Una jo­ia ig­no­ra­da

La Vanguardia (Català) - - CULTURA -

Quan érem brui­xes

Di­rec­ció: Ni­etzchka Ke­e­ne In­tèr­prets: Björk Gud­munds­dót­tir, Bryn­dís Pe­tra Bra­ga­dót­tir, Gu­drún S. Gís­la­dót­tir, Val­di­mar Örn Fly­gen­ring Pro­duc­ció: Is­làn­dia, 1989. Du­ra­da: 78 min. Dra­ma. ★★★

JORDI BATLLE CAMINAL

Pocs de­uen es­tar al cas de l’exis­tèn­cia d’aques­ta pel·lí­cu­la, ro­da­da fa tren­ta anys i mai es­tre­na­da aquí ni a gai­re­bé cap al­tre lloc. Ara, res­tau­ra­da amb fons de la Ge­or­ge Lu­cas Fa­mily Foun­da­ti­on, es va po­der veu­re a l’úl­tim fes­ti­val de Sit­ges i avui s’es­tre­na sen­se el su­port pu­bli­ci­ta­ri que ne­ces­si­ta­ria. El pri­mer que sor­prèn a Quan érem brui­xes és la be­lle­sa de les imat­ges, la se­va es­tè­ti­ca en blanc i ne­gre deu­to­ra dels grans clàs­sics del ci­ne­ma nòr­dic: el Dreyer d’Or­det, el Berg­man d’El se­tè se­gell o La font de la don­ze­lla. Es­tà am­bi­en­ta­da en una èpo­ca no con­cre­ta, però fa to­ta la pin­ta de ser l’edat mit­ja­na. Els seus es­ce­na­ris són pai­sat­ges is­lan­de­sos im­men­sos, àrids i deso­lats on els ele­ments na­tu­rals es tor­nen pro­ta­go­nis­tes: l’her­ba i les ro­ques, l’ai­gua del riu i el mar, el foc, el vent per­sis­tent...

La se­va pro­ta­go­nis­ta és la ja lla­vors no­tò­ria can­tant Björk, que te­nia 21 anys i de­bu­ta­va a la gran pan­ta­lla, a la qual tor­na­ria deu anys des­prés amb Bai­lar en la os­cu­ri­dad, de Von Tri­er. A la pel·lí­cu­la in­ter­pre­ta una ado­les­cent que, amb la se­va ger­ma­na gran, fuig amb des­tí in­cert des­prés que, pel que sem­bla, la se­va ma­re fos cre­ma­da a la fo­gue­ra per brui­xa. Brui­xa o no, ella tam­bé té po­ders so­bre­na­tu­rals, ja que amb fre­qüèn­cia veu i es­ta­bleix co­mu­ni­ca­ció amb la se­va ma­re mor­ta. Pel ca­mí co­nei­xen un jo­ve agri­cul­tor vi­du i el seu fill, amb qui es que­den a viu­re, la ger­ma­na gran com a no­va pa­re­lla del pa­re. La in­con­for­mi­tat del nen da­vant la se­va no­va ma­re és el pri­mer símp­to­ma d’una re­la­ció in­cò­mo­da, l’anun­ci d’una tra­gè­dia.

Quan érem brui­xes és una obra de ca­ràc­ter po­è­tic i es­pi­ri­tu­al so­bre cre­en­ces, su­pers­ti­ci­ons, sor­ti­le­gis i lle­gen­des que uneix re­a­lis­me i fan­ta­sia (un con­te dels ger­mans Grimm és a la ba­se) amb una po­de­ro­sa for­ça vi­su­al: la imat­ge sub­ma­ri­na d’uns pei­xos pi­co­te­jant un ca­dà­ver en­tre al­gues és dig­na de La nit del ca­ça­dor. L’au­to­ra d’aques­ta pe­ti­ta jo­ia és la nord-ame­ri­ca­na Ni­etzchka Ke­e­ne, mor­ta el 2004; no­més va fer dos tre­balls més, tan ig­no­rats com fins ara aquest.

IMDB

Björk en una es­ce­na del film

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.