Contrapunt
He condemnat i condemnaré sempre l’assetjament als periodistes, tant si són a la dura trinxera de la informació, com si exerceixen l’opinió des d’una tribuna. Per descomptat, estic a favor del combat dialèctic entre pensaments diferents, i l’exerceixo amb tota la convicció. Però una cosa és la confrontació d’idees i una altra de molt diferent la criminalització d’una persona per pensar diferent. En aquest sentit, m’avalen articles i comentaris en defensa de professionals que, estant als meus antípodes, han estat assenyalats per defensar les seves idees.
Sense anar més lluny, la mostra del meu contundent tuit a favor dels col·legues –entre ells, la companya Mayka Navarro i l’estimat amic Xavier Sardà– que aquests dies han vist el seu nom en un pasquí repugnant, assenyalats per les seves posicions contràries a la independència, i l’autoria del qual ningú no coneix. I en aquests temps tan foscos, tota imaginació és possible... Però fins i tot sent prou sospitós el pasquí, no hi pot haver cap dubte en el rebuig frontal de qualsevol llista negra que intenti criminalitzar l’opinió dels qui pensen diferent. Lluitar contra les idees contràries forma part del joc democràtic, però hi ha una lluita prèvia al combat ideològic: la de garantir que el nostre adversari pugui defensar-les. Benvinguts tots, sense excuses, fins i tot aquells amb unes opinions que ens posen dels nervis.
Dit això, també és obligat assenyalar que no tots els que pateixen i patim aquest tipus d’assetjament ideològic estem en el mateix pla. I ho dic amb el coneixement de causa de formar part de la llista de professionals que, permanentment, som insultats, injuriats, criminalitzats i assenyalats per defensar la independència de Catalunya. Mentre els atacs als col·legues que defensen posicions contràries a la independència acostumen a rebre una generosa exposició mediàtica, una solidaritat massiva i, fins i tot, el suport de líders polítics, els atacs als qui estan a favor de la independència s’han normalitzat de tal manera que sembla que formin part de la lògica quotidiana. El procés sempre és el mateix: repetició de mentides, difamació, desprestigi, atac personalitzat, insults i anys de professió convertits en simple caricatura. I quan això passa, no veiem per enlloc la solidaritat que es dona a la inversa. Disparar a l’independentista surt sempre de franc, com si formés part de l’atmosfera. Amb un afegit significatiu: la cacera no es perpetra des de pasquins anònims, sinó des de mitjans de comunicació homologats. Periodistes que assenyalen periodistes.
Disparar a l’independentista surt de franc, com si formés part de l’atmosfera