Esportistes, passejants, lectors
Una enquesta municipal revela la gran importància que els barcelonins donen a la cultura
Els bars ocupen la vuitena posició entre els espais més importants per a la vida cultural de les persones
Els entrevistats consideren les arts i la cultura una qüestió de la màxima importància social
S’admet bar com a centre cultural? Les cafeteries, bodegues i altres locals on es consumeixen begudes i es pica alguna cosa són, sens dubte, espais de socialització. Tot i això, en una ciutat com Barcelona, amb gairebé 8.000 bars i restaurants oberts, els seus habitants consideren que els centres cívics, les biblioteques, i fins i tot les places, parcs i platges, són més importants per a la vida cultural de les persones que les barres i terrasses. Amb totes les precaucions obligades a l’hora d’analitzar el que els individus asseguren que són i que pensen i el que en realitat són i fan, una enquesta recent sobre Participació i Necessitats Culturals elaborada per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona per l’empresa Opinòmetre situa els bars en una discreta vuitena posició en la llista d’espais culturals imprescindibles per als barcelonins.
El treball de camp del sondeig a què ha tingut accés La Vanguardia es va dur a terme a començaments d’aquest any. Es van entrevistar 1.655 persones de més de 16 anys, que van respondre a un qüestionari molt variat. A partir dels resultats obtinguts es pot afirmar que fer esport, passejar i llegir són, per aquest ordre, les tres activitats preferides pels barcelonins per ocupar les seves estones lliures.
L’enquesta plantejava als entrevistats l’elecció de fins a tres preferències per al seu temps lliure. Entre els més joves (la població d’entre 16 i 24 anys), més de la meitat (53,7%) van incloure la pràctica esportiva en aquest trio d’activitats predilectes. D’altra banda, el percentatge més alt d’entrevistats que van expressar la seva preferència pels passejos per la ciutat es va donar entre les persones de més de 65 anys (45,3%).
Els barcelonins més lectors són els que tenen entre 55 i 64 anys. Un 38,2% dels entrevistats d’aquesta edat van situar la lectura de llibres i diaris com una de les seves tres activitats preferides per al temps de lleure.
Contrasta amb l’escàs 17,1% de joves que inclouen la lectura entre els seus principals hàbits. A aquesta edat hi ha més propensió a fer esport, asseure’s davant de l’ordinador, la tauleta, el telèfon o la videoconsola, quedar amb els amics o passejar per la ciutat que a obrir un llibre.
Sempre amb totes les cauteles que aconsella la generalització d’aquestes dades, els resultats de l’enquesta permeten concloure que anar al cinema, al teatre o a les sales de concerts són activitats més comunes entre les persones amb una renda econòmica per sobre de la mitjana. El consum cultural val diners i això es reflecteix en aquesta mena d’opinió.
A les eleccions generals d’aquest diumenge la cultura, com ja és tradició, ha estat relegada a un fosc racó en els programes dels partits, que si incloure-hi alguna referència fos per pur compromís. La cultura no apareix en els programes i molt menys en els actes de campanya i en els debats entre candidats. Una desgràcia per se i, a més, un greu error si es tenen en compte les opinions –també les conviccions?– dels participants en aquesta enquesta municipal. A la pregunta de si les arts i la cultura són necessàries per a la societat, i en una escala en la qual el 0 suposa estar en total desacord amb aquesta afirmació i el 10 mostrar-s’hi totalment d’acord, les respostes dels barcelonins donen una puntuació mitjana de 9,10. En definitiva, un excel·lent per a la cultura pel valor que té per a una societat i també per la seva contribució positiva a la convivència ciutadana (en aquest aspecte la nota mitjana és de 8,91 sobre 10).
Es pot afirmar una cosa semblant en relació amb l’activitat esportiva. L’enquesta de Participació i Necessitats Culturals dels barcelonins atorga a aquesta pràctica una valoració de 8,67 sobre 10 com a factor que afavoreix la convivència entre els ciutadans.
En l’estudi fet per encàrrec de l’Ajuntament entre el 8 de gener i el 23 de febrer, els barcelonins posen la cultura en un pedestal. Però els mateixos entrevistats admeten que el consum cultural dista molt de ser massiu. Per exemple, quatre de cada deu reconeixen que no van mai o gairebé mai al cinema, un 60% no trepitgen un teatre i únicament un 48,4% asseguren freqüentar els museus de tant en tant (un 15,9% sí que afirma ser assidu de les sales d’exposicions).
D’altra banda, un de cada tres barcelonins diuen que llegeixen llibres sovint. És la mateixa proporció que els que afirmen que els llibres, la literatura i la poesia tenen una importància màxima a les seves vides.