Música per a ments obertes
Zakir Hussain, Dave Holland i Chris Potter porten mestissatge musical al Festival de Jazz
El nom del projecte Crosscurrents, que aquesta nit acull el Festival de Jazz de Barcelona (sala Barts, 21 h), amaga una iniciativa de mestissatge musical fascinant llançada fa uns quants anys pel percussionista Zakir Hussain i completada pel saxofonista Chris Potter i el contrabaixista Dave Holland.
És un projecte que, de fet, va començar sent més gran, ja que, com ahir recordava Holland, fa uns tres anys Hussain va reunir un grup de set jazzistes, entre anglosaxons i indis, i així convivien sobre un mateix escenari músics d’aquestes dues grans tradicions improvisadores musicals, és a dir, l’índia i el jazz.
Holland –contrabaixista britànic de currículum espectacular, amb el Bitches brew, de Miles Davis, com una de les seves primeres col·laboracions històriques– recorda que la primera vegada que va tractar musicalment
Zakir va ser fa uns cinc anys, quan tots dos van tocar amb Herbie Hancock al Hollywood Bowl de Los Angeles: “Tot i així, crec que ja ens havíem saludat abans, quan Hussain va participar en el projecte Shakti, de John McLaughlin, de qui soc molt amic”. Amb aquell format gran de Crosscurrents “vam fer diversos concerts i vam experimentar diverses combinacions, i en una, la que vam formar en trio Zakir, Chris i jo, vam veure que funcionava i ens enteníem molt bé. Vam decidir fer una gira l’any passat, i mentre la fèiem vam decidir fer un àlbum amb la música que estàvem oferint”. Dit i fet, van crear l’àlbum Good hope, que s’ha publicat fa unes quantes setmanes i que ara ofereixen en gira europea per compartir-lo amb l’aficionat.
Ell, habituat a col·laborar amb col·legues de variada estilística des de fa mig segle, explica què va veure en aquesta proposta que el va atreure: “Trio els meus projectes per l’interès que em desperten els músics i pel que podem fer plegats. Zakir és un improvisador increïble, però també un gran comunicador musical, o sigui que quan ens vam posar a treballar allò va ser com una conversa entre tots tres. Des de sempre el que m’agrada més de la música és el diàleg que s’estableix entre els músics mentre toquem i com construïm la música cada nit de maneres diferents”.
Al disc citat, i també en aquesta gira, la matèria primera que ofereixen procedeix de tots tres, malgrat que es mostra reticent a definir el que aquesta nit, per exemple, l’aficionat podrà escoltar. “No respondré mai al que em pregunta perquè seria ficar una idea al cap a l’aficionat que vingués a escoltar la música. Els aficionats han de venir al concert amb el cor, la ment i les orelles obertes, i que siguin ells els que gaudeixin per si mateixos. La idea central és que la música té a veure amb l’ésser humà, amb la cooperació, amb la comunicació, amb la idea de posar la gent en comunitat, de compartir, de crear una cosa de manera col·lectiva sense la presència d’egos, d’acostar a la gent música que mostri humanitat”. I insisteix: “Vivim en un món on la gent només es preocupa d’ella mateixa, i crec que per això és tan important”.
Després de la gira actual, Holland –que fa anys que viu al nord de la ciutat de Nova York, malgrat que visita periòdicament la seva Gran Bretanya natal–, se submergirà en algun dels altres tres projectes que té entre mans: el trio amb Kevin Eubanks i Obed Calvaire; la joint venture amb el pianista Kevin Barron i la novíssima coalició amb el guitarrista John Scofield, amb qui s’estrenarà a finals de mes a Blue Note.
Holland: “Aquest projecte de música índia i jazz parla de crear col·lectivament sense la presència d’egos”