L’en­de­mà

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ - Jo­sep Miró i Ar­dè­vol

En el mo­ment pre­sent de Ca­ta­lu­nya, i quan fal­ten 48 ho­res per anar a vo­tar en les elec­ci­ons es­pa­nyo­les, trac­tar la po­lí­ti­ca com a re­a­li­tat i no com a en­te­lè­quia em por­ta a pen­sar en l’en­de­mà d’aques­ta im­por­tant ci­ta.

Cons­ta­to que la po­lí­ti­ca es­pa­nyo­la no sor­ti­rà de la cri­si si no té capa­ci­tat per abor­dar bé el con­flic­te ca­ta­là. Al­ho­ra afir­mo, sen­se cap me­na de dub­te, que aquest pro­ble­ma no té so­lu­ció sen­se una al­ter­na­ti­va ca­ta­la­na a l’in­de­pen­den­tis­me del pro­cés. Tot es con­cen­tra en aquest punt. O hi ha al­ter­na­ti­va a Ca­ta­lu­nya, o Es­pa­nya no sor­ti­rà de la in­es­ta­bi­li­tat po­lí­ti­ca.

Men­tre el con­junt ERC-JxCat-CUP con­fi­gu­ri el Go­vern ca­ta­là i re­pre­sen­ti la ma­jo­ria re­la­ti­va de Ca­ta­lu­nya, el nos­tre pro­ble­ma se­rà ma­te­ri­al in­fla­ma­ble per a la po­lí­ti­ca es­pa­nyo­la, com fa evi­dent l’efec­te Vox. No hi hau­rà in­ter­lo­cu­ció po­lí­ti­ca pos­si­ble, per­què el seu ob­jec­te es­ta­rà si­tu­at no­més en el ter­reny de les fi­na­li­tats úl­ti­mes, les dar­re­ri­es, ma­te­ri­al d’im­pos­si­ble ne­go­ci­a­ció, ex­cep­te quan es trac­ta d’evi­tar una guer­ra o el fi­nal d’aques­ta.

Ras i curt, sen­se un ca­ta­la­nis­me fort no hi hau­rà es­ta­bi­li­tat po­lí­ti­ca a Es­pa­nya. No­més tro­ba­ran una fe­ri­da ca­da ve­ga­da més gran, un con­flic­te con­ti­nu que ja comp­ta a fa­vor seu ha­ver ge­ne­rat uns pro­fes­si­o­nals que vi­uen a les se­ves ex­pen­ses. I aquest fet, se­gons el ma­nu­al, as­se­nya­la una fa­se es­ta­ble de la con­te­sa po­lí­ti­ca.

No­més una for­ça que s’afir­mi ro­tun­da­ment en el ca­ta­la­nis­me so­ci­al, i tin­gui la voluntat de go­ver­nar o con­di­ci­o­nar el go­vern de la Ge­ne­ra­li­tat, pot al­te­rar l’ac­tu­al cor­re­la­ció de for­ces a Ca­ta­lu­nya.

Al­guns po­lí­tics es­pa­nyols es fan la il·lu­sió d’un fu­tur pac­te amb Es­quer­ra. És im­pos­si­ble, per­què és pre­so­ne­ra del car­rer i de Puig­de­mont. Igual que aquest no es va atre­vir a fer el que cre­ia i con­vo­car elec­ci­ons, per te­mor a la cri­dò­ria dels seus, ERC no s’apar­ta­rà del guió que mar­quen els nous pro­ta­go­nis­tes de car­rer: Tsu­na­mi i CDR, a més de Puig­de­mont i el seu grup es­tra­tè­gic, que no­més con­fi­en en el com pit­jor, mi­llor.

Però a més, i jun­ta­ment amb el pro­ble­ma es­pa­nyol, hi ha una de­ci­si­va raó ca­ta­la­na per cons­truir l’al­ter­na­ti­va. L’evo­lu­ció se­gui­da per l’in­de­pen­den­tis­me del pro­cés, que ha pas­sat de la re­vo­lu­ció dels

som­riu­res a les im­po­si­ci­ons so­bre la vi­da quo­ti­di­a­na dels seus com­pa­tri­o­tes, fa sor­gir la im­pe­ri­o­sa ne­ces­si­tat col·lec­ti­va de de­fen­sar les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons d’au­to­go­vern –tan de­gra­da­des per l’ús des­me­su­ra­da­ment par­ti­dis­ta–, el ple exer­ci­ci de les com­pe­tèn­ci­es es­ta­tu­tà­ri­es avui aban­do­na­des i el res­pec­te als nos­tres drets per­so­nals, re­co­ne­guts per la Cons­ti­tu­ció es­pa­nyo­la i l’Es­ta­tut d’Au­to­no­mia, que re­cu­llen les exi­gèn­ci­es eu­ro­pe­es i de la co­mu­ni­tat in­ter­na­ci­o­nal.

I és que la per­se­cu­ció del som­ni de la in­de­pen­dèn­cia no jus­ti­fi­ca fer la vi­da im­pos­si­ble als com­pa­tri­o­tes. Cal re­cu­pe­rar el dret a cir­cu­lar lliu­re­ment, a acu­dir a la fei­na sen­se im­pe­di­ments, a ac­ce­dir i mou­re’s en fer­ro­car­ril i uti­lit­zar els ae­ro­ports sen­se més re­tards i més ris­cos que els ha­bi­tu­als. A es­tu­di­ar en un am­bi­ent fruc­tí­fer, i que no s’uti­lit­zi els me­nors d’edat per llan­çar-los al car­rer. Sem­bla com si la se­va cau­sa ho jus­ti­fi­qués tot. Doncs no. No vo­lem viu­re so­ta aques­ta ame­na­ça.

I tot ai­xò, és ob­vi, no ho ar­re­gla­rà ni el Par­tit Po­pu­lar, ni Ciu­ta­dans, ni els co­muns de Co­lau, col·la­bo­ra­dors ne­ces­sa­ris del deso­ri pú­blic.

Pre­ser­var les ins­ti­tu­ci­ons ca­ta­la­nes sig­ni­fi­ca: 1) Alli­be­rar-les de la se­va su­pe­di­ta­ció es­tra­tè­gi­ca a or­ga­nit­za­ci­ons se­cre­tes o opa­ques, els Tsu­na­mis, els CDR, que subs­ti­tu­ei­xen la po­lí­ti­ca per l’ac­ció al car­rer. 2) Re­cu­pe­rar-ne la cre­di­bi­li­tat i as­cen­dent mo­ral, qua­li­tats que de­ma­nen res­pec­tar-ne la na­tu­ra­le­sa in­clu­si­va al ser­vei de tots. 3) Fo­ra­gi­tar el mal go­vern. La im­pre­vi­sió i el des­as­tre con­se­qüent a la con­ca del Fran­co­lí n’és l’exem­ple més re­cent i trà­gic, però ni de bon tros l’únic. 4) Re­cu­pe­rar la capa­ci­tat ne­go­ci­a­do­ra i de pac­te amb l’Es­tat. Per re­sol­dre qüestions im­me­di­a­tes i vi­tals, i d’al­tres d’am­pli abast i pro­jec­ció de fu­tur. Per si­tu­ar una re­fe­rèn­cia: els que ma­nen no mi­llo­ra­ran les con­di­ci­ons dels em­pre­so­nats, una al­ter­na­ti­va ca­ta­la­nis­ta sí que ho pot fer. 5) Tor­nar a ser pre­sents a Eu­ro­pa, in­ter­lo­cu­tors và­lids dels go­verns re­gi­o­nals, dels es­tats i de la UE, po­sant fi a l’os­tra­cis­me a què ens ha con­dem­nat el pro­cés. 6) Re­cu­pe­rar el res­pec­te a la llei, les ins­ti­tu­ci­ons, les per­so­nes i els béns pú­blics.

Per as­so­lir aquests fins, ne­ces­si­tem una al­ter­na­ti­va po­lí­ti­ca do­ta­da de prou for­ça de­mo­crà­ti­ca per go­ver­nar la Ge­ne­ra­li­tat, po­sant fi a l’ac­tu­al des­ga­vell, sen­se in­cór­rer en els vi­cis de la par­ti­to­crà­cia que avui do­mi­na la po­lí­ti­ca. Una for­ça re­ge­ne­ra­do­ra que li­qui­di el mal ús dels re­cur­sos pú­blics i in­tro­du­ei­xi el bon go­vern. Que po­si fi a la pa­rà­li­si i de­gra­da­ció i re­or­de­ni els més de 250 or­ga­nis­mes de­pen­dents de la Ge­ne­ra­li­tat, que te­nen un cost mul­ti­mi­li­o­na­ri, i que re­cu­pe­ri per al ser­vei pú­blic la rà­dio i te­le­vi­sió de Ca­ta­lu­nya.

Sen­se un ca­ta­la­nis­me fort, no hi hau­rà es­ta­bi­li­tat po­lí­ti­ca a Es­pa­nya; no­més un con­flic­te con­ti­nu

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.