L’ori­gen de gai­re­bé tot

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ - Ig­na­cio Mar­tí­nez de Pi­són

Fa un pa­rell d’anys com­me­mo­rà­vem el pri­mer cen­te­na­ri de la re­vo­lu­ció rus­sa i ara li to­ca el torn als tren­ta anys que han pas­sat des de la cai­gu­da del mur de Ber­lín, que va po­sar punt fi­nal al co­mu­nis­me.

Ai­xò, poc més de se­tan­ta anys, va ser el que va du­rar l’ex­pe­ri­ment co­mu­nis­ta. El gran Ma­nu­el Cha­ves No­ga­les va ex­pli­car la re­vo­lu­ció a tra­vés de la pe­ri­pè­cia d’un ba­lla­rí de fla­menc a El ma­es­tro Ju­an Mar­tí­nez que

es­ta­ba allí, un lli­bre que no es va re­e­di­tar fins al 1992. El co­mu­nis­me va du­rar més o menys el que va tri­gar Cha­ves a ar­ri­bar a la se­go­na edi­ció del seu lli­bre. Ben poc, de fet.

No re­cor­do que als anys vui­tan­ta hi ha­gués veus que va­ti­ci­nes­sin l’im­mi­nent en­fon­sa­ment del bloc de l’Est i la con­se­güent li­qui­da­ció del co­mu­nis­me. Al con­tra­ri, el que re­cor­do és una sen­sa­ció ge­ne­ra­lit­za­da de sor­pre­sa. De de­bò di­ver­sos mi­lers de ciu­ta­dans s’ha­vi­en con­gre­gat da­vant els punts de con­trol del Ber­lín Ori­en­tal i els mi­li­tars que vi­gi­la­ven la fron­te­ra, en comp­tes de des­pat­xar-los amb les pre­vi­si­bles rà­fe­gues de me­tra­lle­ta, els ha­vi­en dei­xat pas­sar a l’al­tra ban­da? I de de­bò aquell epi­so­di des­en­ca­de­na­ria un efec­te dò­mi­no que en molt poc temps pro­vo­ca­ria la im­plo­sió de la Unió So­vi­è­ti­ca?

Amb la fi de la guer­ra fre­da, sin­tag­mes com ara te­ló d’acer o Pac­te de Var­sò­via que ens ha­vi­en acom­pa­nyat du­rant to­ta la vi­da van pas­sar, de la nit al dia, a te­nir una aro­ma in­con­fu­si­ble­ment vintage. Sa­bí­em que el món ha­via can­vi­at de­fi­ni­ti­va­ment, però no sa­bí­em en qui­na me­su­ra ens afec­ta­ria aquell can­vi. I ni tan sols sa­bí­em si ens afec­ta­ria: si l’ar­ri­ba­da de l’és­ser hu­mà a la Llu­na vint anys abans no ha­via al­te­rat el nos­tre mo­de de vi­da, per què l’ha­via d’al­te­rar la cai­gu­da del Mur, que en com­pa­ra­ció sem­bla­va un es­de­ve­ni­ment menys trans­cen­dent?

Po­sats a pro­fe­tit­zar, re­sul­ta més sen­zill pro­fe­tit­zar el pas­sat que el fu­tur. Sem­bla que so­bre els mo­tius que van por­tar el bloc so­vi­è­tic al col·lapse hi ha for­ça con­sens en­tre els es­pe­ci­a­lis­tes. En un dos­si­er re­cent pu­bli­cat per la revista

Le­tras Li­bres, l’his­to­ri­a­dor d’ori­gen hon­ga­rès Vic­tor Se­bestyen es­men­ta com a prin­ci­pals ra­ons la guer­ra de l’Af­ga­nis­tan, el deu­te ex­te­ri­or i la cai­gu­da del preu del pe­tro­li. N’hi va ha­ver prou amb tres fac­tors més avi­at cir­cums­tan­ci­als per­què sal­tés pels ai­res el pro­jec­te d’eman­ci­pa­ció més im­por­tant de la clas­se obre­ra, que era al­ho­ra un sis­te­ma fi­lo­sò­fic al qual ha­vi­en con­sa­grat el seu ta­lent i el seu es­forç molts dels mi­llors cer­vells del se­gle XX.

Però és que, com aquells mo­bles ve­ne­ra­bles que al més mí­nim con­tac­te que­den re­du­ïts a pols, aquell era un món cor­ro­ït pel corc de les se­ves prò­pi­es con­tra­dic­ci­ons. Ni tan sols ser­via per pro­te­gir-lo el tra­di­ci­o­nal me­ca­nis­me de de­fen­sa de les dic­ta­du­res. És a dir, la re­pres­sió. A mit­jan anys vui­tan­ta, la so­ci­e­tat de l’RDA es­ta­va sot­me­sa a una in­ter­ven­ció po­li­ci­al prò­pia del ci­ne­ma de ci­èn­cia-fic­ció: hi ha­via un agent o in­for­mant de la po­li­cia po­lí­ti­ca (la Sta­si) per ca­da sei­xan­ta-tres ciu­ta­dans. Una pro­por­ció ve­ri­ta­ble­ment fa­bu­lo­sa, i ja sa­bem que li va va­ler de ben poc.

Quan ens van ar­ri­bar les pri­me­res no­tí­ci­es de la cai­gu­da del Mur, no ens en vam ado­nar, però allò era l’ori­gen de gai­re­bé tot el que vin­dria des­prés. En­ca­ra que a em­pen­tes i ro­do­lons, la can­do­ro­sa idea d’un món re­git per l’har­mo­nia uni­ver­sal de l’Ima­gi­ne de John Len­non s’obria ca­mí mal­grat que les guer­res de l’an­ti­ga Iu­gos­là­via s’en­tos­su­di­en a des­men­tir-la a ca­da mo­ment. Com can­tar ai­xò d’“ima­gi­na que no hi ha pa­ï­sos, res pel que ma­tar o mo­rir” quan els te­le­no­tí­ci­es no pa­ra­ven de mos­trar tants ho­mes i do­nes que pre­ci­sa­ment ma­ta­ven i mo­ri­en pels seus pa­ï­sos?

Mal­grat tot, els no­ran­ta van ser anys de bo­nan­ça eco­nò­mi­ca i, men­tre les co­ses anes­sin bé, nin­gú no tro­ba­ria a fal­tar el con­tra­pès que tra­di­ci­o­nal­ment ha­via tin­gut el ca­pi­ta­lis­me oc­ci­den­tal a l’al­tra ban­da del Mur. El se­gle XXI es va en­car­re­gar de ful­mi­nar aquells so­mi­e­jos. L’atac con­tra les Tor­res Bes­so­nes i la cri­si eco­nò­mi­ca del 2008 van po­sar fi a tot in­di­ci de con­fi­an­ça en l’ave­nir. Al­guns pa­ï­sos que ha­vi­en es­ca­pat a l’òr­bi­ta so­vi­è­ti­ca van co­men­çar a enyo­rar aquells anys lents i avor­rits del co­mu­nis­me, en què, tan­ma­teix, tot­hom te­nia llit i men­jar. Men­tres­tant, les ve­lles pul­si­ons au­to­ri­tà­ri­es res­sor­gi­en en com­pa­nyia de la se­va co­hort ha­bi­tu­al: la sen­sa­ció de greu­ge, el na­ci­o­na­lis­me, la xe­no­fò­bia. Que els pa­ï­sos amb menys po­bla­ció es­tran­ge­ra si­guin els que més fe­rot­ge­ment cla­men con­tra la im­mi­gra­ció do­na una idea de com de fo­ras­se­nyat s’ha tor­nat aquest món nos­tre. El pit­jor de tot és que l’au­to­ri­ta­ris­me i la xe­no­fò­bia so­len ser con­ta­gi­o­sos i que es­tic par­lant d’un fe­no­men que no s’es­tà pro­duint en un sa­tèl·lit llu­nyà si­nó aquí ma­teix, en ple­na Unió Eu­ro­pea. Si l’ar­ri­ba­da de l’ho­me a la Llu­na no va can­vi­ar les nos­tres vi­des, sem­bla se­gur que la cai­gu­da del Mur ho ha fet i ho con­ti­nu­a­rà fent.

La cai­gu­da del Mur sem­bla­va un es­de­ve­ni­ment menys trans­cen­dent que l’ar­ri­ba­da a la Llu­na

DA­VID TURNLEY / GETTY

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.