Els túnels de la llibertat
Durant la divisió, unes 300 persones van escapar de l’RDA per vies subterrànies excavades des de Berlín Oest
El mur de Berlín, execrable barrera fortificada que l’Alemanya comunista va erigir per impedir als ciutadans de sortir a l’exterior, va dividir la ciutat, va separar famílies i amistats, i va truncar carreres i esperances fins a la seva caiguda el 9 de novembre del 1989, fa ara 30 anys. El Mur va provocar dolor, por i mort, però no per això van deixar molts alemanys de la República Democràtica Alemanya (RDA) d’arriscar-se a travessar des de Berlín Est la molt vigilada doble muralla per accedir el sector occidental.
Ho van intentar –i moltes vegades ho van aconseguir– amb diferents sistemes: en globus, nedant, camuflats dins de vehicles, en tirolina d’edifici a edifici, fent-se passar per una altra persona, enfilant-se al
Mur en la foscor de pura desesperació... o per via subterrània, amb el concurs voluntariós de compatriotes de Berlín Oest, que van excavar túnels. Durant els més de 28 anys en què el Mur va estar dret, es van construir uns setanta túnels per sota dels 155 quilòmetres de fortificació, si bé només 19 van resultar viables, i van permetre la fugida d’unes 300 persones, segons l’associació Berliner Unterwelten (Subsols Berlinesos), que realitza visites guiades a infraestructures subterrànies amb història.
Un d’aquells túnels, excavat entre el 1970 i el 1971, i que no va arribar a utilitzar-se perquè un delator va posar sobre avís les autoritats de l’RDA, ara es pot visitar. És un túnel estretíssim, en el qual els homes que el van excavar treballaven de quatre grapes, i del qual només se’n conserva un tram. És possible veure’l a través de dues finestres arqueològiques des d’una galeria per a visifrontera: tants, construïda en els últims dos anys per Berliner Unterwelten, que la va presentar ahir. La galeria es troba al soterrani d’una antiga fàbrica cervesera en un edifici corrent.
“Davant el Mur érem impotents, però no ens resignàvem; alguna cosa calia fer, i així va sorgir la idea”, va explicar Ulrich Pfeifer, de 84 anys, que va participar en l’excavació d’aquest i altres túnels. Què el va moure a fer-ho? “Jo mateix havia fugit de l’RDA a través d’una canalització el setembre del 1961, un mes després que comencessin a construir el Mur; i com altres companys que havien aconseguit fugir, tots teníem amics i família a l’altre costat, que també volien escapar-se d’aquell Estat de merda, jo els volia ajudar”, va relatar Pfeifer, indignant-se davant el simple record.
Gairebé tots els túnels van ser excavats des del sector occidental. El 1961 un carrer tristament famós, Bernauer Strasse, es va convertir en els edificis d’una vorera van quedar a Berlín Oest, i els de l’altra, a Berlín Est. En aquella zona hi va arribar a haver set túnels en una distància de 350 metres, encara que només tres van arribar a funcionar. El subsol és argilenc, fàcil de cavar.
“Aquest túnel no començava verticalment com d’altres, sinó que era una rampa inclinada que acabava a uns sis o set metres per sota del soterrani i, a partir d’allà, el túnel seguia horitzontalment”, va explicar Ulrich Pfeifer, que com a enginyer civil s’encarregava dels amidaments. Aquest i altres túnels van ser iniciativa del seu amic Hasso Herschel, de 84 anys, una llegenda a Alemanya ja que amb diferents mètodes va facilitar la fugida d’un miler d’alemanys de l’Est. Herschel, que vivia a Dresden, havia aconseguit creuar Berlín Oest l’octubre del 1961 a través de Checkpoint Charlie amb un fals passaport suís.
El túnel visitable, conegut com a túnel 71, no va aconseguir el seu objectiu. Després de nou setmanes d’excavació, en les quals l’equip no va sortir mai de l’edifici per despistar els espies, una xivatada va activar les autoritats de l’RDA. Amb ultrasons van localitzar el túnel, van encegar el tram que penetrava a Berlín Est, i van detenir els qui tenien previst escapar. Dels tres túnels amb èxit a prop de Bernauer Strasse, destaca el túnel 57, pel qual es van escapar 57 persones entre el 3 i el 4 d’octubre del 1964. “Impressiona veure com la lluita per la llibertat es va fer també sota terra –va dir ahir l’alcalde governador de Berlín, Michael Müller–. Les persones que des de l’Oest van fer això són un exemple de resistència contra el règim de l’RDA”.
“Jo havia fugit el 1961, i volia ajudar familiars i amics a escapar-se també”
L’anomenat túnel 71 no es va arribar a utilitzar; un delator va alertar l’autoritat comunista