A es­ce­na, apun­ta­do­ra!

Ti­a­go Ro­dri­gues, un dels grans di­rec­tors eu­ro­peus, por­ta al Tem­po­ra­da Al­ta ‘So­pro’, un cant d’amor al te­a­tre i als que no es ve­uen

La Vanguardia (Català) - - CULTURA - JUS­TO BARRANCO Bar­ce­lo­na

Ti­a­go Ro­dri­gues es va con­ver­tir en di­rec­tor del Te­a­tro Na­ci­o­nal Ma­ria II de Lis­boa el 2015. I aquell an­tic te­a­tre... en­ca­ra te­nia apun­ta­dors. Com Cris­ti­na Vi­dal, que hi tre­ba­lla­va des del 1978. Va des­co­brir que no eren fòs­sils, com ha­via pen­sat. I, pa­ral·le­la­ment, tam­bé va des­co­brir, con­fes­sa, que fins ales­ho­res pràc­ti­ca­ment ha­via es­tat un ne­o­li­be­ral del te­a­tre: te­nia la se­va pe­ti­ta com­pa­nyia i ana­va pel món amb du­es per­so­nes i la fur­go­ne­ta, ve­loç­ment, amb fle­xi­bi­li­tat ex­tre­ma, tant ho­rà­ria com de di­es, a l’ho­ra de tre­ba­llar i fent ab­so­lu­ta­ment de tot. El que de­ma­na el ca­pi­ta­lis­me d’avui, re­su­meix. De fet, ex­pli­ca, en­trar al Ma­ria II li va per­me­tre can­vi­ar d’opi­nió so­bre aquells vells ofi­cis te­a­trals ar­te­sa­nals que fins ales­ho­res ell ve­ia inú­tils i que aquests anys al cap­da­vant de la ins­ti­tu­ció ha im­pul­sat amb ga­nes: li sem­bla que el més lò­gic és po­der pren­dre’s el temps ade­quat per cre­ar i fer les co­ses amb els pro­fes­si­o­nals que sa­ben de ca­da àrea.

Però, a més a més, Ro­dri­gues (Lis­boa, 1977), un dels grans di­rec­tors de l’es­ce­na eu­ro­pea de l’ac­tu­a­li­tat, no dei­xa es­ca­par una his­tò­ria, i de se­gui­da que va veu­re Cris­ti­na Vi­dal, que fa dè­ca­des que apun­ta text en to­ta me­na de mun­tat­ges ta­pant els oblits dels ac­tors, li va dir que la vo­lia fer pu­jar a un es­ce­na­ri. Al prin­ci­pi ella no ho ve­ia clar, però quan a Ro­dri­gues li van do­nar car­ta blan­ca al Fes­ti­val d’Avi­nyó, el més im­por­tant d’Eu­ro­pa, per cre­ar l’obra que vol­gués, ell li va dir que era el mo­ment, que si sor­tia mala­ment i s’en­fon­sa­ven al­menys ho fa­ri­en “glo­ri­o­sa­ment”. Vi­dal va ac­cep­tar. I l’èxit a Avi­nyó va ser cla­mo­rós. L’obra, ti­tu­la­da So­pro –ale­na­da, però tam­bé apunt– es­tà re­cor­rent tot el món, a Ro­dri­gues li han lliu­rat un dels pre­mis Eu­ro­pa de te­a­tre i aques­ta nit i de­mà ater­ra al Fes­ti­val Tem­po­ra­da Al­ta, al te­a­tre El Ca­nal de Salt.

Jus­ta­ment a pocs me­tres d’El Ca­nal, al te­a­tre de Salt, de­mà s’hi es­ta­rà re­pre­sen­tant, tam­bé dins del fes­ti­val, Tra­hi­sons, un text de Ha­rold Pin­ter a càr­rec de la com­pa­nyia bel­ga Tg STAN, un con­junt d’ac­tors que tre­ba­llen sen­se di­rec­tors (STAN és la si­gla de Stop Thinking About Na­mes) amb qui Ro­dri­gues es va for­mar fa vint anys quan era so­bre­tot in­tèr­pret. D’allà ve en part la lli­ber­tat que el ca­rac­te­rit­za i el fet de po­sar al cen­tre del pro­cés de cre­a­ció els ac­tors. Però

Ro­dri­gues re­cor­da que ell ja ha­via co­men­çat a fer te­a­tre a l’es­co­la, i no per­què vol­gués ser ac­tor o tre­ba­llar en te­a­tre, si­nó per­què era “una al­tra for­ma de con­tac­te amb la re­a­li­tat més in­teres­sant, mis­te­ri­o­sa, que l’es­co­la for­mal”.

Aques­ta ex­plo­ra­ció, aques­ta cu­ri­o­si­tat, fan que les se­ves obres si­guin molt di­fe­rents, com si les fes­sin per­so­nes di­fe­rents, tot i que re­co­neix que s’hi trac­ten te­mes que es re­pe­tei­xen: la me­mò­ria i les do­nes for­tes com a pro­ta­go­nis­tes, fins i tot en­ca­ra que no si­guin a l’es­ce­na­ri com a By he­art, on l’únic ac­tor era ell –més mem­bres del pú­blic– però l’emo­ci­o­nant pro­ta­go­nis­ta, lec­to­ra vo­raç fins a per­dre la vis­ta, era la se­va àvia.

A So­pro és l’apun­ta­do­ra Cris­ti­na Vi­dal la pro­ta­go­nis­ta d’una emo­ci­o­nant i fas­ci­nant obra en què la me­mò­ria i l’oblit són om­ni­pre­sents i on ella re­cor­da les nom­bro­ses anèc­do­tes de tants anys d’ofi­ci però tam­bé l’exer­ceix en ple es­ce­na­ri, de ma­ne­ra que con­ver­teix la pe­ça en un po­de­rós cant d’amor al te­a­tre però tam­bé, apun­ta el di­rec­tor, en un ac­te po­lí­tic, un homenatge a les per­so­nes que ha­bi­tu­al­ment no es ve­uen, les que no pre­nen el cen­tre dels di­fe­rents es­ce­na­ris de la vi­da però re­sul­ten im­pres­cin­di­bles per­què aques­ta vi­da pu­gui te­nir lloc.

Ro­dri­gues ha por­tat a l’es­ce­na­ri la ve­te­ra­na apun­ta­do­ra del te­a­tre na­ci­o­nal que di­ri­geix, el Ma­ria II de Lis­boa

FILIPE FERREIRA

L’apun­ta­do­ra i ara ac­triu Cris­ti­na Vi­dal amb el text a la mà en un mo­ment de So­pro

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.