Nit de somni a Cornellà
Els de Machín golegen el Ludogorets i es classifiquen per als setzens de l’Europa League
La metamorfosi de l’Espanyol quan muda la pell per jugar a Europa és sorprenent. Una bipolaritat tan incomprensible com reparadora. L’equip de Machín va tornar a ser impecable en una nit històrica, en què l’equip blanc-iblau va aconseguir una sonora golejada contra el Ludogorets per classificar-se per als setzens de final de l’Europa League. L’excel·lència de l’equip per fi va ser incòlume al RCDE Stadium per tornar-se a sentir un equip guanyador. Feia des del 22 d’agost, davant el Zorya Luhansk i amb Gallego a la banqueta, que no celebrava una victòria a casa. Sis partits de llarga agonia que van portar l’equip a la depressió. Tanmateix, la golejada aconseguida (6-0) confirma que l’efecte Machín continua molt viu i és enormement beneficiós per a la salut del club.
Contra el Ludogorets tot va sortir a cor què vols. Tot el que Machín es podria haver imaginat en el millor dels somnis es va plasmar sobre el camp. El que en una altra època eren complicacions i dificultats es va convertir en una nit extraordinària en virtuts sorprenents. Van funcionar de principi a fi tant el conjunt com les individualitats, com si el fosc passat tan sols hagués estat un somni.
L’Espanyol va recuperar de cop l’olfacte golejador. Un mal endèmic que li ha estat esquiu a l’equip durant aquest inici de curs. Es va beneficiar, a més, de la fortuna arbitral, que li va concedir un penal i va deixar el rival amb nou jugadors en tot just mitja hora. Tot perquè l’equip i l’afició tornessin a gaudir i per allargar a 25 els partits europeus sense perdre. Un rècord absolut.
Pablo Machín va recuperar l’onze de teòrics suplents, paradoxalment el que sempre guanya, i només van repetir Bernardo i Diego López, com ja és habitual. El tècnic va introduir Vargas, en un missatge amb moltes lectures possibles, i no totes positives per a l’argentí. Melendo també va tornar a l’onze, suplent en tots els enfrontaments de Lliga, i el del planter per fi va tornar a brillar. Seu va ser el primer gol de l’equip en la primera arribada del matx. Granero i Campuzano van col·laborar perquè el menut migcampista rebés a l’àrea. Un driblatge intel·ligent li va permetre tenir un xut clar i aconseguir el gol amb l’esquerra. L’Espanyol era una màquina greixada. Tot semblava al lloc correcte. Però podia ser millor.
Abans del quart d’hora Campuzano, que manté un nivell molt alt, va tornar a ser més llest que el seu marcador i aquest es va veure obligat a fer-lo caure quan se n’anava cap a porteria. Forster va veure la vermella i el panorama s’aclaria encara més. L’equip de Machín no va cessar en el seu
Aquesta golejada és la més gran de la història de l’equip a Europa i supera el 6-2 al Zulte de la 2005-2006
afany i no va concedir ni una sola arribada a la seva àrea en tot el partit. Abans del minut 20 un altre jugador del planter, Lluis López, feia el segon amb una rematada de cap al segon pal.
El partit estava encarrilat, però en el somni de Machín faltaven més gols. El seu equip els va buscar fins que Vargas, passada la mitja hora, va provar un xut i la pilota va picar el braç de Góralski dins l’àrea. El defensa va veure la segona vermella i el Monito, que no havia marcat des de les prèvies, es va rescabalar marcant el tercer de penal.
Amb dos jugadors menys i tres gols per sota, el Ludogorets se sabia desnonat, però no intuïa la necessitat que aquest equip tenia per burxar la ferida. A la represa l’assetjament va tornar a ser la dinàmica habitual. Era qüestió de temps que la golejada fos d’escàndol. Així ho hauria somiat segurament Machín. Al 52 Campuzano va rematar dins l’àrea una passada en combinació entre el Monito i Melendo, els grans agitadors del partit. Després de vint minuts d’aclaparament va arribar el cinquè, obra de Pedrosa.
Amb el resultat a favor, Machín va posar al camp Wu Lei i Ferreyra, potser perquè fossin partícips de la festa golejadora. Ho va aconseguir l’argentí, que va sumar el seu setè gol europeu comptant les prèvies, el vuitè de la temporada, amb una vaselina suau davant la sortida del porter.
El resultat final, la golejada més gran de la història europea de l’Espanyol, va ser una mena d’homenatge de l’equip envers una afició molt necessitada. L’empat entre el Ferencváros i el CSKA (0-0) va permetre que la nit fos rodona, atès que els blanc-i-blaus ja són inabastables per a hongaresos i búlgars, que encara han de jugar entre ells. Amb la classificació a la butxaca, la Lliga torna a ser la prioritat absoluta. Diumenge, al Wanda, la pel·lícula serà molt diferent, però aquest Espanyol ha demostrat que continua ben viu.