Historiador de la Guerra Civil
GABRIEL JACKSON (1921-2019)
Durant més de deu anys el Ministeri d’Informació i Turisme franquista va publicar un Butlletí d’informació bibliogràfica que tenia una circulació restringida. Un dels seus objectius era defensar la versió d’Estat del passat recent per contrarestar l’impacte creixent que tenien les recerques pioneres de grans hispanistes estrangers. No hi va haver cap llibre de Gabriel Jackson publicat durant aquella etapa que passés per alt al Butlletí, i en una llarga nota van definir el professor nord-americà “com a exponent de la màxima propaganda antinacional”. El 1974 Jackon es va plantar. Va escriure a la redacció del butlletí, va denunciar que els seus llibres no es podien distribuir legalment a Espanya i va afirmar que “fa 35 anys que els historiadors del Règimen estan hipnotitzats amb la versió de la guerra que van donar els vencedors”. La seva obra acadèmica, que tenia com a pilar The spanish republic and the civil war (publicada el 1965 per l’editorial de Princeton) va ajudar a posar fi a aquesta hipnosi de què alguns encara no han despertat.
Nascut l’any 1921 a Mount Vernon (població de l’estat de Nova York), Jackson pertanyia a una família políticament progressista i recordava que quan era adolescent a casa havia sentit converses sobre la guerra civil espanyola. Va fer estudis d’història i de literatura a les universitats de Harvard i Standford i, gràcies al programa d’intercanvi Fullbright, va ampliar estudis a Europa. El 1952 era a Toulouse. Allà, a banda de conèixer alguns exiliats republicans, es va doctorar amb una tesi sobre Joaquín Costa i, a través del regeneracionisme, va començar a investigar sobre les dificultats de consolidació de la democràcia a Espanya. Al cap de poc va fer una estada a Barcelona. El va acollir Jaume Vicens Vives, que va publicar part de la tesi a la seva revista Estudios de historia moderna, i quan va tornar als Estats Units va fer llegir les síntesis d’història de Vicens als seus estudiants. Però la seva incorporació a la universitat americana, en el context de la cacera de bruixes, no li va ser gens fàcil, i en un moment que la contractació als departaments estava condicionada pel clima d’histèria anticomunista, va haver de mentir sobre la seva filiació ideològica. Quan l’historiador Arthur Schlesinger treballava a l’ala oest de la Casa Blanca escrivint discursos per a J.F. Kennedy, Jackson li va demanar que fes saber al president la seva opinió contrària als acords militars entre Espanya i els Estats Units.
Durant els primers cinc anys de la dècada dels seixanta, sincronitzat amb altres grans historiadors de la guerra civil –els clàssics Thomas, Southworth, Payne–, redacta en anglès la seva obra de referència. El llibre seminal de la seva trajectòria va guanyar el premi anual de l’American Historical Association. No es va poder publicar en castellà fins al 1976, quan la va editar Crítica. De l’aprenentatge professional i l’experiència personal d’escriure’l en va sortir un altre el 1969: Historian’s quest. Aleshores Jackson ja era professor d’història a la Universitat de California a San Diego i, consolidat en aquesta plaça, no tardaria gaire a escriure una altra monografia sobre l’Edat Mitja espanyola. Durant la transició va decidir que s’instal·laria a Espanya quan es jubilés. El 1983 va arribar a Barcelona. S’hi va estar durant un quart de segle. Abans de tornar al seu país va publicar un llibre dedicat al polític republicà que admirava més i a qui considerava, també com Preston, que havia estat més maltractat per la historiografia: el socialista Juan Negrín. El 2010, després de contactar amb Josep Fontana, va donar part de la biblioteca particular del seu pis al Putxet a la Universitat Pompeu Fabra.