Pi­o­ne­ra ci­en­tí­fi­ca

MAR­GA­RI­TA SALAS (1938-2019)

La Vanguardia (Català) - - OBITUARIS -

Sen­se Mar­ga­ri­ta Salas la ci­èn­cia a Es­pa­nya no s’hau­ria desen­vo­lu­pat com s’ha desen­vo­lu­pat les úl­ti­mes dè­ca­des. Va ser pi­o­ne­ra de la bi­o­lo­gia mo­le­cu­lar, un dels camps en què més ci­en­tí­fics es­pa­nyols han des­pun­tat. Va des­ta­car com a in­ves­ti­ga­do­ra en una èpo­ca en què era una ano­ma­lia que una do­na es de­di­qués a la re­cer­ca. No va dub­tar a mar­xar als Es­tats Units per am­pli­ar la se­va for­ma­ció, co­sa que tam­bé era ex­cep­ci­o­nal per a l’èpo­ca. Des­prés va ser mes­tra d’al­tres im­por­tants in­ves­ti­ga­dors –en­tre ells María Blas­co, avui di­rec­to­ra del Cen­tre Na­ci­o­nal d’In­ves­ti­ga­ci­ons On­co­lò­gi­ques (CNIO), i Cris­ti­na Gar­men­dia, que va ser mi­nis­tra de Ci­èn­cia i In­no­va­ció en­tre el 2008 i el 2011–. I, tot i que sem­pre va de­fen­sar la in­ves­ti­ga­ció bà­si­ca com a mo­tor de l’avenç ci­en­tí­fic, va te­nir la vi­sió de con­ver­tir les se­ves des­co­ber­tes en pa­tents ren­di­bles quan nin­gú a Es­pa­nya en­ca­ra no par­la­va de trans­fe­rèn­cia de tec­no­lo­gia.

“Va por­tar aquí una ma­ne­ra de fer ci­èn­cia com es fe­ia als mi­llors la­bo­ra­to­ris dels Es­tats Units”, va re­cor­dar ahir María Blas­co, per a la qual “és com la me­va ma­re ci­en­tí­fi­ca”.

La no­tí­cia de la se­va mort, a l’hos­pi­tal Fun­da­ció Ji­mé­nez Dí­az de Ma­drid, on es­ta­va in­gres­sa­da des de fe­ia di­es, va pro­vo­car nom­bro­ses re­ac­ci­ons de re­co­nei­xe­ment, tant des de la co­mu­ni­tat ci­en­tí­fi­ca com des de la clas­se po­lí­ti­ca. La Ca­sa Re­ial, en un te­le­gra­ma de con­dol als fa­mi­li­ars, la va des­criu­re com “un re­fe­rent es­sen­ci­al per a la ci­èn­cia a Es­pa­nya”. L’Ajun­ta­ment de Gi­jón, d’on era fi­lla adop­ti­va, va de­cre­tar dos di­es de dol ofi­ci­al.

Nas­cu­da a Ca­ne­ro (As­tú­ri­es) el 1938, va cur­sar la car­re­ra de Ci­èn­ci­es Qu­í­mi­ques a la Uni­ver­si­tat Com­plu­ten­se de Ma­drid. Es va in­cor­po­rar al Cen­tre d’In­ves­ti­ga­ci­ons

Bi­o­quí­mi­ca

Bi­o­lò­gi­ques (CIB) del CSIC per fer la te­si doc­to­ral amb Al­ber­to Sols, el pri­mer in­ves­ti­ga­dor es­pa­nyol que es va es­pe­ci­a­lit­zar en bi­o­quí­mi­ca. Sols va re­cor­dar des­prés que, quan Mar­ga­ri­ta Salas el va anar a veu­re per pri­me­ra ve­ga­da, va pen­sar: “Bah, una no­ia. Li do­na­ré al­gu­na co­sa fà­cil i, si no surt, no pas­sa res”. Però avi­at es va ado­nar que s’ha­via equi­vo­cat.

Salas va re­sul­tar una in­ves­ti­ga­do­ra bri­llant, ri­go­ro­sa, te­naç i au­to­e­xi­gent. En aque­lla èpo­ca va con­treu­re ma­tri­mo­ni amb Ela­dio Viñu­e­la, tam­bé doc­to­rand d’Al­ber­to Sols al CIB. Quan van aca­bar el doc­to­rat tots dos van mar­xar a la Uni­ver­si­tat de No­va York a tre­ba­llar amb el pre­mi

No­bel es­pa­nyol Se­ve­ro Oc­hoa, as­tu­rià com Salas i amb qui tam­bé s’ha­via for­mat Sols.

En els tres anys que Salas i Viñu­e­la van es­tar als Es­tats Units, es van im­preg­nar d’una cul­tu­ra ci­en­tí­fi­ca ba­sa­da en l’ex­cel·lèn­cia i que de­fen­sa­va la in­ves­ti­ga­ció bà­si­ca com a im­pres­cin­di­ble per ar­ri­bar a les apli­ca­ci­ons pràc­ti­ques. Al­tre cop a Es­pa­nya, es va in­cor­po­rar al CSIC, on va fun­dar el pri­mer grup d’in­ves­ti­ga­ció en ge­nè­ti­ca mo­le­cu­lar del pa­ís.

Allà va desen­vo­lu­par una lí­nia de re­cer­ca so­bre el vi­rus phi29, al qual ha de­di­cat la se­va car­re­ra ci­en­tí­fi­ca. Es trac­ta d’un bac­te­ri­ò­fag, és a dir, un vi­rus que in­fec­ta bac­te­ris. És in­ves­ti­ga­ció bà­si­ca en es­tat pur, però amb im­por­tants apli­ca­ci­ons pràc­ti­ques, se­gons va des­co­brir Salas, per­què aquest vi­rus dis­po­sa d’un en­zim que sin­te­tit­za ca­de­nes d’ADN –el que s’ano­me­na una po­li­me­ra­sa–. I aquest en­zim tam­bé fun­ci­o­na en cèl·lu­les hu­ma­nes, per la qual co­sa avui dia s’uti­lit­za en anà­li­sis ge­nè­ti­ques, fo­ren­ses o pa­le­on­to­lò­gi­ques.

“Quan tens quan­ti­tats pe­ti­tes d’ADN, com un ca­bell tro­bat en un lloc d’un crim o unes res­tes ar­que­o­lò­gi­ques, aques­ta po­li­me­ra­sa am­pli­fi­ca mi­li­ons de ve­ga­des l’ADN per po­der ser ana­lit­zat, se­qüen­ci­at i es­tu­di­at”, va ex­pli­car Mar­ga­ri­ta Salas al juny quan va re­co­llir el pre­mi In­ven­tor Eu­ro­peu a Vi­e­na per les apli­ca­ci­ons d’aquest en­zim i el con­junt de la se­va tra­jec­tò­ria. La pa­tent que va ob­te­nir la in­ves­ti­ga­do­ra per aques­ta in­no­va­ció és la més ren­di­ble de la his­tò­ria del CSIC.

Apas­si­o­na­da per la ci­èn­cia –“Per da­munt de tot, la me­va vi­da és la in­ves­ti­ga­ció”, ha dit–, va con­ti­nu­ar tre­ba­llant fins fa poc al seu la­bo­ra­to­ri del Cen­tre de Bi­o­lo­gia Mo­le­cu­lar Se­ve­ro Oc­hoa (CBMSO), on man­te­nia una pla­ça d’in­ves­ti­ga­do­ra ad ho­no­rem.

Pa­ral·le­la­ment a la se­va fei­na ci­en­tí­fi­ca, Salas va desen­vo­lu­par una tas­ca in­can­sa­ble de for­ma­ció de jo­ves in­ves­ti­ga­dors. Je­sús Ávi­la, que va ser be­ca­ri seu al CBMSO i ac­tu­al­ment és di­rec­tor del Cen­tre d’In­ves­ti­ga­ció Bi­o­mè­di­ca en Xar­xa so­bre Ma­lal­ti­es Neu­ro­de­ge­ne­ra­ti­ves (Ci­ber­ned), va re­cor­dar ahir que “for­ma­va molt bé la se­va gent per­què els en­se­nya­va com ha­vi­en de fer les co­ses, d’una ma­ne­ra ri­go­ro­sa, per­què els ex­pe­ri­ments que fe­ien fos­sin cre­ï­bles per a tot­hom i fos­sin exac­tes (...) Aquell ti­pus de ri­gor i la se­va ma­ne­ra de tre­ba­llar per­fec­ci­o­nis­ta han es­tat molt im­por­tants i han cre­at una es­co­la”.

“Tots som, en cer­ta me­su­ra, he­reus del seu lle­gat”, va as­se­nya­lar Xo­sé Bus­te­lo, pre­si­dent de l’As­so­ci­a­ció Es­pa­nyo­la d’In­ves­ti­ga­ció con­tra el Càn­cer.

Va ser re­fe­rent com a do­na in­ves­ti­ga­do­ra, com a bi­ò­lo­ga mo­le­cu­lar i com a mes­tra ci­en­tí­fi­ca

UIMP / EP

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.