De pres­sa, de pres­sa

Rodry­go Go­es en­llu­er­na el Ber­na­beu i ja se’l com­pa­ra amb Ra­úl

La Vanguardia (Català) - - ESPORTS - CARLOS NOVO Ma­drid

Rodry­go Go­es, la no­va es­tre­lla emer­gent que té en­llu­er­nat el Ber­na­beu, re­pre­sen­ta el mi­llor exem­ple de precocitat apa­re­gut al Ma­drid des de la ir­rup­ció de Ra­úl l’oc­tu­bre del 1994. En un temps de pe­nú­ria go­le­ja­dors dels blancs, el tri­plet con­tra el Ga­la­ta­sa­ray, els dos pri­mers gols abans del mi­nut set, han ai­xe­cat els ànims d’una afi­ció que en­ca­ra enyo­ra Cris­ti­a­no Ro­nal­do.

Tot a la vi­da de Rodry­go trans­cor­re a ve­lo­ci­tat de ver­ti­gen. Amb 18 anys i 301 di­es es va con­ver­tir en el se­gon ju­ga­dor més jo­ve a mar­car tres gols en la his­tò­ria de la Cham­pi­ons. No­més el su­pera el ma­teix Ra­úl, que ho va acon­se­guir con­tra el Fe­rencvá­ros hon­ga­rès l’oc­tu­bre del 1995, quan l’ara en­tre­na­dor del Cas­te­lla te­nia 18 anys i 113 di­es. Rodry­go era ahir l’ho­me del dia per a la prem­sa es­por­ti­va.

Tot i ai­xò, el bra­si­ler ja ha­via do­nat pis­tes so­bre la se­va capa­ci­tat. En el seu de­but de Lli­ga al Ber­na­beu con­tra l’Osa­su­na, el 25 de se­tem­bre, va mar­car 95 se­gons des­prés d’en­trar al ter­reny de joc.

Tres me­sos des­prés de la se­va pre­sen­ta­ció al Ber­na­beu era poc pre­vi­si­ble ima­gi­nar la re­a­li­tat ac­tu­al. Però po­ques co­ses re­la­ci­o­na­des amb Rodry­go són el que sem­blen. Flo­ren­ti­no Pé­rez el va pre­sen­tar ai­xí el 18 de juny: “Avui ar­ri­ba al Re­ial Ma­drid un d’aquells jo­ves pro­di­gi­o­sos. Un fut­bo­lis­ta que ja pro­vo­ca ad­mi­ra­ció pel seu joc, la se­va ma­ne­ra d’en­ten­dre el fut­bol i la se­va tra­jec­tò­ria, mal­grat la jo­ven­tut, en un pa­ís on l’exi­gèn­cia i el gust pel fut­bol és pràc­ti­ca­ment una fi­lo­so­fia de vi­da”. Al cos­tat del jo­ve ju­ga­dor, molt se­ri­ós i ves­tit de ves­tit fosc i cor­ba­ta, som­re­ia una pa­re­lla d’uns tren­ta anys. No eren els seus ger­mans. Eren els pa­res, i Rodry­go aga­fa­va a coll una ne­na de poc més d’un any: la se­va ger­ma­na.

Dar­re­re de l’èxit de Rodry­go hi ha, com gai­re­bé sem­pre dar­re­re de ca­da fut­bo­lis­ta bra­si­ler, una his­tò­ria de su­pera­ció. El pa­re de Rodry­go, Eric Ba­tis­ta de Go­es, va dei­xar el fut­bol el 2016, des­prés de com­ple­tar una car­re­ra com a la­te­ral dret en equips de se­go­na fi­la, com el Rio Cla­ro, el Pau­lis­ta, el Li­nen­se, el Mi­ra­sol o el Boa Es­por­te, fins a re­ti­rar-se en el Cu­iabá. Ara té 35 anys, no­més uns quants me­sos més que Cris­ti­a­no i una mi­ca més d’un any que Luka Mo­dric o Ser­gio Ra­mos. Eric de Go­es va te­nir el seu fill Rodry­go amb 16 anys i mig, un pa­re ado­les­cent.

L’ha­bi­li­tat que no va te­nir Eric de Go­es per des­pun­tar en el fut­bol pro­fes­si­o­nal sí que la va te­nir, en can­vi, per con­duir la car­re­ra del seu fill, ja amb re­pre­sen­tant des dels on­ze anys. Nas­cut a Osas­co (es­tat de São Pau­lo), Rodry­go va en­trar amb deu anys al plan­ter del San­tos, on va in­gres­sar a l’equip de fut­bol sa­la. El ju­li­ol del 2017, quan tot just enia 16 anys, va fir­mar el pri­mer con­trac­te pro­fes­si­o­nal. Va de­bu­tar al Bra­si­leirão el 4 de no­vem­bre del 2017 i el 25 de ge­ner del 2018 va mar­car el seu pri­mer gol al cam­pi­o­nat pau­lis­ta.

Sem­pre tot ben de pres­sa, de pres­sa.

El Ma­drid va fit­xar Rodry­go amb Ju­ni Ca­la­fat, el prin­ci­pal as­ses­sor de Flo­ren­ti­no Pé­rez en ma­tè­ria de fit­xat­ges jun­ta­ment amb Jo­sé Án­gel Sánc­hez, el di­rec­tor ge­ne­ral cor­po­ra­tiu, que és qui més in­flu­eix en “l’és­ser su­pe­ri­or”, com el va de­fi­nir Emi­lio Bu­tra­gueño. Es­pa­nyol que va viu­re a São Pau­lo, Ca­la­fat es mou com un peix a l’ai­gua al mer­cat bra­si­ler. A ell li deu el Ma­drid la con­trac­ta­ció de fins a 17 ju­ga­dors, en­tre ells Vi­ní­cius o Rodry­go, ai­xí com Wi­lli­an Jo­sé (ara a la Re­ial So­ci­e­tat), però tam­bé llu­fes com Lu­cas Sil­va. Ara ma­teix Ca­la­fat, que va ser cap de

scou­tings, di­ri­geix el de­par­ta­ment de fut­bol in­ter­na­ci­o­nal, l’ho­me que a l’es­tiu va son­de­jar la fa­mí­lia Ney­mar per in­ten­tar por­tar la gran es­tre­lla al Ma­drid.

Ju­ni Ca­la­fat se­guia Rodry­go des que aquest te­nia 15 anys. Flo­ren­ti­no es­tà en­tos­su­dit a tro­bar un nou Mes­si. Li va fer mal que Ney­mar aca­bés al Bar­ce­lo­na des­prés que es­ti­gués pro­vant a Val­de­be­bas.

Ai­xí doncs, al Ma­drid no li va fer res pa­gar 45 mi­li­ons en una apos­ta de risc per dos jo­ves que ales­ho­res te­ni­en 17 anys: Vi­ní­cius i Rodry­go. Vi­ní­cius ja era una ce­le­bri­tat al Bra­sil abans de ve­nir al Ma­drid l’es­tiu del 2018. Rodry­go no ha es­tat mai tan me­di­à­tic (Vi­ní­cius ju­ga­va al Fla­men­go, el club amb més afi­ci­o­nats del Bra­sil), però va dei­xar més pò­sit al San­tos, un club per on han pas­sat ni més ni menys que Pe­lé i Ney­mar.

L’homenatge a Vi­la Bel­mi­ro va ser emo­tiu en un par­tit con­tra el Co­rint­hi­ans, el gran ri­val pau­lis­ta del San­tos: una pla­ca com­me­mo­ra­ti­va amb el nú­me­ro 82 (els par­tits ju­gats per Rodry­go al club) i un ví­deo so­ta el tí­tol Obri­ga­do ra­io (Grà­ci­es llamp). Rodry­go té con­trac­te al Ma­drid fins al 2025. Co­bra qua­tre mi­li­ons per tem­po­ra­da. Va co­men­çar el curs al fi­li­al, el Cas­te­lla, i en el seu pri­mer par­tit con­tra el Lan­greo va pro­vo­car un pe­nal que va fa­llar ell ma­teix. El Ma­drid li va do­nar el dor­sal 27. Ara se’n par­la com del suc­ces­sor de Ney­mar. Ti­te ja l’ha con­vo­cat per a la ca­na­rin­ha. De pres­sa de pres­sa.

PIERRE-PHILIPPE MARCOU / AFP

Rodry­go ce­le­bra un dels gols mar­cats di­me­cres al Ga­la­ta­sa­ray a la Cham­pi­ons

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.