Con­tra­punt

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ - Pi­lar Ra­ho­la

He con­dem­nat i con­dem­na­ré sem­pre l’as­set­ja­ment als pe­ri­o­dis­tes, tant si són a la du­ra trin­xe­ra de la in­for­ma­ció, com si exer­cei­xen l’opi­nió des d’una tri­bu­na. Per des­comp­tat, es­tic a fa­vor del com­bat di­a­lèc­tic en­tre pen­sa­ments di­fe­rents, i l’exer­cei­xo amb to­ta la con­vic­ció. Però una co­sa és la con­fron­ta­ció d’ide­es i una al­tra de molt di­fe­rent la cri­mi­na­lit­za­ció d’una per­so­na per pen­sar di­fe­rent. En aquest sen­tit, m’ava­len ar­ti­cles i co­men­ta­ris en de­fen­sa de pro­fes­si­o­nals que, es­tant als meus an­tí­po­des, han es­tat as­se­nya­lats per de­fen­sar les se­ves ide­es.

Sen­se anar més lluny, la mos­tra del meu con­tun­dent tuit a fa­vor dels col·le­gues –en­tre ells, la com­pa­nya Mayka Navarro i l’es­ti­mat amic Xa­vi­er Sar­dà– que aquests di­es han vist el seu nom en un pas­quí re­pug­nant, as­se­nya­lats per les se­ves po­si­ci­ons con­trà­ri­es a la in­de­pen­dèn­cia, i l’au­to­ria del qual nin­gú no co­neix. I en aquests temps tan fos­cos, to­ta ima­gi­na­ció és pos­si­ble... Però fins i tot sent prou sos­pi­tós el pas­quí, no hi pot ha­ver cap dub­te en el re­buig fron­tal de qual­se­vol llis­ta ne­gra que in­ten­ti cri­mi­na­lit­zar l’opi­nió dels qui pen­sen di­fe­rent. Llui­tar con­tra les ide­es con­trà­ri­es for­ma part del joc de­mo­crà­tic, però hi ha una llui­ta prè­via al com­bat ide­o­lò­gic: la de ga­ran­tir que el nos­tre ad­ver­sa­ri pu­gui de­fen­sar-les. Ben­vin­guts tots, sen­se ex­cu­ses, fins i tot aquells amb unes opi­ni­ons que ens po­sen dels ner­vis.

Dit ai­xò, tam­bé és obli­gat as­se­nya­lar que no tots els que pa­tei­xen i pa­tim aquest ti­pus d’as­set­ja­ment ide­o­lò­gic es­tem en el ma­teix pla. I ho dic amb el co­nei­xe­ment de cau­sa de for­mar part de la llis­ta de pro­fes­si­o­nals que, per­ma­nent­ment, som in­sul­tats, in­ju­ri­ats, cri­mi­na­lit­zats i as­se­nya­lats per de­fen­sar la in­de­pen­dèn­cia de Ca­ta­lu­nya. Men­tre els atacs als col·le­gues que de­fen­sen po­si­ci­ons con­trà­ri­es a la in­de­pen­dèn­cia acos­tu­men a re­bre una ge­ne­ro­sa ex­po­si­ció me­di­à­ti­ca, una so­li­da­ri­tat mas­si­va i, fins i tot, el su­port de lí­ders po­lí­tics, els atacs als qui es­tan a fa­vor de la in­de­pen­dèn­cia s’han nor­ma­lit­zat de tal ma­ne­ra que sem­bla que for­min part de la lò­gi­ca quo­ti­di­a­na. El pro­cés sem­pre és el ma­teix: re­pe­ti­ció de men­ti­des, di­fa­ma­ció, des­pres­ti­gi, atac per­so­na­lit­zat, in­sults i anys de pro­fes­sió con­ver­tits en sim­ple ca­ri­ca­tu­ra. I quan ai­xò pas­sa, no ve­iem per en­lloc la so­li­da­ri­tat que es do­na a la in­ver­sa. Dis­pa­rar a l’in­de­pen­den­tis­ta surt sem­pre de franc, com si for­més part de l’at­mos­fe­ra. Amb un afe­git sig­ni­fi­ca­tiu: la ca­ce­ra no es per­pe­tra des de pas­quins anò­nims, si­nó des de mit­jans de co­mu­ni­ca­ció ho­mo­lo­gats. Pe­ri­o­dis­tes que as­se­nya­len pe­ri­o­dis­tes.

Dis­pa­rar a l’in­de­pen­den­tis­ta surt de franc, com si for­més part de l’at­mos­fe­ra

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.