Gui­llau­me Ca­net re­but­ja la fri­vo­li­tat per­què “en­tre amics cal dir les co­ses”

La Vanguardia (Català) - - CULTURA - F. GAR­CÍA

Les reu­ni­ons d’amics que des­prés de la sa­lu­ta­ció ama­ble i l’in­ter­can­vi de les fo­te­ses de ri­gor s’em­bran­quen en dis­pu­tes amar­gues per ran­cú­ni­es que fins ales­ho­res s’ha­vi­en dis­si­mu­lat són un dels ar­gu­ments més re­cur­rents en la li­te­ra­tu­ra i el ci­ne­ma. L’ac­tor i di­rec­tor fran­cès Gui­llau­me Ca­net re­pro­du­eix l’es­que­ma a Pe­queñas men­ti­ras pa­ra es­tar jun­tos, una se­qüe­la de la se­va pel·lí­cu­la de fa nou anys so­bre una tro­ba­da an­te­ri­or dels ma­tei­xos per­so­nat­ges i ac­tors, Pe­ti­tes men­ti­des sen­se im­por­tàn­cia. Ai­xí, i de nou amb Fran­çois Clu­zet i Ma­ri­on Co­ti­llard al cap­da­vant, men­tre ell es que­da dar­re­re de la cà­me­ra, Ca­net es treu una es­pi­na: “Quan vaig es­criu­re el guió del film an­te­ri­or els per­so­nat­ges em sem­bla­ven su­per­fi­ci­als. Ara apro­fi­to per can­vi­ar el re­gis­tre i subrat­llar com n’és, d’im­por­tant, dir-se les co­ses en­tre amics”, as­se­nya­la.

No és que Ca­net ja tin­gués pre­vist con­ti­nu­ar la his­tò­ria d’en Max (Clu­zet) i els seus amics des­prés d’aque­lla pri­me­ra cin­ta del 2010. “De fet, al prin­ci­pi no en vo­lia fer cap se­go­na part, per molt que al­guns col·le­gues m’hi in­sis­tis­sin”, as­se­nya­la. Però un bon dia, fa uns tres anys, ell ma­teix va tor­nar a veu­re els ac­tors de la pri­me­ra cin­ta i va can­vi­ar d’opi­nió. “Vaig pen­sar: ‘Per què no fem aques­ta se­qüe­la?’”. Tot i ai­xò, Ca­net no tro­ba­va un te­ma po­tent que jus­ti­fi­qués la con­ti­nu­a­ció. “Fins que poc des­prés vaig te­nir una dis­cus­sió enor­me amb un amic”, re­cor­da. Va ser lla­vors quan el re­a­lit­za­dor va com­pren­dre la ne­ces­si­tat, en aques­tes si­tu­a­ci­ons, de “sin­ce­rar-se amb els que es­ti­mes”.

Sen­se dei­xar de ser una co­mè­dia, la cin­ta de Ca­net pas­sa de la hi­la­ri­tat sen­se ma­ti­sos al dra­ma més ex­trem. “És de­li­be­rat, per­què la vi­da és exac­ta­ment ai­xí: pots es­tar de fes­ta tot un dia i des­prés pots pas­sar una nit ter­ri­ble. Pots em­ma­lal­tir de tris­te­sa o d’ira, però l’ale­gria i l’amis­tat et po­den cu­rar”, afe­geix.

Ca­net as­se­gu­ra que la pel·lí­cu­la “ha alli­be­rat al­gu­na co­sa” que guar­da­va a dins i li ha do­nat “corat­ge per ex­pres­sar al­gu­nes co­ses” en la vi­da re­al. Tam­bé li ha ser­vit, con­fes­sa, per as­su­mir la se­va par­ti­cu­lar vi­vèn­cia de “la cri­si dels qua­ran­ta” (en té 46), una cri­si que fins ara ne­ga­va. Guer­ra a la fri­vo­li­tat. Ben­vin­gu­da la ve­ri­tat de la vi­da, diu.

JU­AN CARLOS HIDALGO / EFE

Gui­llau­me Ca­net a Ma­drid

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.