Su­ma­ri CDR: ex­plo­sius i agents dor­ments

Els in­ves­ti­ga­dors van in­ter­ve­nir als de­tin­guts ma­te­ri­als i ins­truc­ci­ons per­què no els iden­ti­fi­ques­sin

La Vanguardia (Català) - - POLÍTICA - CARLOTA GUINDAL

La Guàr­dia Ci­vil va tro­bar ma­te­ri­al qua­li­fi­cat d’ex­plo­siu en di­fe­rents do­mi­ci­lis dels mem­bres de l’Equip de Res­pos­ta Tàc­ti­ca (ERT) in­ves­ti­gats per l’Au­di­èn­cia Na­ci­o­nal i vin­cu­lats als Co­mi­tès de De­fen­sa de la Re­pú­bli­ca (CDR). En­tre al­tres ele­ments ela­bo­ra­ven ter­mi­ta, que se­gons els in­ves­ti­ga­dors ser­veix com a ex­plo­siu. Però, a més, ide­a­ven sis­te­mes de se­gu­re­tat per­què no els de­tec­tes­sin i una sè­rie d’ac­ci­ons per as­se­gu­rar la se­va “clan­des­ti­ni­tat”. Un dels de­tin­guts –que pos­te­ri­or­ment van en­vi­ar a la pre­só– te­mia que si des­co­bri­en el que guar­da­va a ca­sa po­dria ser em­pre­so­nat per ter­ro­ris­me.

Aler­ta. “Es­tem en una aler­ta de 3 so­bre 5; s’es­pe­ren de­ten­ci­ons, ci­ta­ci­ons, iden­ti­fi­ca­ci­ons... No­sal­tres ens la ju­guem molt; a mi em ve­nen aquí a ca­sa amb el que tinc, tot i que no és in­for­ma­ció com­pro­me­te­do­ra, i no­més amb els apa­rells em fi­quen a dins per ter­ro­ris­me. I, com jo, m’ima­gi­no que ca­da un al seu ni­vell. Bé, no tinc ar­te­fac­tes ni co­ses ra­res, em re­fe­rei­xo als or­di­na­dors, a les an­te­nes i aques­tes co­ses”, va dir Fer­ran Jo­lis Gu­ar­di­o­la, ex­pert en in­for­mà­ti­ca.

De fet, se­gons va ex­pli­car al jut­ge ell ma­teix, la ger­ma­na de l’ex­pre­si­dent de la Ge­ne­ra­li­tat Car­les Puig­de­mont li va de­ma­nar que li ins­tal·lés un sis­te­ma per en­vi­ar e-mails se­gurs al seu ger­mà, prò­fug a Bèl­gi­ca a ulls de la jus­tí­cia es­pa­nyo­la.

Un tra­ï­dor. Aquest ma­teix in­ves­ti­gat va mos­trar sos­pi­tes a un dels seus com­panys en una con­ver­sa in­ter­vin­gu­da per la Guàr­dia Ci­vil que es­ta­ven sent es­pi­ats: “A mi em sem­bla que el foxy el te­nim dins, el tra­ï­dor el te­nim dins. Úl­ti­ma­ment pas­sen co­ses molt es­tra­nyes”.

Des­prés que el de­tin­gues­sin, el ma­teix Jo­lis va ex­pli­car a la Guàr­dia Ci­vil que, quan va en­trar a for­mar part dels CDR, va ser desig­nat res­pon­sa­ble del co­mi­tè de ci­ber­se­gu­re­tat dels CDR a es­ca­la na­ci­o­nal i de la Co­mis­sió Na­ci­o­nal de Se­gu­re­tat (CNS), pels seus am­plis co­nei­xe­ments re­la­ci­o­nats amb la in­for­mà­ti­ca, “i va as­sis­tir fre­qüent­ment a xer­ra­des o cur­sos per am­pli­ar co­nei­xe­ments so­bre in­for­mà­ti­ca”.

Text rei­vin­di­ca­tiu. Del su­ma­ri es des­prèn que l’ERT pre­pa­ra­va una ac­ció con­tun­dent per al que de­no­mi­na­ven el dia D, i que la Guàr­dia Ci­vil si­tua en la jor­na­da que el Tri­bu­nal Su­prem dic­tés la sen­tèn­cia del pro­cés, que fi­nal­ment va ser el 14 d’oc­tu­bre. Per a aquest mo­ment l’ERT es­tu­di­a­va anun­ci­ar un text a tall de rei­vin­di­ca­ció d’al­gu­na de les se­ves ac­ci­ons. Els in­ves­ti­ga­dors ar­ri­ben a aques­ta conclusió per un ma­nus­crit que van tro­bar a les es­com­bra­ri­es de Jordi Ros, en què diu:

“Ens es­ti­ma­rem si, i no­més si, fem les nos­tres co­ses per no­sal­tres ma­tei­xos. Hi hau­rà gent que les ac­cep­ta­rà, ac­cep­ta­rà els nos­tres ac­tes i se­rem va­lo­rats, se­rem va­lo­rats i es­ti­mats, pels ma­tei­xos, o no. De­pen­drà del ju­di­ci de va­lors de ca­da in­di­vi­du o col·lec­tiu. Mai hau­rí­em de fer les co­ses per agra­dar; fa­rem les co­ses se­gons el nos­tre cri­te­ri, va­lors, èti­ca i la nos­tra es­ti­ma”. La Guàr­dia Ci­vil qua­li­fi­ca d’“in­qui­e­tant” aquest do­cu­ment, i creu que és una tèc­ni­ca sem­blant a la que van fer ser­vir his­tò­rics grups ter­ro­ris­tes “com ara ETA o Ter­ra Lliu­re”.

Por­tar una “vi­da nor­mal”. Un al­tre dels do­cu­ments que apa­rei­xen en la cau­sa és un ma­nus­crit amb di­fe­rents apunts. La Guàr­dia Ci­vil afir­ma que es cor­res­po­nen amb un de­cà­leg per als in­te­grants d’una cèl·lu­la ope­ra­ti­va “dor­ment”, pre­pa­ra­da per ser “ac­ti­va­da en qual­se­vol mo­ment, amb capa­ci­tat per dur a ter­me qual­se­vol me­na d’ac­ció de ca­ràc­ter vi­o­lent tan avi­at com fos­sin re­que­rits per fer-ho”.

El ma­nus­crit par­la d’“agents dor­ments” que hau­ri­en de por­tar una vi­da “nor­mal” mi­rant de no ser iden­ti­fi­cats “per pre­ser­var la se­va pri­va­ci­tat i, amb ai­xò, la im­pu­ni­tat de les ac­ci­ons que po­gues­sin dur a ter­me”.

De la ma­tei­xa ma­ne­ra, s’es­men­ta la re­cer­ca d’ob­jec­tius i l’ob­ten­ció de qual­se­vol mit­jà d’in­for­ma­ció que po­gués apor­tar da­des so­bre ells, i s’es­pe­ci­fi­ca la ne­ces­si­tat de ser ins­tru­ïts en la ma­ne­ra de fer “atacs amb ma­te­ri­als ca­so­lans”.

Ter­mi­ta du­rant l’11-S. A més de tro­bar ma­te­ri­al ex­plo­siu als do­mi­ci­lis, la Guàr­dia Ci­vil va in­ter­cep­tar di­fe­rents con­ver­ses so­bre la fa­bri­ca­ció de ter­mi­ta. Dos in­ves­ti­gats, Jordi Ros i Ale­xis Co­di­na, van ob­ser­var els efec­tes d’aquest ex­plo­siu mi­rant imat­ges dels atemp­tats de l’11-S a No­va York el 2001. Du­rant el vi­si­o­na­ment del ví­deo de­ien: “Ara ma­teix... pot ta­llar la bi­ga”; “el po­dí­em aga­far...”; “amb aques­ta re­ac­ció si no la con­te­nim i s’ex­pan­deix”; “Ala­aa”; “pu-pum­ba..., bum­ba..., ihi­hi”.

GUARDIA CI­VIL / ACN

Imat­ges in­clo­ses en el su­ma­ri dels efec­tes dels as­sa­jos amb ex­plo­sius en una ca­sa de Sant Fost

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.