Vaig veu­re cau­re un mur

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ - Isa­bel Gó­mez Me­lenc­hón

Pot­ser no és ca­su­a­li­tat que coin­ci­dei­xin ara di­ver­ses sè­ri­es de te­le­vi­sió so­bre

La guer­ra dels mons. És com exor­cit­zar aquest rum-rum glo­bal de males­tar, un rum-rum que a la ma­ne­ra de La boi­ra, de Step­hen King, ca­da ve­ga­da es fa més dens, just quan de­mà es com­plei­xen tren­ta anys del dia en què la his­tò­ria es va do­nar per aca­ba­da, per bé. Quin any d’efe­mè­ri­des, aquest. I quins pro­fe­tes, els de lla­vors.

Re­sul­ta cu­ri­ós, o més avi­at des­con­cer­tant­ment cu­ri­ós, re­cons­truir des de la dis­tàn­cia aquells di­es d’abra­ça­des i murs a tros­sos. Aques­ta es­cri­ven­ta, per un at­zar del des­tí (pro­fes­si­o­nal), era allà, a Ber­lín. Va veu­re en els ale­manys de l’Est que aca­ba­ven d’en­trar a l’Oest la mi­ra­da an­si­o­sa del nen que vi­si­ta la plan­ta de jo­gui­nes en uns grans ma­gat­zems, les ca­res en­gan­xa­des a les fi­nes­tres dels res­tau­rants ben as­sor­tits, els plats ex­ces­sius que no po­di­en as­so­lir amb els cent marcs que por­ta­ven a la but­xa­ca, re­gal a tall de ben­vin­gu­da del go­vern ale­many oc­ci­den­tal. Com la pi­nya en con­ser­va del Na­dal del fran­quis­me des­ar­ro­llis­ta, els plà­tans eren el súm­mum, la ma­jo­ria no els ha­via tas­tat mai, i van ser tam­bé la pri­me­ra co­sa que va com­prar la ma­jo­ria amb la se­va xa­va­lla aca­ba­da d’es­tre­nar. Un mi­li­o­na­ri nord-ame­ri­cà ofe­ria cin­quan­ta mi­li­ons de dò­lars pel Mur per ven­dre’l en por­ci­ons, com si es trac­tés de for­mat­gets. No, el Mur no es va ven­dre, al menys no a l’en­gròs, però sí mol­tes al­tres co­ses, i els cent marcs van con­ti­nu­ar sent cent marcs. La his­tò­ria, mal­grat el que de­ien, no s’ha­via aca­bat.

So­ta una pan­ta­lla llu­mi­no­sa amb les si­gles de la CDU uns nens ju­ga­ven me­ra­ve­llats amb la por­ta au­to­mà­ti­ca d’un ho­tel: ca­da ve­ga­da que tre­pit­ja­ven la ca­ti­fa, s’obria i es tan­ca­va. A nin­gú no li in­teres­sa­va gai­re la Unió Cris­ti­a­na De­mò­cra­ta, però ob­ser­va­ven gai­re­bé em­ba­da­lits els llums de co­lors i tor­na­ven a sal­tar so­bre la ca­ti­fa, fins que el re­cep­ci­o­nis­ta va dir prou. Da­vant la fron­te­ra, un car­tell anun­ci­a­va: “Es­teu aban­do­nant el sec­tor ame­ri­cà”. A l’al­tre cos­tat no hi ha­via nin­gú per re­bre’t.

La nit del 10 de no­vem­bre del 1989 vaig acom­pa­nyar un grup d’ope­ra­ris de l’Est i de l’Oest a des­man­te­llar un punt del mur cons­tru­ït so­bre un pont que im­pe­dia el pas en­tre els dos pa­ï­sos que avi­at es reu­ni­fi­ca­ri­en. Al­gu­nes d’aque­lles per­so­nes ha­vi­en par­ti­ci­pat dè­ca­des abans en la se­va cons­truc­ció. L’in­tens fred no per­me­tia llar­gues con­ver­ses, tam­poc la sen­sa­ció emo­ci­o­nant d’es­tar vi­vint un mo­ment únic. En aquell mo­ment vam creu­re que ho era.

El Mur va­lia mi­li­ons, però als de l’Est els do­na­ven cent marcs, la his­tò­ria con­ti­nu­a­va

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.