Elles, igual que ells
La Fed Cup es reforma: a partir del 2020 serà com la Davis
Deixarem de veure la Fed Cup tal com la concebíem fins ara. La final que demà arrenca a Perth (l’Austràlia de la poderosa Ashleigh Barty rep França) serà l’última amb aquest format. A partir de l’any que ve elles seran com ells. La Fed, com la Davis.
El format és públic. I està inspirat en la nova Copa Davis, la que comença el 18 de novembre a la Caja Mágica de Madrid. Es tracta de concentrar-ho tot en una sola setmana. Una mena de Mundial de tennis femení: dotze països en una única ciutat (en aquest cas, Budapest) es jugaran el títol del 14 al 19 d’abril. De moment ja hi ha quatre equips classificats. Els dos finalistes d’aquest 2019 (Austràlia i França), juntament amb Hongria (amfitrió) i la República Txeca (wild card).
Les espanyoles s’hauran de jugar el passi contra el Japó, en un xoc que es disputarà al febrer. Aquests duels encara se celebraran sota el format anterior: quatre partits d’individuals i un de dobles. Els encreuaments de la fase final, la de Budapest, ja incorporaran l’estructura de la nova Copa Davis: dos partits d’individuals i un dobles.
En aquestes mateixes finals hi haurà quatre grups de tres països. El primer de cada grup passarà a les semifinals.
D’alguna manera, la reforma de la Fed Cup tanca el debat que havia obert la nova Copa Davis.
Ens ve a dir que la transformació és un encert. Malgrat les reticències que havien expressat una sèrie de jugadors (i en particular Roger Federer, absent a la Caja Mágica: Suïssa no es va classificar), la nova Copa Davis reunirà els millors tennistes del món.
Els últims anys tant la Davis com la Fed Cup s’havien convertit en un artefacte antiquat. Apareixien desordenadament al calendari dels circuits ATP i WTA. Provocaven disfuncions als cicles dels jugadors, que ho lamentaven. Es veien jugant a terra a Montecarlo per saltar a la superfície ràpida a Minsk una setmana després abans de tornar a la terra, per exemple a París. El desfasament els feia enrere. Saturats i desconcertats, molts optaven per renunciar al compromís amb el seu país. Els capitans es veien en un compromís: no hi havia manera de configurar un equip amb cara i ulls.
Això mateix estava passant al circuit femení. La deriva de la Fed Cup depenia de l’esperit de les jugadores amb més pes. Si alguna d’elles hi renunciava, les expectatives d’un país queien en picat. Tot això anava en contra del torneig, que es diluïa al calendari, víctima de capricis.
Perth marcarà el tancament de temporada d’Ashleigh Barty, la revelació de l’any.
Aquest 2019 Barty s’ha adjudicat Roland Garros i la Copa de Mestres femenina i s’ha impulsat fins al número 1 del circuit WTA: allà és on acabarà el curs, passi el que passi a Perth. És la primera australiana que ho ha aconseguit.
La nova Fed Cup es concentrarà en una setmana d’abril: dotze països lluitaran pel títol a Budapest