A la política via botifarra a Trump
La dona acomiadada de la seva feina per fer botifarra al cotxe del president dels EUA, salta a la política i és elegida per al govern local
Alguns politòlegs l’anomenen l’efecte
Trump: es diu del desig irremeiable que senten moltes dones als Estats Units per entrar en política des que Donald Trump va arribar a la Casa Blanca. Juli Briskman, de 52 anys, veïna de Virgínia, recorda perfectament quan li va passar a ella. Va ser el 31 d’octubre del 2017, el dia en què la van acomiadar de la seva feina per haver aparegut en una foto fent una botifarra a la caravana presidencial mentre anava amb bicicleta. Els clics d’un fotògraf que viatjava amb Trump van canviar la seva vida. Dos anys després, Briskman ha estat elegida per a un càrrec públic. Precisament al comtat de Loundoun, el lloc on els seus camins es van creuar un assolellat dia de tardor.
Trump sortia del club de golf a Sterling. Briskman havia sortit a fer un volt en bici pels suaus pendents de la vora sud del riu Potomac al comtat de Loundoun, el més ric dels Estats Units. La caravana de cotxes del president la va avançar en una carretera local.
“Honestament, em va començar a bullir la sang al veure’l”, va explicar després. Podia haver-los vist passar, sense més ni més. En lloc d’això, es va posar a pensar en els últims atacs de Trump als immigrants, a la seva campanya contra l‘Obamacare, en la seva indiferència a les penúries de Puerto Rico...
“Em vaig posar a pensar que, amb tot el que estava passant, allà estava ell una altra vegada, al golf...”. I, llavors solemnement, va alçar el braç i va aixecar el dit del mig al pas de la caravana. Quan va veure que els vehicles es paraven en un stop, va pedalar encara més fort, i es va posar a la seva alçada per repetir el gest.
Dos anys després, Briskman ha portat un fermall amb forma de bici a la solapa quan ha trucat a les portes dels seus veïns per demanar-los el seu vot per convertir-se en supervisora del govern local del seu districte. Alguns la reconeixien, d’altres no.
Només si li preguntaven pel significat del fermall o si els seus interlocutors es posaven a parlar de l’actual administració, els explicava que era la dona de la foto. “No he centrat la meva campanya en Trump sinó en els temes que afecten la meva comunitat”, com el finançament de l’educació, la igualtat d’oportunitats o el medi ambient, afirma.
L’endemà de l’“incident”, com anomena la seva fugaç trobada amb el president, va veure circular la foto a les xarxes socials. S’havia fet viral. Orgullosa, la va penjar en els seus perfils de Facebook i Twitter. El dilluns a l’arribar a la feina com a analista de màrqueting a Akima, una empresa subcontractada pel Pentàgon, va comentar que era ella la ciclista de la botifarra presidencial.
L’endemà li van trucar per acomiadar-la al·legant que havia violat les normes de la companyia sobre xarxes socials al compartir “continguts obscens”. També, segons va dir Briskman al jutge quan va recórrer l’acomiadament, perquè temien represàlies per part del govern.
Mare soltera, amb dos fills adolescents, Briskman va sentir por, ràbia. Aquest va ser el dia en què va decidir implicar-se més en la política. El primer que va fer a l’arribar a casa va ser apuntar-se com a voluntària per fer enquestes davant les eleccions estatals de Virgínia. El seu cas es va fer públic i va provocar una onada de solidaritat que la va deixar muda. El compte per a donacions obert per uns amics va recaptar 124.000 dòlars en pocs dies. “Hi havia gent que em deia ‘No tinc ni un xavo però vull que prenguis un cafè’. O ‘Estic arruïnat, he de treballar en dos llocs diferents però, maleïda sigui, pren una cervesa a compte meu’”. Va rebre infinitat de missatges de suport. També molts d’odi i crítiques. “Hi va haver gent que em deia que hauria de respectar el president, que encara que no m’agradi el que fa, no hauria de mostrar aquest menyspreu. Discrepo. Crec que la Constitució m’ofereix aquest privilegi”, va defensar l’any passat en una entrevista amb The Washington Post.
La seva batalla legal amb la seva antiga empresa va prosperar a mitges. La justícia no va reconèixer com a improcedent el seu acomiadament –ella va al·legar que havien violat la seva llibertat d’expressió i que a les xarxes no s’identificava com a treballadora d’Akima– però sí que va elevar la petita indemnització que la companyia va haver de donar-li.
El 2018, Briskman va treballar com a voluntària per a la campanya de Jennifer Wexton, una de les tres candidates demòcrates de Virgínia que van arrabassar als republicans uns quants escons del Congrés. Aquest any va ser el seu torn. Quan li van oferir presentarse al govern local no s’ho va pensar. “Potser em coneixeu com la dona que va treure el dit a la caravana presidencial. Encara que hagi estat la mostra més pública de les meves opinions i el meu activisme, fa vint anys que estic molt implicada en els assumptes de la comunitat del comtat de Loundoun”, va explicar al llançar la seva candidatura.
La seva campanya va trucar a 15.000 portes. “Presentar-se a un càrrec públic exigeix molta resistència”, va dir a AFP Briskman, una dona acostumada a córrer maratons i ultramaratons. Va guanyar. “No és una dolça victòria?”, es va delectar a l’anunciar el seu triomf, amb un 53% dels vots. Que el camp de golf del president sigui dins dels límits del comtat que ara ella representa li produeix, admet, “un petit goig”.
“Presentar-se a un càrrec públic exigeix molta resistència”, diu la ciclista, acostumada a córrer ultramaratons