Concentració i compromís
Avui dia els jugadors de l’Espanyol i els del Barcelona pateixen a causa de la seva debilitat mental
Per què uns futbolistes arriben al nivell més alt i d’altres no? Què els diferencia? Doncs segurament podríem enumerar una barbaritat d’aspectes, en què un petit diferencial en alguns d’aquests fa que la diferència total pugui ser molt important. Perquè hi ha factors tècnics i físics però també existeix un altre element fonamental, com pot ser la resposta neuromuscular, la capacitat de preses de decisió encertades en dècimes de segon, el control de l’espai visual, i així continuaríem fins a establir una taula força extensa. Ara bé, hi ha un element clau que distingeix el jugador de Primera d’un possible jugador de Champions, que és la capacitat de concentració durant els períodes de competició.
Quan observem les carreres futbolístiques eternes de Messi o Cristiano Ronaldo hi podem admirar molts dels aspectes enumerats abans, però el que realment crida l’atenció és com han pogut mantenir-se tan competitius durant tant de temps. I és evident que per la seva capacitat de concentració prolongada en el temps. Com ho aconsegueixen? Segurament és la suma de diversos factors, com ara la passió per la seva professió, la seva necessitat imperiosa de superar-se a si mateixos, un ego competitiu portat a un punt malaltís o fins i tot el reconeixement que ser futbolistes és l’única manera de ser al més feliços possible. I si analitzem cada un d’aquests punts podríem arribar a la conclusió que, a causa d’aquests, així que acaba un partit, la seva ment, o més ben dit el seu subconscient, ja està pensant en el següent. I encara que juguin diumenge, dimecres, diumenge, dimecres, la seva capacitat no s’esgota i continuen i continuen. Hi ha jugadors, però, que no estan preparats per a això. També és cert que quan et mous en l’entorn de l’èxit és més fàcil donar-hi continuïtat. Però també que quan moltes de les raons que et porten a treure el màxim de tu s’han aconseguit, com l’èxit o els diners, perds capacitat. I que quan arriben les grans frustracions et marquen i estan esperant a destrossar-te per demostrar-te que no eres tan bo.
Avui dia els jugadors de l’Espanyol i del Barcelona estan patint per la seva debilitat mental. Algun perquè sembla que pensa en el partit un segon abans de començar, d’altres perquè sembla que la seva realització personal és en un altre lloc i la majoria perquè tenen el cervell ple de cortisol. I, arribats a aquest punt, cal lideratge dins i fora del camp, solucions tàctiques, sobretot per a la seguretat defensiva, perquè la debilitat la sents quan ets vulnerable –no quan no ets excel·lent–, compromís col·lectiu i, sens dubte, mà dura amb els que no s’afegeixin al compromís.