Sánchez admet l’error d’haver dit que la Fiscalia està a les seves ordres
Incertesa entre dirigents del PSOE: “Tot sembla igual o pitjor que a l’abril”
La sort, pràcticament, està tirada. Els nervis imperen al PSOE, en què la incertesa és màxima, mentre a la Moncloa imposen la seva estratègia electoral i intenten temperar els ànims, segurs d’aconseguir els seus objectius. Amb tot, l’accelerada campanya en què Pedro Sánchez està immers des de finals de setembre –amb l’únic parèntesi de la setmana negra a Catalunya després de la sentència del procés– conclou aquesta nit a Barcelona gairebé atropellant-se a si mateixa.
El mateix Sánchez ahir es va veure obligat, abans de res, a llançar aigua a l’incendi que ell mateix havia provocat la vigília endurint el seu discurs contra l’independentisme català. Quan va posar sota el seu dictat la Fiscalia General de l’Estat per reforçar el seu compromís que faria tornar a Espanya Carles Puigdemont va irritar tot el gremi fiscal, va donar ales a l’estratègia de defensa de l’expresident de la Generalitat i va fer el joc a l’independentisme. Així doncs, ahir va voler esmenar la plana i, en una entrevista a La Sexta, va atribuir l’error al cansament acumulat. “La Fiscalia, efectivament, és autònoma –va reconèixer–. La veritat és que no vaig ser precís en l’afirmació que vaig fer; són moltes entrevistes, moltes hores davant un micròfon o una pantalla, i de vegades no s’és precís”. “Fins i tot em contraria una mica”, va admetre, perquè va assegurar que com a president sempre respecta l’autonomia de la Fiscalia i la independència del poder judicial. Tot un reconeixement, en les seves paraules, que es va equivocar: “Sí, cal ser humil”.
Es va comprometre així a “ajudar” tant la Fiscalia com el poder judicial perquè Puigdemont i la resta dels líders independentistes pròEls fugs tornin a Espanya i retin comptes davant la justícia.
Un cop entonat el seu particular mea culpa, Sánchez va tornar a posar tots els focus en l’auge de la ultradreta: “Vox és un invent de José María Aznar per desestabilitzar Mariano Rajoy”, va assegurar. Però ara aquesta ultradreta ha sortit de mare i ha imposat la seva ideologia i la seva agenda al PP i a Ciutadans. Amb aquest mateix missatge d’una ultradreta envalentida davant una dreta acovardida, el líder del PSOE va protagonitzar dos nous mítings, al migdia a Los Alcázares (Múrcia) i a la nit a Castelló.
seus últims missatges electorals són que diumenge es pot votar el PSOE perquè hi hagi un govern o la resta de les opcions polítiques per impedir-ho. La papereta socialista, segons clama, és l’única que pot “trencar el mur del bloqueig i frenar els franquistes”.
Des de la Moncloa i Ferraz es transmet oficialment un optimisme moderat: el vaticini és que el PSOE superarà un 30% dels vots i sumarà fins a 137 escons. O, encara que sigui, 130. Ara bé, la inquietud creix exponencialment als territoris davant la possibilitat d’un escenari endimoniat després de la repetició electoral. “Serà molt complicat desbloquejar la situació després de diumenge, perquè tot sembla igual o pitjor que a l’abril”, alerta un president autonòmic del PSOE. Un pronòstic que comparteixen altres dirigents territorials que sempre van qualificar d’error la repetició electoral –“És jugar a la ruleta rusa”–, mentre creuen els dits ja en espera de l’escrutini de les urnes.
Un socialista veterà assumeix que s’han diluït les opcions de desbloqueig que es podien estudiar al setembre: un Sánchez molt reforçat garantint-se la governabilitat gràcies a acords amb un Pablo Iglesias escapçat o fins i tot, si sumés, amb un Albert Rivera debilitat. O bé un Pablo Casado tan enfortit que es pogués permetre una “abstenció patriòtica”, ara difícil d’imaginar davant l’auge de Vox. Altres dirigents no es resignen ni llancen la tovallola: “Hi posarem ganes fins al diumenge i ho intentarem aconseguir-ho”. I també hi ha quadres del PSOE que no conceben que no hi hagi solució: “Tinc la seguretat que es desbloquejarà per força; més inestabilitat seria impossible d’assumir per la societat, que ho exigirà i no hi haurà manera de continuar bloquejant”. “No serà fàcil –adverteix–, però no tinc cap dubte que hi haurà govern”.
“Hi haurà desbloqueig; més inestabilitat seria impossible d’assumir per la societat”, confia un veterà