de
EUSEBIO VAL
Una planta inactiva de la petroliera Total és utilitzada com a presó secreta per les tropes dels Emirats
personal enviat per l’ONU fa ben bé dos anys que alerten sobre l’existència del centre de detenció a Balhaf, una presó administrada per les forces de la Unió dels Emirats Àrabs (UEA) que disposen allà mateix d’una base militar amb l’aquiescència del Govern iemenita que sostenen la UEA i l’Aràbia Saudita.
L’empresa Total ignora quan podrà reprendre l’activitat a Balhaf, una planta que va costar 4.300 milions d’euros i que suposava, des del 2009, un 45% dels ingressos de l’Estat iemenita. Fonts oficials de la Unió dels Emirats Àrabs van negar a Le Monde que es practiqui tortura contra els presoners que tenen en poder seu al Iemen –sense citar Balhaf– i van dir que la propaganda en aquest sentit es difon “per desacreditar els seus esforços per neutralitzar i derrotar Al-Qaida”.