Europa entra en una era de creixement de mínims
Brussel·les retalla 4 dècimes l’augment del PIB espanyol
La zona euro ha entrat en una nova era de creixement de mínims. Si en els últims quatre anys el PIB havia augmentat entre l’1,9% i el 2,5%, ara aquests percentatges, tampoc exorbitants, cauen fins a situar-se al voltant de l’1%. És el que en llenguatge oficial en diuen moderat, encara que sona més aviat a exigu, i a més, amb riscos importants en l’horitzó a causa del complex entorn internacional.
“Som en un pla, en un altiplà”, va dir el comissari d’Economia, Pierre Moscovici, quan va presentar aquestes previsions que fixen un creixement de l’1,1% aquest any a l’eurozona, i de l’1,2% el 2020 i el 2021. És a dir, que la zona euro es queda instal·lada en aquesta zona de creixement reduït per a una bona temporada. “Entrem en un nou règim de creixement, més moderat, és el signe del nou període”, va concloure Moscovici.
Desacceleració per a Europa i també per a Espanya, a qui la Comissió
Europea li redueix 4 dècimes la seva previsió de creixement tant per a aquest any, deixant-lo en un 1,9%, com per al 2020, quan quedarà en l’1,5%.
En el conjunt de la zona euro, Espanya se situa molt per sobre de la mitjana, que queda frenada per la poca empenta de les grans economies. El PIB alemany només pujarà enguany quatre dècimes, per situar-se en l’1% els dos anys següents. Són pitjors els resultats d’Itàlia, que aquest any voreja l’estancament, i amb una dècima és el país que creix menys de tota l’eurozona, per després repuntar tímidament. Per la seva part, França es manté entre l’1,3% i l’1,2%.
L’economia europea es dirigeix cap a un període prolongat de menys creixement i de molt baixa inflació, assenyala la Comissió Europea al seu informe, i afegeix que el creixement a Europa dependrà dels sectors enfocats cap al mercat interior. La persistència de tensions comercials entre els Estats Units i la Xina i les importants incerteses a nivell polític s’han fet notar en les inversions, la indústria manufacturera i el comerç internacional. Vist aquest ventall d’incerteses a nivell global, les economies europees dependran dels seus motors de creixement intern, però amb això no n’hi ha prou per garantir un creixement fort.
Atesa la desacceleració de tota la zona euro, la Comissió va fer una crida als països amb marge fiscal perquè inverteixin per dinamitzar l’economia. “Si comença a fer fred, cal apujar la calefacció”, va dir Moscovici, intentant, a cop de metàfora, convèncer els que sí que poden. Si, d’una banda, Itàlia i França, amb el deute elevat, han d’actuar per reduir-lo; en l’altre extrem, Alemanya i Holanda, amb superàvit fiscal, haurien d’utilitzar el marge de maniobra de què disposen. Una mostra: Alemanya combina un creixement feble aquest any del 0,4%, amb un superàvit fiscal de l’1,2% .
En el cas espanyol, la desacceleració econòmica també segueix el seu curs, i ho fa sense pausa i ja amb una certa pressa. Es redueix