Cau un 80% en deu anys la despesa pública en habitatge
Foment demana ajuts per impulsar la rehabilitació
La despesa pública en política d’habitatge ha caigut un 80% a Espanya entre el 2007 i el 2017, període en què ha passat de 4.788 milions d’euros a només 986 milions, va assenyalar ahir el Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya. Aquest organisme, impulsat per la patronal Foment del Treball, inclou l’Associació Catalana d’Empreses d’Enginyeria (Asinca), la Cambra de Contractistes d’Obres (CCOC) i la Fundació Cercle d’Infraestructures, i va reclamar ahir al Govern central més ajuts públics especialment a la rehabilitació i canvis fiscals i legislatius per cobrir les necessitats d’actualitzar el parc d’habitatges.
Segons el Consell Assessor, la despesa pública en habitatge és de només el 0,1% del PIB, molt lluny dels estàndards europeus, i la “reducció dràstica ha limitat molt l’eficàcia de les polítiques públiques de rehabilitació”. Salvador Guillermo, director d’Economia de Foment, va recordar que la retallada d’aquesta partida ha estat molt més gran que la que ha patit la sanitat o l’ensenyament i s’ha traduït no només en una reducció del nombre d’habitatges disponibles sinó en un augment de problemes de seguretat en habitatges antics; d’estanquitat, amb humitats que sovint causen problemes de salut, i d’accessibilitat, perquè cada vegada hi ha més gent gran que necessitaria un ascensor.
Segons les dades de les patronals, a Espanya cada any es fan obres a l’1% dels habitatges, el mateix percentatge que a Catalunya (on el 2018 es van rehabilitar només 5.630 habitatges) mentre que a Alemanya i França són més de l’1,5%.
La rehabilitació es veu frenada pels escassos mitjans dels propietaris de molts habitatges, que segons el parer de Guillermo haurien de rebre subvencions públiques. En comunitats amb propietaris més solvents, en canvi, el problema és la falta d’accés al crèdit, i el Consell va reclamar que part dels ajuts públics a la rehabilitació puguin destinarse a pagar la quota dels propietaris morosos, per donar garanties als bancs. “Les comunitats podrien pagar les obres en 10 o 15 anys, al rebut mensual, mentre que ara han de recollir grans quantitats de fons prèviament i de vegades això els és molt difícil”, va explicar. El Consell va reclamar altres mesures per fomentar la rehabilitació com ara reduir l’IVA al 10%, el mateix tipus que s’aplica a la construcció de pisos, davant el 21% actual, i que les diverses administracions creïn una “finestreta única” per agilitar la concessió de permisos. Igualment el Consell reclama que es flexibilitzin les normes tècniques de rehabilitació, que ara són les mateixes de l’obra nova, exigint només les mateixes prestacions.
El responsable de Foment va recordar que un augment de la rehabilitació impulsaria la creació d’ocupació perquè és un sector intensiu en mà d’obra, en què el 47% de l’activitat la realitzen empreses petites, d’entre 1 i 9 treballadors. “Aquestes mesunes crearien ocupació local. Impulsar la rehabilitació reactivaria l’economia”, va assenyalar Guillermo.
La patronal demana més crèdit públic, una finestreta única i més flexibilitat normativa per impulsar les obres