Siri i Alexa parlaran més bé el castellà gràcies a la RAE

Sis tecnològiques signen el projecte LEIA d’intel·ligència artificial

Passat i futur de l’espanyol. Cervantes i les màquines que parlen castellà. Encara que el comú dels mortals –“el vulgo”, com va dir Francisco Rico– només pari atenció a aspectes menors, com són les noves paraules del Diccionario de la lengua española, ahir l’acadèmic va tenir temps d’estendre’s en la presentació de les obres completes de Cervantes, que es publiquen a la col·lecció Biblioteca clásica de la RAE (BCRAE), amb el patrocini de l’Obra Social La Caixa. Al Cartuja Center de Sevilla, l’Assemblea d’Acadèmies de la Llengua Espanyola (Asale) clausurava el seu XVI congrés amb la presència dels Reis.

Rico, “el millor cervantista viu”, segons Santiago Muñoz Machado, director de la RAE i de les 23 acadèmies de l’espanyol, va posar exemples d’aquesta edició a partir de com es componien antigament els llibres, amb limitacions tècniques que obligaven a afegir i tallar text perquè les pàgines quadressin. “De vegades hi havien d’afegir morcillas per guanyar línies”, va afirmar, i va posar com a exemple un “dijo don Quijote de la Mancha” on s’ha eliminat aquest “de la Mancha”, ja que Cervantes no es va referir en cap moment a l’enginyós gentilhome afegint-li l’apel·latiu.

“No és un Quixot nou, però modestament és més proper a Cervantes”, va assenyalar Rico, i va anunciar que per a l’ocasió s’havia recuperat la comèdia La conquista de

Jerusalén. Novetat, doncs, a l’obra cervantina, que simbolitza “la cultura clàssica”, va dir Muñoz Machado, alhora que anunciava “l’avenir, la intel·ligència artificial”. Passat i futur, com també va assenyalar Felip VI al congrés de Sevilla, en què es va recordar la figura de la científica Margarita Salas, traspassada aquesta setmana.

Al director de la RAE li va correspondre presentar el projecte LEIA, de llengua espanyola i intel·ligència artificial, que va néixer ahir amb la signatura d’un conveni entre les 23 acadèmies i sis tecnològiques: Telefónica, Google, Twitter, Amazon, Microsoft i Facebook. “Ens hem trobat gairebé de sobte amb el repte de la intel·ligència artificial”, va declarar Muñoz Machado, després de descriure els soterranis de la seu de la RAE a Madrid, plens de calaixets amb fitxes manuscrites, en contraposició amb els dos milions de persones que cada dia consulten el diccionari en línia.

“El camp de la intel·ligència artificial l’ocupa l’anglès, però hem de guanyar espai per a l’espanyol”, va afirmar, i va marcar el camí amb tres exemples que avui no acaben de funcionar: els correctors ortogràfics que marquen com a incorrectes paraules que són al diccionari i, per tant, provoquen que els usuaris les desestimin; les màquines que tradueixen empobrint el llenguatge, i els 700 milions de màquines que parlen espanyol segons els criteris dels seus fabricants.

Muñoz Machado es va mostrar preocupat per la unitat de la llengua, “que tant ha costat amb els 580 milions de parlants, i que s’ha aconseguit conquerint la seva voluntat”. En la intel·ligència artificial “no hi ha autoritats globals, però sí que n’hi ha en la llengua espanyola”. Va confessar que desconeix la magnitud del repte, però va oferir a les tecnològiques la col·laboració completa de l’acadèmia, amb tot el material elaborat i disponible en format digital, perquè “les màquines aprenguin la llengua que fixen la RAE i les altres acadèmies de l’espanyol”.

Telefónica –la primera a unir-se al projecte LEIA–, Google, Twitter, Amazon, Microsoft i Facebook van posar com a exemple aspectes dels seus programes que ja treballen amb la llengua espanyola (Siri, Alexa, correctors, textos predictius, traductors, consultes al diccionari...) i es van mostrar disposats a col·laborar en aquest projecte, “que compromet totes les parts”.

Rico ha revisat les obres completes de Cervantes, que edita la biblioteca acadèmica

El projecte LEIA neix amb l’objectiu d’unificar la llengua de les màquines