Adeu, Palanca
JORDI RIBA SEGALÀS (1936-2019) Ramader
Ha mort Jordi Riba Segalàs, el Palanca. Amb aquesta defunció es tanca un capítol d’un dels conflictes més negres que s’han viscut mai en una muntanya de Catalunya. El Palanca, un ramader amb caràcter i sempre fidel a les seves idees, va tenir un gran protagonisme en la història de crims, enveges, desconfiances i venjances viscuda a la muntanya de Tor les últimes tres dècades.
El 1980 dos treballadors de Jordi Riba van ser assassinats en aquest paratge, on també va morir de manera tràgica Josep Montané –l’últim veí de Tor, amb el Palanca–, escanyat en aquesta muntanya quinze anys després dels dos primers crims.
La història escrita en aquest paratge salvatge i verge ubicat al terme d’Alins (Pallars Sobirà) i limítrof amb Andorra està fidelment recollida al llibre Tor, la muntanya maleïda, del periodista i escriptor Carles Porta. Ha estat l’autor d’aquesta obra qui ha anunciat aquest matí a través del seu compte de Twitter la mort del Palanca.
Ja feia anys que Jordi Riba vivia allunyat de la muntanya de Tor per motius de salut. Els seus últims dies de vida els ha passat en una residència del Pallars Jussà.
El Palanca tenia un caràcter fort, però també un gran cor, asseguren les persones que el van conèixer més bé. O li feies costat, i donaves suport a la fèrria defensa de la que considerava que era “la seva muntanya”, o eres el seu enemic.
No es va avenir mai amb les forces uniformades. Era igual que fossin guàrdies civils o mossos. Va protagonitzar amb agents dels dos cossos policials conflictes sonats quan, la majoria de les vegades sense demanar cap permís, movia el seu ramat d’eugues i cavalls per les carreteres dels dos Pallars. Tampoc no s’entenia amb els jutges (els considerava els culpables de totes les desgràcies que havien passat a Tor) ni amb els periodistes que no escrivien el que ell volia llegir.
Ens hem de remuntar a la dècada dels vuitanta per trobar les primeres mencions del Palanca a la premsa. Va ser quan dos homes que treballaven per a ell a la muntanya de Tor van aparèixer assassinats. Va ser un doble crim que avui dia encara no s’ha resolt.
Però el gran salt a la fama mediàtica de Riba no va arribar fins al cap de quinze anys, quan es va cometre un tercer crim en aquella muntanya. Josep Montané, enemic etern i públic del Palanca i l’últim habitant fix a Tor, va aparèixer mort a casa seva. Va ser colpejat i escanyat amb un cable elèctric. Les desavinences i topades entre Montané i Riba en aquest paratge verge del Pallars Sobirà eren conegudes en tota aquella muntanya i bona part del Pirineu.
Jordi Riba va arribar a manifestar hores després de l’aparició del cadàver de Montané (conegut com Sansa) que l’havia mort ell: “Que em vinguin a buscar”. Va ser una fanfarroneria més d’aquest ramader, conscient que totes les mirades després del tràgic fet estaven centrades en ell. El Palanca no volia que la muntanya de Tor tingués cap més ús que el ramader, mentre que Montané considerava
Riba Segalàs va ser el personatge clau en un dels fets més negres de la muntanya catalana de Tor
que aquell paratge valdria una fortuna si aconseguien connectar aquells pendents amb l’esquí andorrà. I ja havia contactat amb alguns empresaris del principat per materialitzar aquella idea.
Montané jugava amb avantatge a l’hora de decidir el futur de Tor després que un jutjat el declarés l’únic propietari d’aquella muntanya perquè era l’últim veí que continuava vivint en aquell nucli amb “casa oberta i xemeneia fumejant”. Els somnis de Sansa, assassinat el 1995, sis mesos després que es dictés aquella sentència, es van esvair amb la seva mort. Anys més tard el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar una segona sentència en què reconeixia com a propietaris d’aquella muntanya els hereus de la societat de copropietaris fundada el 1896.
La Guàrdia Civil va detenir setmanes després del crim una parella resident a la Seu d’Urgell, Josep Mont i Marli Pinto, com a autors de l’assassinat de Montané. Van passar més d’un any a la presó fins que l’Audiència de Lleida els va alliberar per falta de proves. La mort d’en Sansa encara no s’ha resolt.
Després de la mort de Montané, Jordi Riba va continuar cuidant els seus cavalls i eugues a la muntanya de Tor. Sense el seu gran enemic a prop, la vida del Palanca es va relaxar, i també van desaparèixer els temors, que per a ell eren un desfici, de veure convertida aquella muntanya en una pista d’esquí.
La factura del conflicte, a part d’aquells tres crims, també va afectar les relacions de Riba amb la seva família. Mesos enrere, després d’un empitjorament de la salut del Palanca, els familiars directes d’aquest ramader van fer saber, segons una publicació recollida pel diari Segre, que no volien que Jordi Riba fos enterrat al nínxol familiar.