Les fogueres de la vanitat
En aquest punt de l’espectacle, pot ser que algunes ciutadanes estiguem parlant soles. O en somnis. Potser algú somia que parla amb algun líder polític. A les matinades d’aquesta tardor abrupta, els coixins tremolen. Senyor mandatari en funcions, ara que prenem el te en somnis, ens agradaria fer-li unes preguntes. Desfaci’s la corbata i descordi’s les sabates. I digui’ns, de debò era inevitable que la sentència del procés coincidís amb un període preelectoral? O aquest era el pla? I llavors, quin seria l’objectiu de fer-nos viure aquesta difícil situació en plena foguera electoralista? Espantar-nos? Calma, nosaltres no som violentes ni en somnis. Només estem una mica desesperades. Deu pensar que no es pot estar desesperada només una mica; o et desesperes o no. Però les passions es contenen. És una qüestió de voluntat, una tècnica que ens allunya del ximpanzé.
Continuem. Ara la ultradreta es dispara a les enquestes. Què li sembla? No s’imaginava que passaria, o s’ho esperava i pensa que li va bé electoralment? Com és possible que no rebatés les falsedats i bestialitats que dilluns la ultradreta va publicitar en prime time? Com va poder deixar-nos en aquell desemparament? Per cert, quina seria la raó de no esperar l’11 de novembre per dur a terme l’exhumació, fora de campanya? S’escampa també la sospita que va ser una ostentació d’esquerranisme, previ a un possible pacte amb la dreta, argumentant raó d’Estat pel caos general que vostès mateixos potencien. Tant de bo ens equivoquem.
Senyor mandatari, ja pot posar-se les sabates. Li diré, per acabar, que si això estava orquestrat –repetició electoral en ple incendi–, se’ls està escapant de les mans. I que els nens violents que incendien els seus propis carrers s’han criat als pits no només de la religió nacionalista, sinó sobretot d’un horitzó negre, sense possibilitat d’independència ni intel·lectual ni física. D’una banda, la independència imaginària s’ha cruspit la política que s’hauria d’ocupar de la independència real: aquella que només dona tenir feina, casa, un futur. De l’altra, les seves lluites vanitoses de poder han malgastat, en campanyes electorals, el temps de la política de veritat. Vostès són uns piròmans. Nosaltres, dilluns cridàvem sota la pluja contra la sentència que nega la violència d’uns violadors, mentre vostès representaven el seu diàleg de sords a TVE, denigrant el bell art del teatre. Amb tot, diumenge anirem a votar en una altra ostentació femenina de civilització.