Con­cen­tra­ció i com­pro­mís

Avui dia els ju­ga­dors de l’Es­pa­nyol i els del Bar­ce­lo­na pa­tei­xen a cau­sa de la se­va de­bi­li­tat men­tal

La Vanguardia (Català) - - ESPORTS - Jo­an Go­lo­bart

Per què uns fut­bo­lis­tes ar­ri­ben al ni­vell més alt i d’al­tres no? Què els di­fe­ren­cia? Doncs se­gu­ra­ment po­drí­em enu­me­rar una bar­ba­ri­tat d’as­pec­tes, en què un pe­tit di­fe­ren­ci­al en al­guns d’aquests fa que la di­fe­rèn­cia to­tal pu­gui ser molt im­por­tant. Per­què hi ha fac­tors tèc­nics i fí­sics però tam­bé exis­teix un al­tre ele­ment fo­na­men­tal, com pot ser la res­pos­ta neu­ro­mus­cu­lar, la capa­ci­tat de pre­ses de de­ci­sió en­cer­ta­des en dè­ci­mes de se­gon, el con­trol de l’es­pai vi­su­al, i ai­xí con­ti­nu­a­rí­em fins a es­ta­blir una tau­la for­ça ex­ten­sa. Ara bé, hi ha un ele­ment clau que dis­tin­geix el ju­ga­dor de Pri­me­ra d’un pos­si­ble ju­ga­dor de Cham­pi­ons, que és la capa­ci­tat de con­cen­tra­ció du­rant els perí­o­des de com­pe­ti­ció.

Quan ob­ser­vem les car­re­res fut­bo­lís­ti­ques eter­nes de Mes­si o Cris­ti­a­no Ro­nal­do hi po­dem ad­mi­rar molts dels as­pec­tes enu­me­rats abans, però el que re­al­ment cri­da l’aten­ció és com han po­gut man­te­nir-se tan com­pe­ti­tius du­rant tant de temps. I és evi­dent que per la se­va capa­ci­tat de con­cen­tra­ció pro­lon­ga­da en el temps. Com ho acon­se­guei­xen? Se­gu­ra­ment és la su­ma de di­ver­sos fac­tors, com ara la pas­sió per la se­va pro­fes­sió, la se­va ne­ces­si­tat im­pe­ri­o­sa de su­perar-se a si ma­tei­xos, un ego com­pe­ti­tiu por­tat a un punt malal­tís o fins i tot el re­co­nei­xe­ment que ser fut­bo­lis­tes és l’úni­ca ma­ne­ra de ser al més fe­li­ços pos­si­ble. I si ana­lit­zem ca­da un d’aquests punts po­drí­em ar­ri­bar a la conclusió que, a cau­sa d’aquests, ai­xí que aca­ba un par­tit, la se­va ment, o més ben dit el seu sub­cons­ci­ent, ja es­tà pen­sant en el se­güent. I en­ca­ra que ju­guin diu­men­ge, di­me­cres, diu­men­ge, di­me­cres, la se­va capa­ci­tat no s’es­go­ta i con­ti­nu­en i con­ti­nu­en. Hi ha ju­ga­dors, però, que no es­tan pre­pa­rats per a ai­xò. Tam­bé és cert que quan et mous en l’en­torn de l’èxit és més fà­cil do­nar-hi con­ti­nu­ï­tat. Però tam­bé que quan mol­tes de les ra­ons que et por­ten a treu­re el mà­xim de tu s’han acon­se­guit, com l’èxit o els di­ners, perds capa­ci­tat. I que quan ar­ri­ben les grans frus­tra­ci­ons et mar­quen i es­tan es­pe­rant a des­tros­sar-te per de­mos­trar-te que no eres tan bo.

Avui dia els ju­ga­dors de l’Es­pa­nyol i del Bar­ce­lo­na es­tan pa­tint per la se­va de­bi­li­tat men­tal. Al­gun per­què sem­bla que pen­sa en el par­tit un se­gon abans de co­men­çar, d’al­tres per­què sem­bla que la se­va re­a­lit­za­ció per­so­nal és en un al­tre lloc i la ma­jo­ria per­què te­nen el cer­vell ple de cor­ti­sol. I, ar­ri­bats a aquest punt, cal li­de­rat­ge dins i fo­ra del camp, so­lu­ci­ons tàc­ti­ques, so­bre­tot per a la se­gu­re­tat de­fen­si­va, per­què la de­bi­li­tat la sents quan ets vul­ne­ra­ble –no quan no ets ex­cel·lent–, com­pro­mís col·lec­tiu i, sens dub­te, mà du­ra amb els que no s’afe­gei­xin al com­pro­mís.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.