L’es­cor­ta de la ver­go­nya

Les au­to­ri­tats as­sig­nen pro­tec­ció po­li­ci­al a la se­na­do­ra vi­ta­lí­cia ita­li­a­na Li­li­a­na Se­gre, de 89 anys i su­per­vi­vent d’Auschwitz

La Vanguardia (Català) - - INTERNACIO­NAL -

Li­li­a­na Se­gre, de 89 anys, va ser una dels 776 nens ita­li­ans me­nors de 14 anys de­por­tats al camp de con­cen­tra­ció d’Auschwitz. No­més en van po­der sor­tir 25. Ha de­di­cat gran part de la vi­da a vi­si­tar es­co­les per ex­pli­car-ne els hor­rors, i el 2018 va ser no­me­na­da se­na­do­ra vi­ta­lí­cia. Des d’ahir, quan les au­to­ri­tats li van as­sig­nar dos car­ra­bi­ners, Ità­lia és un pa­ís en què una su­per­vi­vent de l’Ho­lo­caust ne­ces­si­ta por­tar es­cor­ta po­li­ci­al als ac­tes pú­blics. Rep 200 mis­sat­ges in­ti­mi­da­to­ris di­a­ris.

Se­gre va anar aquest di­jous a una ex­po­si­ció al Te­a­tro alla Sca­la de Mi­là acom­pa­nya­da per pri­me­ra ve­ga­da pels dos po­li­ci­es. En­ca­ra que es trac­ta d’una me­su­ra de pro­tec­ció lleu, la de­ci­sió que ha im­po­sat la pre­fec­tu­ra (una me­na de de­le­ga­ció del Go­vern) en aques­ta ciu­tat ha ge­ne­rat una gran re­per­cus­sió pú­bli­ca.

“Ara es­tem més tran­quils”, va de­cla­rar el fill, des­prés que ha­gin aug­men­tat les ame­na­ces a les xar­xes so­ci­als i que apa­re­gués una pan­car­ta del par­tit fei­xis­ta For­za Nu­o­va molt a prop d’una ac­te on ha­via de par­ti­ci­par. La pres­sió so­bre Se­gre és més gran des que la set­ma­na pas­sa­da pro­po­sés d’ins­ti­tuir una co­mis­sió par­la­men­tà­ria per com­ba­tre l’odi, el ra­cis­me i l’an­ti­se­mi­tis­me.

La Cam­bra Al­ta va apro­var la mo­ció amb 151 vots a fa­vor, però ho va ha­ver de fer amb l’abs­ten­ció dels tres par­tits de la dre­ta ita­li­a­na –la Lli­ga, For­za Ita­lia i Fra­te­lli d’Ità­lia–, els par­la­men­ta­ris de la qual van op­tar per que­dar-se as­se­guts als es­cons men­tre la res­ta de l’he­mi­ci­cle es va ai­xe­car a aplau­dir. L’ac­ti­tud de la dre­ta va re­bre mol­tes crí­ti­ques ins­ti­tu­ci­o­nals, des del pre­si­dent de la Re­pú­bli­ca, Ser­gio Mat­ta­re­lla, fins al Va­ti­cà, per­què va tren­car el con­sens so­ci­al que ha en­vol­tat aquest as­sump­te en la po­lí­ti­ca ita­li­a­na des de des­prés de la Se­go­na Guer­ra Mun­di­al.

El lí­der de la Lli­ga, Mat­teo Sal­vi­ni, va jus­ti­fi­car el re­buig amb l’ar­gu­ment que la mo­ció in­tro­du­ïa lí­mits a la lli­ber­tat d’ex­pres­sió, mal­grat que ell ata­ca cons­tant­ment els pe­ri­o­dis­tes que el cri­ti­quen. “És una co­mis­sió so­vi­è­ti­ca, heu de re­lle­gir 1894 de Ge­or­ge Orwell. És ade­quat con­dem­nar la vi­o­lèn­cia que no tor­na­rà, però no em­mor­das­sar el po­ble”, va ex­pli­car el tam­bé se­na­dor. L’ul­tra­dre­tà ha cri­ti­cat en mol­tes oca­si­ons la fi­gu­ra dels se­na­dors vi­ta­li­cis –tam­bé ho és l’ex-pri­mer mi­nis­tre Ma­rio Mon­ti–, con­si­de­rant-los la

“cas­ta de la cas­ta” per ha­ver do­nat su­port al nou Go­vern de Giu­sep­pe Con­te. Ai­xí ho va fer Se­gre, que va apro­fi­tar aques­ta oca­sió per de­nun­ci­ar el cli­ma d’odi que im­pe­ra al de­bat pú­blic i po­lí­tic.

Les ame­na­ces an­ti­se­mi­tes con­tra Se­gre, una fi­gu­ra molt res­pec­ta­da a Ità­lia, no són un fe­no­men aï­llat. D’un temps en­çà les as­so­ci­a­ci­ons ad­ver­tei­xen con­tra l’au­ge dels atacs ra­cis­tes i d’ex­tre­ma dre­ta al pa­ís. El dia abans que es cone­gues­sin les no­ves me­su­res de se­gu­re­tat va ser in­cen­di­a­da per se­go­na ve­ga­da una lli­bre­ria an­ti­fei­xis­ta a Ro­ma. En un son­deig re­cent de l’Ins­ti­tu­to Eu­me­tra per a Me­di­a­set el 73% dels en­ques­tats van con­si­de­rar que Ità­lia s’es­tà con­ver­tint en un pa­ís ra­cis­ta. En una al­tra en­ques­ta de l’ins­ti­tut Ixè per a la Rai ar­ran del cas de la se­na­do­ra, el 69% dels pre­gun­tats van as­se­gu­rar que l’an­ti­se­mi­tis­me s’es­ta­va es­te­nent.

Una al­tra fa­mo­sa víc­ti­ma re­cent del ra­cis­me ha es­tat el da­van­ter Ma­rio Ba­lo­te­lli, ara al Bres­cia, qui va llan­çar un cop de pi­lo­ta a les gra­des i va ame­na­çar de mar­xar del par­tit des­prés que a la zo­na ul­tra de l’He­llas Ve­ro­na, cone­gu­da per la se­va pro­xi­mi­tat a l’ex­tre­ma dre­ta de For­za Nu­o­va, imi­tes­sin els sons d’una mo­na men­tre dis­pu­ta­va una pi­lo­ta a prop de l’àrea de cór­ner. No tots a Ve­ro­na han sor­tit en de­fen­sa se­va: fins i tot l’al­cal­de, Fe­de­ri­co Sbo­a­ri­na, i l’en­tre­na­dor de l’He­llas, Ivan Ju­ric, han dit que no hi va ha­ver cap atac ra­cis­ta i que va ser una ma­ne­ra que va tro­bar el ju­ga­dor per po­sar en dub­te la imat­ge de la ciu­tat. El cap dels ul­tres, Lu­ca Cas­te­lli­ni, va de­fi­nir el gest de Ba­lo­te­lli com una “pa­llas­sa­da”, i va dir que “no se­ria mai ita­lià” mal­grat te­nir la ciu­ta­da­nia. Aques­tes de­cla­ra­ci­ons li han cos­tat que no pu­gui tor­nar als es­ta­dis en deu anys. “Hem vist un aug­ment dels atacs ra­cis­tes al fut­bol, que la­men­ta­ble­ment van d’acord amb el cli­ma d’odi ge­ne­ral”, diu a aquest di­a­ri Mau­ro Va­le­ri, de l’ob­ser­va­to­ri per al ra­cis­me als es­ta­dis.

En­ca­ra que l’opi­nió pú­bli­ca ita­li­a­na, gran part dels seus ex­po­nents po­lí­tics i les as­so­ci­a­ci­ons ju­e­ves ha­gin pro­te­git pú­bli­ca­ment la se­na­do­ra vi­ta­lí­cia, la sen­sa­ció ge­ne­ral és de der­ro­ta per­què ara Se­gre, als seus gai­re­bé no­ran­ta anys, ha­gi de veu­re res­trin­gi­da la se­va lli­ber­tat.

Molts re­cor­da­ven ahir la se­va més fa­mo­sa ci­ta: “Tinc por de la pèr­dua de la de­mo­crà­cia, per­què jo sé què és la no-de­mo­crà­cia. La de­mo­crà­cia es perd a poc a poc, en la in­di­fe­rèn­cia ge­ne­ral, per­què és cò­mo­de no po­si­ci­o­nar-se, i hi ha al­gú que cri­da més fort i tots di­uen: que de­ci­dei­xi ell”.

Els atacs ha­vi­en aug­men­tat des­prés d’ins­ti­tuir una co­mis­sió con­tra el ra­cis­me

El fut­bo­lis­ta Ba­lo­te­lli va llan­çar la pi­lo­ta a les gra­des per les bur­les dels ul­tres del Ve­ro­na

DANIEL DAL ZENNARO / EFE

La se­na­do­ra vi­ta­lí­cia Li­li­a­na Se­gre ar­ri­bant al Me­mo­ri­al de la Xoà a Mi­là, el mes de maig pas­sat

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.