Ser­gio Dal­ma ce­le­bra tres dè­ca­des El can­tant ara viu a l’Em­por­dà i evo­ca una car­re­ra en què es con­ti­nua rein­ven­tant uè es con­ti­nua rein­ven­tant

La Vanguardia (Català) - - VIURE -

Són més de 30 anys ba­ta­llant per ser a la pri­me­ra fi­la d’un sec­tor mu­si­cal que, amb tur­bu­lèn­ci­es lò­gi­ques per la se­va di­la­ta­da tra­jec­tò­ria, sem­pre l’ha trac­tat amb res­pec­te i ad­mi­ra­ció. Ser­gio Dal­ma ha es­tès el seu se­gell du­rant tres dè­ca­des apos­tant pràc­ti­ca­ment to­ta l’es­sèn­cia a la se­va ma­ne­ra de can­tar i d’in­ter­pre­tar unes can­çons sen­se més pre­ten­si­ons que emo­ci­o­nar el seu pú­blic.

A ca­sa se­va, quan era jo­ve, es va en­co­ma­nar de les so­no­ri­tats ita­li­a­nes, les ma­tei­xes que in­ten­ta­va imi­tar amb la se­va ca­rac­te­rís­ti­ca veu quan va co­men­çar a can­tar

jin­gles per a la rà­dio i la te­le­vi­sió. Lla­vors es va for­jar una mar­ca per­so­nal que va te­nir com a prin­ci­pal uni­ver­si­tat les or­ques­tres, que no no­més li van per­me­tre conèi­xer de pri­me­ra mà el sec­tor del lleu­re noc­turn a Bar­ce­lo­na si­nó tam­bé re­la­ci­o­nar-se amb molts pro­fes­si­o­nals que, més tard, for­ma­ri­en part del seu equip quan va de­ci­dir vo­lar en so­li­ta­ri.

Jo­sep Cap­de­vi­la (Sa­ba­dell, 1964) es de­fi­neix com un gau­di­dor de la vi­da; al­gú que, amb 55 anys, con­ti­nua te­nint “aque­lla il·lu­sió i ga­nes d’afron­tar rep­tes nous”. El més im­me­di­at és el llan­ça­ment, avui, del disc 30... y tan­to, un tre­ball en què com­pi­la uns quants dels seus èxits de sem­pre evo­lu­ci­o­nant i mo­der­nit­zant el so i en què tam­bé in­clou tres te­mes inè­dits, com ara l’en­gan­xós Don­na, que es­tà fun­ci­o­nant molt bé a les ra­di­o­fór­mu­les. “Avui dia tot pas­sa molt rà­pid i crec que s’es­tà per­dent l’hà­bit d’es­col­tar un disc sen­cer. Pot­ser es­col­tem més mú­si­ca que mai, però se­guint uns ri­tu­als més dis­per­sos”, con­fes­sa l’in­tèr­pret en una xer­ra­da amb

La Vanguardia en què re­co­neix que li agra­da evo­lu­ci­o­nar el seu so, tot i que sem­pre amb lí­mits i sen­tit co­mú. “No em veig fent reg­ga­e­ton o quel­com més ur­bà que ara es­tà de mo­da per­què al pú­blic li dec el que soc i com soc”, re­ve­la un Dal­ma que va més en­llà en la se­va anà­li­si mu­si­cal del mo­ment ac­tu­al: “Ac­tu­al­ment s’es­tà fent un mo­no­es­til, i ai­xò és una pe­na, per­què es­col­tes la rà­dio i veus que la ma­jo­ria d’ar­tis­tes can­ten el ma­teix i de la ma­tei­xa ma­ne­ra”.

L’ar­tis­ta re­me­mo­ra l’èxit que va sig­ni­fi­car per a ell la can­çó Bai­lar pe­ga­dos, un bo­om que li hau­ria po­gut cos­tar molt car: “Al

L’ar­tis­ta, que es va do­nar a conèi­xer com a can­tant en or­ques­tres de Bar­ce­lo­na, ara ce­le­bra una di­la­ta­da tra­jec­tò­ria amb el llan­ça­ment d’un àl­bum es­pe­ci­al

Dal­ma fa ba­lanç per a La Vanguardia de­la se­va in­ten­sa car­re­ra dis­co­grà­fi­ca

ALBERT DOMÈNECH Bar­ce­lo­na

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.