L’escorta de la vergonya
Les autoritats assignen protecció policial a la senadora vitalícia italiana Liliana Segre, de 89 anys i supervivent d’Auschwitz
Liliana Segre, de 89 anys, va ser una dels 776 nens italians menors de 14 anys deportats al camp de concentració d’Auschwitz. Només en van poder sortir 25. Ha dedicat gran part de la vida a visitar escoles per explicar-ne els horrors, i el 2018 va ser nomenada senadora vitalícia. Des d’ahir, quan les autoritats li van assignar dos carrabiners, Itàlia és un país en què una supervivent de l’Holocaust necessita portar escorta policial als actes públics. Rep 200 missatges intimidatoris diaris.
Segre va anar aquest dijous a una exposició al Teatro alla Scala de Milà acompanyada per primera vegada pels dos policies. Encara que es tracta d’una mesura de protecció lleu, la decisió que ha imposat la prefectura (una mena de delegació del Govern) en aquesta ciutat ha generat una gran repercussió pública.
“Ara estem més tranquils”, va declarar el fill, després que hagin augmentat les amenaces a les xarxes socials i que aparegués una pancarta del partit feixista Forza Nuova molt a prop d’una acte on havia de participar. La pressió sobre Segre és més gran des que la setmana passada proposés d’instituir una comissió parlamentària per combatre l’odi, el racisme i l’antisemitisme.
La Cambra Alta va aprovar la moció amb 151 vots a favor, però ho va haver de fer amb l’abstenció dels tres partits de la dreta italiana –la Lliga, Forza Italia i Fratelli d’Itàlia–, els parlamentaris de la qual van optar per quedar-se asseguts als escons mentre la resta de l’hemicicle es va aixecar a aplaudir. L’actitud de la dreta va rebre moltes crítiques institucionals, des del president de la República, Sergio Mattarella, fins al Vaticà, perquè va trencar el consens social que ha envoltat aquest assumpte en la política italiana des de després de la Segona Guerra Mundial.
El líder de la Lliga, Matteo Salvini, va justificar el rebuig amb l’argument que la moció introduïa límits a la llibertat d’expressió, malgrat que ell ataca constantment els periodistes que el critiquen. “És una comissió soviètica, heu de rellegir 1894 de George Orwell. És adequat condemnar la violència que no tornarà, però no emmordassar el poble”, va explicar el també senador. L’ultradretà ha criticat en moltes ocasions la figura dels senadors vitalicis –també ho és l’ex-primer ministre Mario Monti–, considerant-los la
“casta de la casta” per haver donat suport al nou Govern de Giuseppe Conte. Així ho va fer Segre, que va aprofitar aquesta ocasió per denunciar el clima d’odi que impera al debat públic i polític.
Les amenaces antisemites contra Segre, una figura molt respectada a Itàlia, no són un fenomen aïllat. D’un temps ençà les associacions adverteixen contra l’auge dels atacs racistes i d’extrema dreta al país. El dia abans que es coneguessin les noves mesures de seguretat va ser incendiada per segona vegada una llibreria antifeixista a Roma. En un sondeig recent de l’Instituto Eumetra per a Mediaset el 73% dels enquestats van considerar que Itàlia s’està convertint en un país racista. En una altra enquesta de l’institut Ixè per a la Rai arran del cas de la senadora, el 69% dels preguntats van assegurar que l’antisemitisme s’estava estenent.
Una altra famosa víctima recent del racisme ha estat el davanter Mario Balotelli, ara al Brescia, qui va llançar un cop de pilota a les grades i va amenaçar de marxar del partit després que a la zona ultra de l’Hellas Verona, coneguda per la seva proximitat a l’extrema dreta de Forza Nuova, imitessin els sons d’una mona mentre disputava una pilota a prop de l’àrea de córner. No tots a Verona han sortit en defensa seva: fins i tot l’alcalde, Federico Sboarina, i l’entrenador de l’Hellas, Ivan Juric, han dit que no hi va haver cap atac racista i que va ser una manera que va trobar el jugador per posar en dubte la imatge de la ciutat. El cap dels ultres, Luca Castellini, va definir el gest de Balotelli com una “pallassada”, i va dir que “no seria mai italià” malgrat tenir la ciutadania. Aquestes declaracions li han costat que no pugui tornar als estadis en deu anys. “Hem vist un augment dels atacs racistes al futbol, que lamentablement van d’acord amb el clima d’odi general”, diu a aquest diari Mauro Valeri, de l’observatori per al racisme als estadis.
Encara que l’opinió pública italiana, gran part dels seus exponents polítics i les associacions jueves hagin protegit públicament la senadora vitalícia, la sensació general és de derrota perquè ara Segre, als seus gairebé noranta anys, hagi de veure restringida la seva llibertat.
Molts recordaven ahir la seva més famosa cita: “Tinc por de la pèrdua de la democràcia, perquè jo sé què és la no-democràcia. La democràcia es perd a poc a poc, en la indiferència general, perquè és còmode no posicionar-se, i hi ha algú que crida més fort i tots diuen: que decideixi ell”.
Els atacs havien augmentat després d’instituir una comissió contra el racisme
El futbolista Balotelli va llançar la pilota a les grades per les burles dels ultres del Verona