Ciència-ficció per alertar de l’egoisme imperant
Ivan Massagué protagonitza ‘El hoyo’, guanyadora a Sitges
Ciència-ficció amb un potent missatge social i un gran toc d’atenció a l’egoisme imperant. Aquest és el missatge que proposa el realitzador bilbaí Galder Gaztelu-Urrutia en la seva interessant òpera prima, que va arrasar a l’últim festival de Sitges amb quatre premis, entre els quals el de millor pel·lícula.
El hoyo, que ja va gaudir d’una bona acollida prèvia als certàmens de Toronto i Austin, s’estructura dins una espècie d’edifici claustrofòbic dividit en diversos nivells a raó de dues persones per nivell i amb un forat per on cada dia passa una plataforma descendent amb menjar: els dels primers pisos en tenen de sobres, però el problema és que als de baix no els arriben ni les engrunes. Cada mes es canvia de nivell, de manera que el que és a baix pot ser a dalt si sobreviu i el que gaudeix del menjar durant unes quantes setmanes es pot veure al límit per lluitar per la seva supervivència si descendeix uns quants pisos.
La pel·lícula, que exposa obertament un debat ètic entre escenes provocatives carregades de sàtira que no estalvien sang i tota mena de crueltats, inclou l’actuació commovedora d’Ivan Massagué, que interpreta un personatge que intenta posar fi a aquesta realitat que perpetua la desigualtat. “Em va atreure l’aposta gamberra i marciana del guió; és una anada d’olla bastant bèstia”, afirma l’actor català, que es va haver d’aprimar dotze quilos en sis setmanes per encarnar en Goreng, un home que acaba en aquesta presó per voluntat pròpia per obtenir un títol homologat sense saber què l’espera. “Ell intenta una solidaritat espontània, i vol racionalitzar el menjar perquè n’hi hagi per a tothom, però la gent que està desesperada l’únic llenguatge que entén és la violència”. A l’intèrpret, que en aquest futur distòpic està acompanyat pel veterà Zorion Egileor i Antonia San Juan, també el va seduir “la manera poètica i el to shakespearià d’alguns diàlegs”, i pensa que la història “ens planteja un joc psicològic amb diverses lectures”.
L’actor confessa que va passar moments de crisi. “Vaig passar molta gana i estava cansat perquè el rodatge era molt intens, tot i que als actors ja ens mola fer aquestes coses”. I és que en Goreng és el personatge més extrem que ha encarnat Massagué en prop de 20 anys de carrera.
Reconeix que El hoyo “et posa en la tessitura de pensar què faries tu en cada nivell” i destaca l’esperit de col·laboració de tots els que han fet possible la cinta, sobretot el director Gaztelu-Urrutia, que ho tenia tot ben controlat i es va implicar al màxim durant el rodatge. “Espero que la pel·lícula obri un camí de la producció de gènere espanyola”, conclou.