Comín i Puig queden en llibertat sense fiança després de declarar a Bèlgica
La defensa dels exconsellers farà servir les paraules de Sánchez sobre la Fiscalia
Els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig ja coneixen el procediment fil per randa. No en va és la tercera euroordre dictada contra ells i, per tant, la tercera vegada que han d’anar a declarar pel mateix motiu davant del jutge d’instrucció de Brussel·les. Fins ara l’inici del procediment ha estat idèntic als anteriors: tots dos van rebutjar la sol·licitud de lliurament a les autoritats espanyoles, i el jutge els va deixar en llibertat sense fiança i amb les mesures cautelars mínimes, bàsicament la prohibició de sortir de Bèlgica i el compromís d’estar a disposició de la justícia.
Els pròxims dies, probablement la setmana que ve, tindrà lloc la primera vista davant el jutge de primera instància que servirà per fixar l’agenda i establir la data de l’audiència definitiva. Tant les defenses com el fiscal es van mostrar partidaris d’unir aquesta causa a la que ja està oberta per l’euroordre contra Carles Puigdemont, amb la vista pública prevista per al 16 de desembre. És una decisió que correspon al jutge.
Les defenses van criticar el magistrat Pablo Llarena per haver enviat les euroordres per separat. L’advocat Simon Bekaert va indicar que “el cas de Puigdemont, Comín i Puig tractat al mateix temps i pel mateix jutge pot ser lògic”.
Igual que Puigdemont, Comín va invocar la immunitat parlamentària per la seva condició d’eurodiputat electe, però el jutge d’instrucció no l’hi va acceptar. La tornarà a plantejar quan se celebri la vista en què s’ha de decidir si se’ls lliura a Espanya pels delictes de sedició i malversació en el cas de Comín, i de malversació en el cas de Puig.
Un altre dels elements que pensen fer servir en el seu argumentari són les declaracions del president del govern en funcions, Pedro Sánchez, en què es va comprometre a fer tornar Puigdemont a Espanya i es va atorgar el control de la Fiscalia, tot i que posteriorment les matisés. “La nostra defensa, que sempre ha incorporat com una de les línies principals la falta de garanties d’un judici just i imparcial, aprofitarà tots els fets nous que confirmen aquesta línia argumental”, va declarar Comín sortint de declarar davant del jutge.
En aquesta primera declaració, l’única diferència amb la de Puigdemont va ser la durada. Comín i Puig van estar a les dependències judicials només cinc hores, mentre que el 17 d’octubre Puigdemont hi va haver de passar la nit, mentre es comprovava la seva al·legació d’immunitat com a eurodiputat electe, un estatus que el jutge no li va reconèixer.
Aquesta és una decisió que Puigdemont té recorreguda davant el Tribunal de Justícia de la UE i que intentarà utilitzar durant l’audiència pública. Una de les possibilitats és que el 16 de desembre demani que es paralitzi el procediment en espera de la sentència del tribunal europeu o fins i tot que plantegi al jutge la seva pròpia qüestió prejudicial a l’esmentat tribunal per aclarir la situació. Almenys aquesta és l’estratègia que estudia la defensa.
El procediment contra Comín i Puig ha començat idènticament en les dues euroordres anteriors cursades a Bèlgica. La primera es va interrompre per decisió del jutge Llarena quan el Suprem va assumir el cas, i la segona va acabar amb un rebuig per defecte de forma. Ara la Fiscalia té un aval addicional, com és la sentència del procés.
D’altra banda, en el cas de l’euroordre contra Clara Ponsatí, el Ministeri d’Afers Exteriors espanyol va reconèixer ahir que va fer gestions perquè les autoritats britàniques reconeguessin com a error haver qualificat de “desproporcionada” aquella petició. “No va ser un malentès; va ser un error clar del sistema britànic. Naturalment que vam haver de fer gestions. Afortunadament aquesta vegada ho han corregit i ho han reconegut explícitament”, va dir el ministre Josep Borrell, que va lamentar l’“escàndol” que va muntar: “Cal veure com ens agrada autoflagel·lar-nos en aquest país; els altres cometen l’error i ens l’apuntem nosaltres”.
Borrell, sobre el cas Ponsatí: “Ens agrada flagel·lar-nos; els altres cometen l’error i ens l’apuntem nosaltres”