Òscar Garcia, l’emigrant de la Masia
El vallesà debuta avui a Primera amb el Celta al Camp Nou després d’haver entrenat en 5 països
De la Masia al món. Del mètode Johan Cruyff a la diàspora per llocs tan diversos com Israel, Anglaterra, Àustria, França i Grècia. De mamar el futbol de toc com la pedra filosofal a portar aquestes idees per diferents indrets, amb sort dispar i, sobretot, etapes exprés, totes bastant curtes en el temps. Òscar Garcia (Sabadell, 46 anys), exjugador del Barça i exentrenador del Juvenil blaugrana, s’estrena aquesta nit en una banqueta de Primera, la del Celta, i ho fa al Camp Nou. Una carta de presentació de màxim nivell per a un tècnic que en algun moment també ha tingut una certa claca que l’ha vist com una opció de futur per ocupar el lloc que ara és d’Ernesto Valverde. “He estat molt de temps fora i no havia imaginat mai debutar a Espanya al Camp Nou. És un lloc molt especial per a mi”, confessa.
Com ja és habitual a la seva carrera com a entrenador, amb el Celta ha firmat un contracte breu, només fins a final de temporada. “És el millor per a les dues parts. A mi no m’agrada cobrar sense treballar”, defensa Òscar, que va abandonar el futbol base blaugrana el 2012.
Malgrat la distància, ha seguit de prop el que es cou al Camp Nou, entre altres raons, perquè ha fet de comentarista. Sota aquest abric va ser present al desastre d’Anfield i l’endemà, tornant amb avió a Barcelona, es feia creus de com li havia pogut passar aquella caiguda al conjunt barcelonista. Mig any després, el Barça travessa una altra conjuntura de neguit. “Sabem on anem, en quina situació estan ells i, sobretot, nosaltres, però intentarem guanyar. Però tres dies de feina donen per al que donen. No soc cap mag. No hi ha cap sistema que garanteixi fer mal al Barça. L’Slavia va jugar d’una manera marcada, però el Barça va poder guanyar”, admet Garcia, que enalteix De Jong i no creu que el seu rival d’avui hagi canviat gaire respecte a la temporada passada.
Arriba al club de Vigo, enmig de problemes, amb el manual que li va ensenyar Cruyff. “Sempre em va donar bons consells. Tenia una visió del futbol molt clara. Tots els entrenadors que vam ser dirigits per ell tenim la gran sort de, moltes vegades, entendre el que està passant. Era un dels seus objectius i també un dels meus: que els jugadors entenguin què està passant i que siguin protagonistes; que tinguin clars els nostres conceptes”, assenyala Òscar, que es va rendir davant Cruyff en una carta de comiat quan va morir l’holandès. “Em vaig fer entrenador per tu. Vaig tenir molt clar que havia de donar-li continuïtat a allò que m’havies ensenyat i no quedar-m’ho només per a mi. He tingut el privilegi de conèixer primer el mite i després la persona i t’he de confessar que no vaig pensar mai que la persona podria ser al nivell del mite, però, com en moltes coses de la meva vida, em vaig equivocar”, va escriure Garcia.
De fet, va ser gràcies a Jordi Cruyff, llavors director esportiu del Maccabi de Tel-Aviv, que va aconseguir el càrrec a la seva primera banqueta de categoria sènior. Després va passar pel Brighton, el Watford, el Salzburg, el Saint-Étienne i l’Olympiacos. Del Watford va marxar al poc temps d’haver-hi arribat a causa d’uns dolors al pit. A França va dimitir després de 12 jornades per desavinences amb la directiva i a Grècia només va aguantar tres mesos el complicat món del futbol del país. També va tancar una segona etapa al Maccabi de TelAviv de manera precipitada per la situació bèl·lica que es vivia llavors a Israel.
Òscar Garcia és l’últim personatge de reminiscència blaugrana en un Celta que ha apostat pel futbol amb segell Barça. Així han passat per la seva banqueta Eusebio Sacristán, Hristo Stòitxkov, Luis Enrique i Juan Carlos Unzué. La de l’entrenador no serà l’única tornada al Camp Nou. També tornarà Denis Suárez, mentre que Rafinha, que encara està cedit pel Barça, és baixa per lesió.
No havia imaginat mai estrenar-me a Primera al camp del Barça; és un lloc molt especial per a mi”