Casado dedica el final de campanya a Vox, que li continua esgarrapant vots
El president dels populars carrega contra els que “exacerben la divisió”
El PP llança una campanya amb dos milions de SMS que demanen suport “per a una nova majoria”
Pablo Casado s’aparta de Vox. Al tancament de la campanya electoral, i davant l’evident empenta del partit de Santiago Abascal que pronostiquen les enquestes, el president del PP es va esforçar, als actes que va encadenar al llarg del dia, a donar la rèplica al discurs de Vox en la qüestió catalana i el model territorial.
Així doncs, va sortir en defensa del sistema autonòmic i, sense treure gravetat al que ha passat, es va oposar a la idea de la ultradreta d’“obrir en canal la Constitució per combatre la irresponsabilitat de Torra”. Casado va recordar que el PP dona suport a la Carta Magna “del primer article a l’últim”. “El problema no són les autonomies”, va precisar, sinó “els deslleials”, amb referència a Quim Torra i Carles Puigdemont.
En aquesta línia, va afirmar que no creu que la solució al desafiament independentista sigui “un projecte que intenta exacerbar la divisió”. A parer seu, l’únic que aconseguirà fer front als indepenperò dentistes serà “un projecte que sumi a tothom”. Ahir, en contra dels arguments que havia recuperat aquesta setmana, no va esmentar l’article 155 de la Constitució, ni tan sols el requeriment al president Torra que ha exigit reiteradament a Pedro Sánchez i que està escrit, negre sobre blanc, al seu programa electoral. Un canvi de discurs d’última hora que, en lloc d’ignorar-lo, s’enfronta a Abascal i que, en lloc d’assumir-ne el discurs, com va fer a l’abril, mira de desmuntar-lo. En comptes de donar-li ales, en l’últim minut Casado intenta evitar que
Vox continuï ascendint. Potser és tard. Casado va assegurar que està “a favor de l’Estat de les autonomies”, i va afegir: “No em posaran en qüestió Torra i Puigdemont. No ho posaran en qüestió perquè l’Estat de les autonomies ha acostat a la gent la sanitat i l’educació”.
El PP va començar la campanya electoral amb molt bones perspectives i uns sondejos que el situaven a prop dels 100 escons, però després de la sentència del procés i els aldarulls a Catalunya Vox ha recuperat vots a costa seva i no para de créixer en detriment de Ciutadans, també del PP. D’aquí ve el discurs d’ahir de Casado, que va retreure a la ultradreta que “vol que Espanya surti de la Unió Europea”, la qual cosa, segons la seva opinió, és “una irresponsabilitat total”, perquè portaria “més atur, més deute i l’agricultura i la ramaderia no tindrien futur”.
Amb aquestes crítiques a Vox, Casado va dedicar els seus mítings de tancament de campanya, al matí a Palència i a la nit a Madrid, a la plaça de toros de Las Ventas, a demanar el vot per al PP “als votants de Vox i Cs”, “un vot patriòtic i responsable”, perquè “només si unim el vot podrem fer fora Sánchez”. “Si fem el que vam fer a l’abril, passarà el que va passar a l’abril”.
Casado es va adreçar als exvotants del PP que després se’n van anar a Vox o Cs. Ho va fer davant “la gravetat de la situació a Espanya”. I per aquesta raó també es va dirigir als votants socialistes de bona fe, a qui “també els dol Espanya”. A ells els va demanar “el seu vot en préstec” per “posar ordre a Espanya”.
A fi d’intentar sumar com més espanyols millor entorn del PP, ahir Casado va desplegar una campanya de màrqueting d’enviament de dos milions de missatges a mòbils en què demana el vot per a demà, un fet que va suscitar una polèmica considerable. Segons fonts del PP, els números s’han obtingut d’una base de dades facilitada per l’empresa de màrqueting directe entre persones que van mostrar la seva disposició favorable a ser contactats mitjançant missatges per rebre comunicacions alguna vegada. “Hola, soc en Pablo Casado. Et demano el vot per sumar una nova majoria de canvi a Espanya davant la crisi econòmica i el desafiament separatista”, deia l’SMS.
El Tribunal Constitucional va decidir al juliol anul·lar una modificació legal introduïda al Senat, impulsada pel PSOE, que permetia als partits recollir dades sobre el perfil polític dels ciutadans.