L’avantguarda
Tinc un amic que sempre fa befa de la revolta catalana. Diu que no li veu recorregut pel simple fet que formem part indiscutible del primer món. Comparteixo amb ell que, segons com, pot semblar grotesc comparar-nos amb el poble kurd. Però no li concedeixo que, des del moment que per la porta de casa hi entra una nevera o que tenim garantit l’accés a internet, qualsevol reivindicació política hagi de sortir per la finestra.
Recordo que el pare admetia indirectament allò tan suat que als llevantins ens perd l’estètica quan, a les seves memòries (Catalunya és més que un club?), comparava el malestar del públic del Liceu per una nota mal cantada amb la fredor ambiental que presenta el Camp Nou d’entrada. Sir Bobby Robson, a qui vaig tenir l’ocasió d’entrevistar molts anys després que dirigís el primer equip del Barça, encara s’exaltava recordant que després de guanyar 6-1 al Valladolid, la premsa li havia dedicat aquest titular: “Set y partido, pero sin fútbol”. “Si nosaltres no havíem jugat a futbol –es lamentava–, a què havia estat jugant el Valladolid?”.
“Ens preocuparem una mica. Però tampoc tant”, va dir l’altre dia Valverde després d’empatar a casa contra l’Slavia de Praga, tres dies després de perdre contra el Llevant. Em va semblar alhora tan honest i sensat, però també tan arriscat, com el cèlebre “Al loro, que no estamos tan mal”, de Laporta. Quan has vist que el teu equip representa l’avantguarda del futbol mundial, és molt difícil conformar-te anant primer a la Lliga i jugant
Quan has vist el teu equip representar el millor del futbol mundial, costa conformar-se sent líders i jugant passablement un de cada tres partits
passablement bé un de cada tres partits.
Quan estudiava Polítiques, entre el professorat quasi era un lloc comú referir Maquiavel en aquell passatge on diu que és molt més difícil de sotmetre a la voluntat del príncep un poble que ja ha tastat la llibertat que no pas aquell que ha viscut sempre subjugat a una dinastia. De seguida vaig estendre l’estricte significat original de la idea en molts altres aspectes de la vida. “Qui tasta un bon vi no torna al de bric”, per exemple. O “qui, fent d’autònom, es descobreix lliure d’obligacions un dimarts al matí, viurà com una baixada a l’infern tornar a l’oficina, al menú i a les reunions, tot i perdre quinze pagues...”. Què podem dir dels amics divorciats, que tornen capcots a cals pares, després d’haver regnat a les seves llars?
Quan has vist el teu equip defensar una idea forta, arriscada però ferma, innovadora però compartida, relativitzes la classificació i l’última perla d’aquella individualitat prodigiosa i, gairebé sense que te n’adonis, deixes de mirar partits, i d’atorgar al futbol aquell poder que tenia, d’encarnar tot el bo i millor que pot oferir-te un grup de gent amb talent, compromesa a fons amb la teva felicitat.