El Born mostra l’esplendor de la Barcelona de l’edat moderna
El complex de referència internacional es consolida com una mena de Pompeia urbana
Les parets del Born parlen, però els carrers o el rec Comtal, convertit en una claveguera plena de records, també. També parlen els arxius: els arqueòlegs reconstrueixen la vida de les cases amb el que troben excavant, però també poden accedir a informació documental. “Aquí ho podem estudiar tot”, apunta la responsable del Pla Bàrcino, Carme Miró, amb un cert entusiasme. El Born està servint per reconstruir amb detall la ciutat de l’època moderna i per certificar l’esplendor de la Barcelona d’aleshores. També s’ha convertit, precisament per això, en una referència internacional on historiadors de tot Europa busquen respostes. L’abundància i la varietat de tot el que s’hi ha trobat permeten donar-ne.
“Barcelona al segle XVII i principis del XVIII era un gran centre comercial i administratiu i no com sempre s’ha dit una ciutat fosca”, subratlla la responsable del Pla Bàrcino. En tenen proves. En troben cada dia. “Som en un dels conjunts arqueològics urbans més grans del món”, afegeix Miró. Alguns experts ja parlen d’una nova Pompeia.
Aquesta setmana, per primera vegada, hi ha començat a treballar un equip de sis arqueòlegs professionals. S’ha començat a intervenir al marge de les campanyes d’estiu que es fan amb estudiants de la Universitat de Barcelona (UB) des del 2015 (a l’última se n’hi van sumar de la Universitat Autònoma de Barcelona). Encara queda molt per descobrir.
Després de la guerra de Successió
es va arrasar una tercera part de Barcelona. El Born només és un 10% d’aquella urbs dinàmica on el temps es va aturar: aquest tros de la ciutat va quedar sota terra, però no va desaparèixer. I això també ha ajudat a conservar l’empremta dels que hi van viure abans del 1714. “Aquí també tenim part de la Bàrcino romana”, diu Miró. Però només s’ha excavat en un 20%.
“Què és això d’allà?”, pregunta l’arqueòleg Toni Fernández, que ja va participar en la gran intervenció del 2001-2002, a la seva companya Vanessa. Ell comanda l’equip de sis professionals que treballaran en aquesta nova campanya de tardor i hivern. “De què es tracta?”, pregunta ara la Carme a en Toni. “És una falange”, diu ell col·locant-se un osset a sobre d’un dit. “Estem trobant moltes petites
La casa Santmartí, entre el Rec i el pla d’en Llull, centra els treballs actuals
Historiadors d’arreu d’Europa busquen i troben respostes en una excavació única
restes humanes, alguna costella... També restes romanes que podrien precedir de la necròpoli d’allà”, diu en Toni mirant cap a l’altre extrem del complex, més enllà d’on hi ha dos arqueòlegs més, la Laia i en Raúl, que preparen un cabàs de terra per treure a l’exterior. És una de les complexitats d’excavar al Born: extreure la terra fora del recinte.
El grup treballa en la casa Santmartí. En aquesta finca hi tenen ubicat, vivint, al voltant del 1680, un comerciant de mules –en llogava–. L’edificació queda en un dels extrems del Born. Ja s’ha arribat a nivells del segle XVI. “Totes les cases existeixen més o menys des de fa 400 anys, són en origen gòtiques que es modifiquen, però en un moment determinat aquesta casa s’amplia i es refà. Potser afectada per la guerra dels Segadors?”, pregunta ara el mateix Fernández. És una de les respostes que esperen aclarir.
La casa Santmartí és just davant del pla d’en Llull, és a dir, és a la zona més externa de la ciutat (també va viure des de primera línia la guerra de Successió). Hi ha més coses. En el que després va ser casa també s’hi ha descobert un camí que podria ser del segle XII i que
condueix fins al rec Comtal. Part d’aquesta conducció d’aigua que proveïa Barcelona travessa el complex, malgrat que en aquest punt era un veritable abocador. De fet, les canonades de la casa Santmartí hi desembocaven.
Fernández mostra els trossos de dues pipes diferents trobades a la casa, una d’holandesa i una altra de catalana. “Es fumava molt”, apunta Miró, que també destaca la presència de rica ceràmica italiana en tot el complex, cosa que no passa en altres ciutats. A Barcelona hi abundava. “Es troba fins i tot a les cases dels pescadors”, afegeix el responsable de les excavacions del Born.
“És un complex únic de l’edat moderna i del món medieval”, manifesta la responsable del Pla Bàrcino, que destaca una característica pròpia: el mestissatge. “A Barcelona trobes cases superriques al costat de cases molt pobres, ja des de l’època romana”, manifesta. I Miró insisteix: “Barcelona va ser un gran centre administratiu i comercial, en aquell moment i a l’edat mitjana, com ara”.
Una altra de les proves de l’esplendor de la ciutat és al tram del Rec que hi ha al complex i que s’ha preservat, a mig excavar, per a les visites. Hi ha obertes diverses capes, l’última és la que correspon als primers anys del segle XVIII. Hi abunden objectes de tot tipus, sobretot ceràmiques. “També hi va aparèixer un garbuix de ferro que després vam veure que era una pistola. Allò és una bala de canó”, indica el cap del grup d’arqueòlegs. Aquest tros de Barcelona va ser enderrocat entre el 1717 i el 1718. “Van haver de marxar de casa, i molts van optar per llençar el que no es podien endur, pensant-se que així ningú no s’ho quedaria”, explica Fernández.
“Quan pensem en el Born no hi pensem només com en un lloc merament expositiu, sinó també com en un jaciment, un espai d’investigació per a la difusió i la pedagogia de la història urbana”, manifesta el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa. “En un jaciment, com a espai d’investigació, és imprescindible que hi treballin els professionals, els arqueòlegs, i que l’aprofitin tant com puguin”, afegeix Rabassa.
L’equip comandat per Toni Fernández hi excavarà fins al gener. Quan s’acabin els treballs s’haurà de reposar el paviment que s’ha extret i deixar-lo en el mateix punt en què estava. I després? Ara per ara no hi ha notícia que hi hagi d’haver un equip de manera fixa o un laboratori propi, com sí que passa en altres complexos arqueològics, molts de menys valor que el que ja es considera la nova Pompeia... de Barcelona.
El complex dona fe del mestissatge de classes socials, tan present en la història de la ciutat
Els barcelonins, quan van deixar les cases, van omplir el Rec d’objectes que no es podien endur