Les fo­gue­res de la va­ni­tat

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ - Clara Sanc­his Mi­ra

En aquest punt de l’espectacle, pot ser que al­gu­nes ciu­ta­da­nes es­ti­guem par­lant so­les. O en som­nis. Pot­ser al­gú so­mia que par­la amb al­gun lí­der po­lí­tic. A les ma­ti­na­des d’aques­ta tar­dor abrup­ta, els coi­xins tre­mo­len. Se­nyor man­da­ta­ri en fun­ci­ons, ara que pre­nem el te en som­nis, ens agra­da­ria fer-li unes pre­gun­tes. Des­fa­ci’s la cor­ba­ta i des­cor­di’s les sa­ba­tes. I di­gui’ns, de de­bò era ine­vi­ta­ble que la sen­tèn­cia del pro­cés coin­ci­dís amb un perí­o­de pre­e­lec­to­ral? O aquest era el pla? I lla­vors, quin se­ria l’ob­jec­tiu de fer-nos viu­re aques­ta di­fí­cil si­tu­a­ció en ple­na fo­gue­ra elec­to­ra­lis­ta? Es­pan­tar-nos? Cal­ma, no­sal­tres no som vi­o­len­tes ni en som­nis. No­més es­tem una mi­ca des­es­pe­ra­des. Deu pen­sar que no es pot es­tar des­es­pe­ra­da no­més una mi­ca; o et des­es­pe­res o no. Però les pas­si­ons es con­te­nen. És una qües­tió de voluntat, una tèc­ni­ca que ens allu­nya del xim­pan­zé.

Con­ti­nu­em. Ara la ul­tra­dre­ta es dis­pa­ra a les en­ques­tes. Què li sem­bla? No s’ima­gi­na­va que pas­sa­ria, o s’ho es­pe­ra­va i pen­sa que li va bé elec­to­ral­ment? Com és pos­si­ble que no re­ba­tés les fal­se­dats i bes­ti­a­li­tats que di­lluns la ul­tra­dre­ta va pu­bli­ci­tar en pri­me ti­me? Com va po­der dei­xar-nos en aquell des­em­pa­ra­ment? Per cert, qui­na se­ria la raó de no es­pe­rar l’11 de no­vem­bre per dur a ter­me l’ex­hu­ma­ció, fo­ra de cam­pa­nya? S’es­cam­pa tam­bé la sos­pi­ta que va ser una os­ten­ta­ció d’es­quer­ra­nis­me, pre­vi a un pos­si­ble pac­te amb la dre­ta, ar­gu­men­tant raó d’Es­tat pel ca­os ge­ne­ral que vos­tès ma­tei­xos po­ten­ci­en. Tant de bo ens equi­vo­quem.

Se­nyor man­da­ta­ri, ja pot po­sar-se les sa­ba­tes. Li di­ré, per aca­bar, que si ai­xò es­ta­va or­ques­trat –re­pe­ti­ció elec­to­ral en ple in­cen­di–, se’ls es­tà es­ca­pant de les mans. I que els nens vi­o­lents que in­cen­di­en els seus pro­pis car­rers s’han cri­at als pits no no­més de la re­li­gió na­ci­o­na­lis­ta, si­nó so­bre­tot d’un ho­rit­zó ne­gre, sen­se pos­si­bi­li­tat d’in­de­pen­dèn­cia ni in­tel·lec­tu­al ni fí­si­ca. D’una ban­da, la in­de­pen­dèn­cia ima­gi­nà­ria s’ha crus­pit la po­lí­ti­ca que s’hau­ria d’ocu­par de la in­de­pen­dèn­cia re­al: aque­lla que no­més do­na te­nir fei­na, ca­sa, un fu­tur. De l’al­tra, les se­ves llui­tes va­ni­to­ses de po­der han mal­gas­tat, en cam­pa­nyes elec­to­rals, el temps de la po­lí­ti­ca de ve­ri­tat. Vos­tès són uns pi­rò­mans. No­sal­tres, di­lluns cri­dà­vem so­ta la plu­ja con­tra la sen­tèn­cia que ne­ga la vi­o­lèn­cia d’uns vi­o­la­dors, men­tre vos­tès re­pre­sen­ta­ven el seu di­à­leg de sords a TVE, de­ni­grant el bell art del te­a­tre. Amb tot, diu­men­ge ani­rem a vo­tar en una al­tra os­ten­ta­ció fe­me­ni­na de ci­vi­lit­za­ció.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.