His­to­ri­a­dor de la Guer­ra Ci­vil

GA­BRI­EL JACKSON (1921-2019)

La Vanguardia (Català) - - OBITUARIS - JORDI AMAT JO­SEP CORBELLA

Du­rant més de deu anys el Mi­nis­te­ri d’In­for­ma­ció i Turisme fran­quis­ta va pu­bli­car un But­lle­tí d’in­for­ma­ció bi­bli­o­grà­fi­ca que te­nia una cir­cu­la­ció res­trin­gi­da. Un dels seus ob­jec­tius era de­fen­sar la ver­sió d’Es­tat del pas­sat re­cent per con­tra­res­tar l’im­pac­te crei­xent que te­ni­en les re­cer­ques pi­o­ne­res de grans his­pa­nis­tes es­tran­gers. No hi va ha­ver cap lli­bre de Ga­bri­el Jackson pu­bli­cat du­rant aque­lla eta­pa que pas­sés per alt al But­lle­tí, i en una llar­ga no­ta van de­fi­nir el pro­fes­sor nord-ame­ri­cà “com a ex­po­nent de la mà­xi­ma pro­pa­gan­da an­ti­na­ci­o­nal”. El 1974 Jackon es va plan­tar. Va es­criu­re a la re­dac­ció del but­lle­tí, va de­nun­ci­ar que els seus lli­bres no es po­di­en dis­tri­buir le­gal­ment a Es­pa­nya i va afir­mar que “fa 35 anys que els his­to­ri­a­dors del Rè­gi­men es­tan hip­no­tit­zats amb la ver­sió de la guer­ra que van do­nar els ven­ce­dors”. La se­va obra aca­dè­mi­ca, que te­nia com a pi­lar The spa­nish re­pu­blic and the ci­vil war (pu­bli­ca­da el 1965 per l’editorial de Prin­ce­ton) va aju­dar a po­sar fi a aques­ta hip­no­si de què al­guns en­ca­ra no han des­per­tat.

Nas­cut l’any 1921 a Mount Ver­non (po­bla­ció de l’es­tat de No­va York), Jackson per­ta­nyia a una fa­mí­lia po­lí­ti­ca­ment pro­gres­sis­ta i re­cor­da­va que quan era ado­les­cent a ca­sa ha­via sen­tit con­ver­ses so­bre la guer­ra ci­vil es­pa­nyo­la. Va fer es­tu­dis d’his­tò­ria i de li­te­ra­tu­ra a les uni­ver­si­tats de Har­vard i Stand­ford i, grà­ci­es al pro­gra­ma d’in­ter­can­vi Full­bright, va am­pli­ar es­tu­dis a Eu­ro­pa. El 1952 era a Tou­lou­se. Allà, a ban­da de conèi­xer al­guns exi­li­ats re­pu­bli­cans, es va doc­to­rar amb una te­si so­bre Jo­a­quín Cos­ta i, a tra­vés del re­ge­ne­ra­ci­o­nis­me, va co­men­çar a in­ves­ti­gar so­bre les di­fi­cul­tats de con­so­li­da­ció de la de­mo­crà­cia a Es­pa­nya. Al cap de poc va fer una es­ta­da a Bar­ce­lo­na. El va aco­llir Jau­me Vi­cens Vi­ves, que va pu­bli­car part de la te­si a la se­va revista Es­tu­di­os de his­to­ria mo­der­na, i quan va tor­nar als Es­tats Units va fer lle­gir les sín­te­sis d’his­tò­ria de Vi­cens als seus es­tu­di­ants. Però la se­va in­cor­po­ra­ció a la uni­ver­si­tat ame­ri­ca­na, en el con­text de la ca­ce­ra de brui­xes, no li va ser gens fà­cil, i en un mo­ment que la con­trac­ta­ció als de­par­ta­ments es­ta­va con­di­ci­o­na­da pel cli­ma d’his­tè­ria an­ti­co­mu­nis­ta, va ha­ver de men­tir so­bre la se­va fi­li­a­ció ide­o­lò­gi­ca. Quan l’his­to­ri­a­dor Art­hur Sch­le­sin­ger tre­ba­lla­va a l’ala oest de la Ca­sa Blan­ca es­cri­vint dis­cur­sos per a J.F. Ken­nedy, Jackson li va de­ma­nar que fes sa­ber al pre­si­dent la se­va opi­nió con­trà­ria als acords mi­li­tars en­tre Es­pa­nya i els Es­tats Units.

Du­rant els pri­mers cinc anys de la dè­ca­da dels sei­xan­ta, sin­cro­nit­zat amb al­tres grans his­to­ri­a­dors de la guer­ra ci­vil –els clàs­sics Tho­mas, Southworth, Pay­ne–, redac­ta en an­glès la se­va obra de re­fe­rèn­cia. El lli­bre se­mi­nal de la se­va tra­jec­tò­ria va gua­nyar el pre­mi anu­al de l’Ame­ri­can His­to­ri­cal As­so­ci­a­ti­on. No es va po­der pu­bli­car en cas­te­llà fins al 1976, quan la va edi­tar Crí­ti­ca. De l’apre­nen­tat­ge pro­fes­si­o­nal i l’ex­pe­ri­èn­cia per­so­nal d’es­criu­re’l en va sor­tir un al­tre el 1969: His­to­ri­an’s quest. Ales­ho­res Jackson ja era pro­fes­sor d’his­tò­ria a la Uni­ver­si­tat de Ca­li­for­nia a San Di­e­go i, con­so­li­dat en aques­ta pla­ça, no tar­da­ria gai­re a es­criu­re una al­tra mo­no­gra­fia so­bre l’Edat Mit­ja es­pa­nyo­la. Du­rant la tran­si­ció va de­ci­dir que s’ins­tal·la­ria a Es­pa­nya quan es ju­bi­lés. El 1983 va ar­ri­bar a Bar­ce­lo­na. S’hi va es­tar du­rant un quart de se­gle. Abans de tor­nar al seu pa­ís va pu­bli­car un lli­bre de­di­cat al po­lí­tic re­pu­bli­cà que ad­mi­ra­va més i a qui con­si­de­ra­va, tam­bé com Pres­ton, que ha­via es­tat més mal­trac­tat per la his­to­ri­o­gra­fia: el so­ci­a­lis­ta Ju­an Ne­grín. El 2010, des­prés de con­tac­tar amb Jo­sep Fon­ta­na, va do­nar part de la bi­bli­o­te­ca par­ti­cu­lar del seu pis al Put­xet a la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fa­bra.

TONI ALBIR / EFE

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.