Im­mi­gra­ció i ul­tra­dre­ta

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ -

Les mi­gra­ci­ons –tam­bé les cau­ses en les so­ci­e­tats d’ori­gen i els desa­jus­tos que pro­vo­quen en les d’aco­lli­da– són un dels grans te­mes del de­bat con­tem­po­ra­ni. Sem­pre hi ha ha­gut mi­gra­ci­ons, però la desi­gual­tat crei­xent, les guer­res, per­se­cu­ci­ons, mi­sè­ri­es i fams que les pro­pi­ci­en, ai­xí com la mo­bi­li­tat, les han mul­ti­pli­ca­des. D’aquí a con­ver­tir-se en un dels as­sump­tes pri­o­ri­ta­ris a les agen­des dels par­tits hi ha ha­gut un pas. I d’aquí a la ma­ni­pu­la­ció po­lí­ti­ca, de ve­ga­des amb pro­pò­sits més elec­to­ra­lis­tes que as­se­nyats, n’hi ha ha­gut un al­tre. Ai­xò és quel­com que es pot ve­ri­fi­car en bo­na part dels pa­ï­sos desen­vo­lu­pats, des dels EUA fins als de la Unió Eu­ro­pea.

Per exem­ple, a Fran­ça, on l’ac­tu­a­li­tat po­lí­ti­ca es­tà mar­ca­da per la im­mi­gra­ció. Amb les pre­si­den­ci­als del 2022 a la vis­ta, i amb uns son­de­jos que li va­ti­ci­nen re­sul­tats sem­blants als de la ul­tra­dre­ta­na Ma­ri­ne Le Pen, el pre­si­dent Em­ma­nu­el Ma­cron ha de­ci­dit res­trin­gir l’ac­cés dels im­mi­grants a la sa­ni­tat pú­bli­ca. Aques­ta de­ci­sió pot­ser con­tin­drà en al­gu­na me­su­ra Le Pen. Ja ho veu­rem. Però és pro­ba­ble que res­ti su­ports a Ma­cron en­tre els que cre­uen que els im­mi­grants, a més d’es­tran­gers i des­pla­çats, són és­sers hu­mans com els na­dius de Fran­ça, i per tant gau­dei­xen de drets si­mi­lars. En una al­tra pro­va del gir de Ma­cron a la dre­ta en ma­tè­ria mi­gra­tò­ria, la po­li­cia va co­men­çar a des­man­te­llar ahir de ma­ti­na­da el gran cam­pa­ment d’im­mi­grants plan­tat prop de la Por­te de la Cha­pe­lle, al nord de Pa­rís.

És un fet que a Eu­ro­pa ja hi ha mi­li­ons i mi­li­ons d’im­mi­grants, que la im­mi­gra­ció il·le­gal va a l’al­ça i que tot ai­xò pro­pi­cia pro­ble­mes de ges­tió a les ad­mi­nis­tra­ci­ons dels pa­ï­sos co­mu­ni­ta­ris, in­ca­pa­ços, a més a més, de con­sen­su­ar les po­lí­ti­ques. Tam­bé ho és que les au­to­ri­tats oc­ci­den­tals te­nen l’obli­ga­ció de con­tro­lar aquest fe­no­men i d’evi­tar que di­fi­cul­ti en­ca­ra més el go­vern dels seus res­pec­tius pa­ï­sos. Tot ai­xò és cert. Però tam­bé ho és, ai­xí ma­teix, que les for­ma­ci­ons po­lí­ti­ques, i de ma­ne­ra molt par­ti­cu­lar les ul­tra­dre­ta­nes, que no dis­si­mu­len ja el seu alè po­pu­lis­ta, han fet d’aques­tes po­lí­ti­ques res­tric­ti­ves i in­so­li­dà­ri­es un ca­vall de ba­ta­lla, que ca­val­quen amb le­sa hu­ma­ni­tat i sen­se es­crú­pols a l’ho­ra d’exa­ge­rar o fal­se­jar les da­des que ma­ne­gen per jus­ti­fi­car-se.

Es­pa­nya ha es­tat du­rant molts anys un pa­ís en el qual la ul­tra­dre­ta no te­nia una re­pre­sen­ta­ció ex­plí­ci­ta al Con­grés dels Di­pu­tats. Ja no és ai­xí. Vox té ara 24 es­cons. I els úl­tims son­de­jos li va­ti­ci­nen en les elec­ci­ons de diu­men­ge que ve un in­cre­ment es­pec­ta­cu­lar, que po­dria por­tar-lo a dis­po­sar de 50 es­cons o més i con­ver­tir-se en la ter­ce­ra for­ça po­lí­ti­ca es­pa­nyo­la. Da­vant d’aques­ta even­tu­a­li­tat, és opor­tú re­cor­dar al­gu­na de les dar­re­res afir­ma­ci­ons dels di­ri­gents de Vox, que han sug­ge­rit per exem­ple que els im­mi­grants són de­lin­qüents o cul­pa­bles de la ma­jo­ria de vi­o­la­ci­ons, i que me­rei­xen de­por­ta­ci­ons mas­si­ves.

Aques­tes ma­ni­fes­ta­ci­ons coin­ci­dei­xen, en l’as­pror, la in­ten­ci­o­na­li­tat po­lí­ti­ca o la in­e­xac­ti­tud, amb les que han for­mu­lat prè­vi­a­ment for­ma­ci­ons xe­nò­fo­bes dels Es­tats Units, Fran­ça, Ale­ma­nya, Ità­lia, Hon­gria, el Bra­sil o al­tres pa­ï­sos. Aquí o allà, la ul­tra­dre­ta no dub­ta a dis­cri­mi­nar els im­mi­grants, sol do­nar per fe­ta la “is­la­mit­za­ció d’Eu­ro­pa” i cri­mi­na­lit­za els que de­fen­sen els drets hu­mans dels per­se­guits. És pri­o­ri­ta­ri per a aques­tes for­ma­ci­ons re­ac­ci­o­nà­ri­es opo­sar la sort dels na­dius amb la dels nou­vin­guts, fent en­ten­dre que qual­se­vol con­si­de­ra­ció amb els se­gons se­rà for­ço­sa­ment le­si­va per als pri­mers, una fal·là­cia que de ve­ga­des fa efec­te en les ca­pes menys afor­tu­na­des o ins­tru­ï­des de la so­ci­e­tat. No és aques­ta, cer­ta­ment, una con­duc­ta que hon­ri els prin­ci­pis mo­rals que di­uen que res­pec­ten tants ul­tra­con­ser­va­dors. Ni con­for­me, sens dub­te, amb els fo­na­ments ètics de la Unió Eu­ro­pea. Ni, so­vint, ba­sa­da en la ve­ri­tat.

Se sen­ten ja a Es­pa­nya ma­ni­fes­ta­ci­ons xe­nò­fo­bes si­mi­lars a les sen­ti­des als EUA o Fran­ça

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.