Malestar als campus pel lliurament dels manifestos
Els impulsors demanen davant Torra el dret d’autodeterminació
Les protestes a les universitats catalanes des que es va saber la sentència de l’1-0, el 14 d’octubre, continuen minant la convivència entre els seus membres. Després de l’agitació estudiantil, part del col·lectiu de treballadors mostra el seu malestar a les xarxes socials per la instrumentalització política de la representativitat de la universitat. Ahir va sumar un nou capítol.
Un grup de membres dels claustres de les universitats públiques catalanes van lliurar al president de la Generalitat, Quim Torra, un manifest en què demanen l’amnistia dels líders del procés, reivindiquen el dret a l’autodeterminació i condemnen la “repressió i la violència policial”. Torra va lloar el compromís de les universitats, entre altres aspectes perquè demostra “el consens que hi ha en la societat catalana” entorn del rebuig de la sentència. Però aquestes paraules contrasten amb les queixes rebudes en les direccions dels centres i les que es poden llegir als mitjans en el sentit de l’excessiva implicació política de la universitat. Així, circula un document firmat per 800 professors que dissenteixen d’aquest tipus de declaracions.
Els manifestos sobiranistes han estat aprovats per un 80% dels membres del claustre que van participar en la votació. El claustre és el màxim òrgan representatiu de la comunitat universitària, i està format per l’equip rectoral, el gerent, els professors, personal administratiu i estudiants. De totes maneres, a aquests claustres reunits de manera excepcional hi van assistir menys del 50% dels seus membres en tots els casos. A les grans universitats, com la UAB i la UB, hi va assistir només un terç de les persones amb dret a vot.
L’alta abstenció no nega l’aclaparadora majoria. Com va apuntar el secretari d’Universitats del Govern, Francesc Xavier Grau, “qui no vota accepta el resultat”.
Els manifestos sobiranistes no parteixen dels rectors, sinó d’algun dels membres del claustre (treballadors o estudiants). Els rectors van publicar un document de rebuig de la sentència el mateix dia que es va fer pública. No van demanar ni l’amnistia ni van reclamar l’autodeterminació, però sí que van denunciar la duresa de la sentència i la necessitat de diàleg polític. Reconeixent la “diversitat ideològica” de les seves comunitats, van advocar per donar cabuda a “totes les idees i manifestacions”. Cal assenyalar el volum de persones vinculades als campus. La comunitat de la UB és la més gran a Catalunya. La suma dels seus estudiants i treballadors supera les 70.000 persones. Aquesta xifra equival a la població de Castelldefels o Manlleu i dobla la de Vic.
Els manifestos sobiranistes que han estat debatuts als claustres van partir de l’associació Universitats pels Drets Civils, formada, segons el seu web, per “integrants de la majoria de les universitats catalanes” que denuncien “la deriva antidemocràtica, la vulneració de drets i la repressió que viu la societat catalana per part de l’Estat”.
Els claustres universitaris no van votar comissionar una representació per lliurar el manifest al president. Van ser els impulsors d’aquests manifestos els que ahir es van reunir amb Torra al Palau de la Generalitat.
El text va aconseguir un 80% de sís en reunions de claustres en què van faltar més de la meitat dels membres