Nova campanya de mentides i desinformació
Si a la campanya del mes d’abril la majoria de partits polítics es van embarrancar en les dades econòmiques, en la cursa per les eleccions de demà la desinformació s’ha centrat més en qüestions polítiques, més interpretables però que s’han de cenyir a uns
Veritats a mitges, mentides o errors. En aquesta cursa electoral més curta i crispada, els candidats han intentat evitar comprometre’s amb una allau de xifres. I, tot i així, l’economia ha jugat alguna mala passada i els líders dels principals partits han tornat a caure a les xarxes d’estadístiques com l’atur.
L’EPA de Sánchez
El president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, va ensopegar amb el seu optimisme sobre l’ocupació. Segons dades de l’EPA, el tercer trimestre del 2018 hi havia 19.528.000 ocupats i el tercer d’aquest any 346.000 més, lluny dels 530.000 que va proclamar el cap de files socialistes durant el debat a cinc televisat.
Els llocs de treball de Casado
El líder de l’oposició, Pablo Casado, en lloc de retreure-li aquella xifra, va preferir recórrer al balanç històric i aquí va tornar a cometre el mateix error que a l’abril, quan va afirmar que, durant l’etapa de Mariano Rajoy, es van crear tres milions de llocs de treball, quan, en realitat, en van ser 1.579.000.
El referèndum com a delicte
No és una falòrnia però sí que cal contextualitzar –i donar la raó a Pablo Casado– la proposta que va llançar Pedro Sánchez de tornar a tipificar com a delicte la convocatòria d’un referèndum il·legal. Casado va etzibar a Sánchez que el PSOE havia suprimit aquest delicte el 2005. En efecte, els socialistes van aprovar una llei de reforma del Codi Penal amb el suport de tots els grups excepte el PP. Aquesta mateixa posició va mantenir el PSOE el febrer d’aquest any, quan el Congrés va rebutjar una proposició de llei orgànica en aquest sentit, amb 176 vots en contra. Només Cs va secundar el PP.
L’acord de Pedralbes
Casado va caure en la desinformació quan va afirmar que en la declaració de Pedralbes “es deia que feia falta un relator internacional, que la monarquia era franquista i que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional eren forces opressores”. Fals, com es comprova al document final. No s’ha de confondre la declaració de Pedralbes amb els 21 punts que Torra va lliurar a Sánchez i que no es van acceptar mai.
Els nos de Podem
En el joc polític, els líders intenten arrodonir segons el seu interès. Sánchez va dir que Pablo Iglesias, candidat d’Unides Podem, ha votat fins a quatre vegades en contra d’un govern progressista, quan en realitat han estat dos nos i dues abstencions –i un sí en la moció de censura–. Mentrestant, Albert Rivera, líder de Ciutadans, va assegurar que a tot Europa hi ha barems percentuals per obtenir escons. Però Finlàndia, Irlanda, Portugal o Luxemburg no tenen límits en les seves lleis electorals.
Les pensions d’Iglesias
Iglesias també va vincular fal·laçment la regularització de les pensions en funció de l’IPC a l’article 50 de la Constitució. Erroni. Només es diu que es “garantirà, mitjançant pensions adequades i periòdicament actualitzades, la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat”.
Les competències de Catalunya
Rivera es va apuntar al carrusel de treure transferències a les comunitats autònomes, sobretot les de centres penitenciaris, o d’aplicar el 155 de manera prolongada quan el Tribunal Constitucional, el juliol d’aquest any, va deixar clar quan i com es podia aplicar aquest article. El mateix passa amb les “ambaixades exteriors” de la Generalitat, previstes en la llei. Es pot impedir que el Govern utilitzi aquestes oficines per desplegar una diplomàcia que suplanti la d’Espanya, però no per als usos autoritzats de promoció exterior.
Falòrnies a la xarxa
Com en cada campanya electoral, van funcionar les cadenes de missatges falsos de WhatsApp. Els primers dies, per exemple, es va parlar d’un pacte d’Errejón amb Sánchez per rebaixar les pensions fins a un 30%. Dies després va córrer la mateixa versió amb les dretes: PP, Cs i Vox havien pactat en secret abaixar-les un 20% el 2020 i un 10% més el 2021. Sense proves. Falses totes dues.
Vox, un no parar
Vox donaria per fer un manual de fake news en campanya. Però en destaquen dues. Segons dades del Ministeri de l’Interior, la taxa anual de criminalitat va passar del 45,9 el 2000 al 45,1 el 2010, el període que van arribar més migrants. I la tendència va continuar. Segons dades de l’INE, la taxa d’homicidis i criminalitat va passar del 48,9 el 2011 al 45,6 el 2018. És molt enganyós l’argument repetit per Vox que “la immigració il·legal” ha omplert els carrers de delinqüència.
Com també és informació nociva que un 70% dels implicats en violacions grupals són estrangers, conclusió d’un estudi parcial publicat per un diari sense xifres oficials. Fals. Les úniques estadístiques oficials de delictes per nacionalitat són les que corresponen a condemnats. Segons l’INE, el 2018 hi va haver 2.431 condemnats per delictes sexuals, dels quals 1.790 eren espanyols.