Pro­di­gi de ciu­tat

La Vanguardia (Català) - - ECONOMIA - Jo­sep Oli­ver Alon­so

Agra­di més o agra­di menys, Ca­ta­lu­nya és, bà­si­ca­ment, Bar­ce­lo­na i la se­va enor­me àrea d’in­flu­èn­cia. Bé di­rec­ta, la se­va àrea me­tro­po­li­ta­na; bé in­di­rec­ta, la res­ta del pa­ís. De fet, més de dos ter­ços de la po­bla­ció i a prop del 80% del PIB ca­ta­là és a la conur­ba­ció de la gran Bar­ce­lo­na, la que es tro­ba a l’in­te­ri­or d’un se­mi­cer­cle ima­gi­na­ri amb la ca­pi­tal al cen­tre, de­li­mi­tat per Ma­ta­ró al nord i Vi­la­no­va i la Gel­trú al sud i que en­lla­ça amb Gra­no­llers, Man­re­sa, Igua­la­da i Vilafranca del Penedès. Ai­xò és Ca­ta­lu­nya.

Per te­nir un con­tra­punt, molt vi­su­al, al que sig­ni­fi­ca Bar­ce­lo­na, fa­cin una mi­ra­da a la Fran­ça de l’al­tra ban­da de la fron­te­ra: sem­bla­ria no que can­vi­és­sim de pa­ís, si­nó que re­tro­ce­dís­sim en el temps. Al ves­sant ca­ta­là, pros­pe­ri­tat, ni­vell de vi­da ele­vat, in­fra­es­truc­tu­res més que de­cents; al fran­cès, car­re­te­res de­plo­ra­bles i un ai­re de­ca­dent. Per ai­xò, afec­tant el fu­tur eco­nò­mic de Bar­ce­lo­na s’afec­ta, vo­lent-ho o no, el del con­junt.

Tot ple­gat ve al cas pel tret al peu que al­guns sec­tors de l’in­de­pen­den­tis­me s’han dis­pa­rat les úl­ti­mes set­ma­nes: la vi­sió d’una Bar­ce­lo­na en con­tí­nua ten­sió de car­rer no és, cer­ta­ment, una bo­na tar­ge­ta de pre­sen­ta­ció per abor­dar els durs temps de la glo­ba­lit­za­ció i el can­vi tèc­nic. O pot­ser sí. Pot­ser ho és per a aquells a qui els agra­da allò de com pit­jor, mi­llor.

En aquest con­text, la falta d’acord en­tre pa­tro­nals, sin­di­cats i pre­si­dèn­cia de la Ge­ne­ra­li­tat per abor­dar la cri­si que ens afec­ta ac­cen­tua el pes­si­mis­me so­bre el que ens pot es­pe­rar. Per­què no és ac­cep­ta­ble que el pre­si­dent no sem­bli com­pren­dre que, per mol­tes ra­ons que tin­gui, el que ens pas­sa es­tà in­fli­gint un dany enor­me, pot­ser ir­re­pa­ra­ble a mit­jà ter­mi­ni, a l’eco­no­mia de Bar­ce­lo­na. La res­pon­sa­bi­li­tat de la pre­si­dèn­cia és, jus­ta­ment, vet­llar pel bon fun­ci­o­na­ment d’un pa­ís que és de tots, tin­guin el co­lor que tin­guin i opi­nin com opi­nin. I als di­ri­gents po­lí­tics se’ls ha d’exi­gir que, en la pre­sa de de­ci­si­ons, tin­guin la ma­tei­xa cu­ra amb les que afec­ten la ciu­ta­da­nia que la que s’exi­gi­ria a un bon pa­re de fa­mí­lia per re­sol­dre so­bre el fu­tur de la se­va. Però, ara com ara i en vis­ta dels es­de­ve­ni­ments, aquest no sem­bla ser el cas.

Trist pano­ra­ma. Per­què aquest món en què ens ha to­cat viu­re, de crei­xent i du­ra com­pe­tèn­cia en­tre pa­ï­sos, re­gi­ons i ciu­tats, no s’atu­ra­rà per més pro­ble­mes que ens atri­bu­ei­xin. Al con­tra­ri, si po­den uti­lit­zar-los per apar­tar-nos del ca­mí i treu­re’n avan­tat­ge, ho fa­ran.

Pot­ser al fi­nal d’aques­ta his­tò­ria, en al­gun mo­ment d’un fu­tur in­de­ter­mi­nat, hi hau­rà els qui mi­ra­ran en­re­re i re­cor­da­ran, amb tris­te­sa, la pui­xan­ça per­du­da de la se­va ciu­tat. I que, aque­lla Bar­ce­lo­na, cons­tru­ï­da amb tant d’es­forç i ge­ne­ro­sa em­pen­ta els úl­tims qua­ran­ta anys, els aca­ba­rà sem­blant, pa­ra­fra­se­jant Edu­ar­do Men­do­za, una ve­ri­ta­ble ciu­tat dels pro­di­gis. Es­pe­rem que no si­gui ai­xí.

El pre­si­dent no sem­bla com­pren­dre el dany a Bar­ce­lo­na

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.